Anàlisi del Discòbol de Miró i el Laocoont: Escultura Grega

El Discòbol de Miró

Anàlisi de la composició i el moviment

És la figura d’un llançador de disc en ple moviment. L’autor, en representar el seu discòbol, buscava crear la il·lusió de moviment en un instant fugaç. La clau per aconseguir-ho va ser escollir el moment de màxima tensió, l'instant en què l’atleta està agafant l’impuls per llançar el disc.

A això li hem d’afegir el detallat estudi anatòmic que fa Miró del seu atleta: representa en tensió tots els músculs del cos, se li marquen les costelles i les venes. Al mateix temps, per donar sensació de moviment, fa servir formes geomètriques en el cos: línies corbes que van des del disc, resseguint els seus braços fins a la cama aixecada, així com línies triangulars dins del seu cos formant un zig-zag.

Finalment, va emprar una de les característiques de l'art egipci per reforçar aquesta idea de moviment, que consistia a representar el tors frontalment i les cames i braços de perfil. Malgrat tot, encara es perceben trets arcaics a la figura, sobretot en el tractament del cabell i en l'expressió facial, on s’imposa la idea que la raó controla les passions.

Característiques de l'estil de Miró

• Les seves figures presenten certs trets arcaics, especialment en el rostre i el cabell.
• Les obres originals acostumaven a ser de bronze, tot i que avui en dia conservem principalment còpies romanes fetes en marbre.
• Es considera Miró un dels iniciadors del realisme en l'escultura grega.
• Se'l valora més com un estudiós del cos i l'anatomia que de l'expressió de l'ànima o les emocions.
• El seu interès principal va ser l'estudi del moviment de les figures en l'espai.

El Laocoont i els seus fills

Fitxa tècnica

• Cronologia: ca. Segle I aC.
• Material: Marbre
• Forma: Exempta
• Tipologia: Grup escultòric
• Tècnica: Talla
• Cromatisme: Monòcrom (originalment podria haver estat policromat)
• Localització actual: Museus Vaticans, Ciutat del Vaticà

Context històric i cultural

Context històric

Al segle I aC, Grècia ja forma part de l'Imperi Romà. Durant aquesta etapa final de la República romana, els diferents generals lluiten entre si en contínues guerres civils. Finalment, Octavi aconseguirà acabar amb les guerres i fundar l'Imperi.

Context cultural

Es va instaurar en tots aquests territoris conquerits una comunitat cultural anomenada koiné, on la cultura grega es fusionava amb les cultures asiàtiques, donant lloc a l'art hel·lenístic.

Característiques de l'escultura hel·lenística

• Aquesta escultura pertany a l'Escola de Rodes, que es caracteritza per la tensió dramàtica i el moviment en espiral, que obliguen l'espectador a girar al seu voltant per copsar-la completament.
• En la composició predominen les formes piramidals i els moviments sinuosos i diagonals.
• Hi ha un augment dels retrats, a causa de l'increment del nombre de funcionaris i ciutadans amb poder adquisitiu.
• A causa de la crisi religiosa, els déus perden interès com a tema principal i guanyen importància les representacions humanes i quotidianes.
• S'acostuma a treballar en equip, fet que dona lloc a la formació d'escoles amb estils definits, com la de Rodes o la de Pèrgam.