Anàlisi del Discurs de Brutus: Retòrica i Justificació de Cèsar

Anàlisi del Discurs de Brutus

Estratègia Retòrica i Oposició

• Parteix de l’oposició directa: “Estimes més a Cèsar o a Roma?”
• El discurs és ple d’oracions distributives i disjuntives: “o això..., o allò...”. S’ha de triar exclusivament una de les dues premisses, i cadascuna comporta una conseqüència diferent.
• Prefereix que els que no vulguin escoltar marxin i, per explicar-se millor, els conspiradors es reparteixen el públic en diversos carrers.
• Qualifica el públic de: “Romans, compatriotes, amics”.
• Se situa en el mateix nivell que l'audiència.

El Dilema Central: Llibertat o Esclavitud

Així, Brutus planteja la pregunta: “Què us estimareu més?”

Premissa A: La Mort com a Esclaus

Que Cèsar visqués i/però que tots nosaltres moríssim com esclaus, és a dir, no visquéssim com a homes lliures (amb consideració sentimental positiva, però amb una conseqüència negativa en l’efecte pràctic).

Premissa B: La Llibertat de Roma

Que Cèsar morís i/però que tots vosaltres visquéssiu com a homes lliures (amb consideració sentimental negativa, però amb una conseqüència positiva en l’efecte pràctic).

Valoració de Cèsar: Virtuts i Ambició

Coses positives de Cèsar (Mèrits)

• Era afortunat (mereix alegria) (tenia sort en la guerra).
• Era estimat (mereix plaer).
• Era valent (mereix reconeixement).

Cosa negativa de Cèsar (Defecte)

L'ambició (fet que invalida tota la resta i justifica la seva mort).

Estructura Paral·lela i Identificació amb la Pàtria

Brutus utilitza una estructura paral·lela de tres oracions (apòstrofes) amb una resposta idèntica: “Si n’hi ha un, que parli, perquè és a ell qui he ofès”.

1. Qui hi ha aquí tan servil que vulgui ser un esclau?
2. Qui hi ha aquí tan bàrbar que no vulgui ser romà?
3. Qui hi ha aquí tan vil que no estimi la seva pàtria?

Conclusió Implícita

S’ha de ser lliure, romà i patriota (ciutadà-civil, amb dret a votar i elegir representants).

Credibilitat, Honor i Equanimitat de Brutus

• Equiparació dels assassins amb la resta. Brutus identifica a tot aquell que lamenti la mort de Cèsar amb un esclau o un bàrbar.
• A l’inici, Brutus mostra una clara consciència de les condicions pràctiques del discurs per tal que arribi auditivament a la gent (“calleu i escolteu”).
• Posa com a garantia de les seves paraules el seu prestigi i el seu honor.
• Mostra la voluntat de presentar-se com un home amb mesura, equilibri i seny. Ha actuat amb la justa proporció: “No s’ha rebaixat res de la glòria de Cèsar ni s’havia d’exagerar els seus delictes pels quals ha mort”.
• L’equanimitat amb la qual ha actuat amb Cèsar se li aplicarà a ell mateix si així correspon: “conservo aquesta daga per quan la seva nació cregui que la meva mort és necessària”.
• En la presentació de Marc Antoni, Brutus destaca la seva convivència amb ells, perquè a Marc Antoni se li ha promès un lloc a la república.