Anàlisi del Franquisme: Ideologia, Repressió i Evolució Política
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,58 KB
El Totalitarisme Franquista
El totalitarisme es consolida amb el model feixista (constituït el 1931, tot i que el règim s'estableix posteriorment). Es caracteritza per la clausura de la parla i la premsa, i el control estricte de la política i els sindicats.
Cabdillisme i Centralització
- Cabdillisme: Model unitarista i centralitzador de l'Estat.
- Abolició dels estatuts d'autonomia i foment de l'espanyolisme centralista.
Mecanismes de Control i Repressió
La repressió es manifesta a través del control dels mitjans de comunicació.
La Falange Española de las JONS
La Falange Española de las JONS s'encarregava de proveir al règim de bases ideològiques, controlar els mitjans de comunicació i subministrar una bona part dels càrrecs de l'administració.
Estructura del Movimiento Nacional
Diversos grups formaven el Movimiento Nacional. Els primers incloïen: la Falange, els carlins, els ultracatólics i els monàrquics alfonsins. El Sindicato Nacional (que podia guanyar guerra) va ser derrotat per l'eix internacional.
Després de la victòria, el règim es va adaptar i grups com l'Asociación Católica Nacional de Propagandistas van prendre importància (nacionalcatolicisme).
La Institucionalització de la Repressió
Al final de la Guerra Civil (G.C.), tot i que es va proclamar el final de la violència, es va buscar destruir els contraris al règim mitjançant la institucionalització de la repressió. Es van crear lleis i organismes per dur-la a terme:
- Llei de Responsabilitats Polítiques: Afectava tot allò republicà.
- Llei de Repressió del Comunisme i la Maçoneria.
L'Exèrcit va estar encarregat fins al 1963. Els primers anys es van utilitzar el Tribunal d'Ordre Públic i el Consell de Guerra.
Conseqüències de la Repressió
Es van executar unes 150.000 persones, 50.000 de les quals van ser posteriorment. Es van comptabilitzar 4.000 execucions a Catalunya (incloent Lluís Companys). La població va patir empresonament, batallons de treballadors i una voluntat d'exemplaritat i càstig.
Repressió Cultural i Evolució Política
Es va posar fi a l'autogovern. A Catalunya es va produir un genocidi cultural, imposant el castellà com a única llengua.
El Règim Catòlic i la Marginació del Falangisme
Després de la Guerra Civil, el règim es va orientar cap a una posició catòlica, conservadora i anticomunista, amb la possibilitat d'evolucionar cap a una monarquia en el moment adient. Això va comportar la marginació del falangisme.
Aïllament Internacional i Reobertura
Amb la fi de la Segona Guerra Mundial (S.G.M.), el règim va entrar en una etapa d'aïllament i rebuig internacional. Franco va tancar fronteres. L'Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar la retirada dels ambaixadors a Madrid. No obstant això, Franco es va mantenir ferm i va sobreviure a la Segona Guerra Mundial.
La persistència del franquisme va fer que no rebés ajudes com el Pla Marshall i fos exclòs de l'OTAN.
Els Estats Units i la URSS, en plena Guerra Freda, van buscar aliats i això va obrir la porta a l'acceptació internacional del règim.
La Renovació Tècnocràtica (Anys 50)
Es va produir una remodelació del règim per apropar-lo a l'exterior, caracteritzada per la predominança del nacionalcatolicisme. El sotssecretari de la Presidència era Luis Carrero Blanco.
El Concordat de 1953
El 1953 es va signar el Concordat amb la Santa Seu, que va permetre:
- Instal·lacions militars i recepció de material bèl·lic.
- Ajuda econòmica i tècnica.
- Restabliment de les relacions diplomàtiques i comercials.
Crisi Econòmica i Canvi de Govern
La situació econòmica era difícil, amb crisi interna, protestes obreres i els primers moviments de dissidència a la universitat.
La necessitat de posar fi a l'autarquia i procedir a la liberalització econòmica va obligar a un canvi de govern.
L'Entrada dels Tecnòcrates
El 1957, Franco va fer una remodelació de l'Executiu. Van entrar homes procedents de la institució catòlica Opus Dei, els quals van ocupar llocs decisius en la direcció econòmica del país.