Anàlisi del Guernica de Picasso i l'Escultura de Pablo Gargallo

El Guernica de Picasso: Símbol Universal de l'Horror

Context Històric del Guernica

En plena Guerra Civil Espanyola, Picasso rep l'encàrrec del govern republicà de pintar un mural per al pavelló espanyol en l’Exposició Internacional de París de 1937.

Picasso tria com a tema el bombardeig que els avions alemanys de la Legió Còndor, al servei de l’exèrcit franquista, havien realitzat aquell mateix any sobre la ciutat basca de Guernica.

Aquest fet va tenir un gran ressò internacional, ja que era el primer cop que l’aviació arrasava una ciutat que no era un objectiu militar. Guernica era una ciutat sense defensa antiaèria i habitada per una població civil indefensa. Picasso va conèixer els fets per la premsa i va voler fer una pintura que fos símbol de l'horror de la guerra.

Amb aquesta pintura, Picasso eleva un fet real a la categoria de símbol universal.

L'Autor: Pablo Picasso

Pablo Picasso és considerat un dels pintors més importants del segle XX. Es va formar a Barcelona, i el seu camí artístic fou molt personal. Durant la Guerra Civil, es va posicionar al bàndol dels republicans. Va morir exiliat a França.

Anàlisi Estilística: Cubisme i Expressionisme

En aquesta obra, Picasso utilitza elements clau del Cubisme:

• Manca de perspectiva convencional.
• Colors que no reflecteixen la realitat (monocromia).
• Fragmentació i contemplació des de diferents punts de vista.

També hi trobem trets expressionistes, manifestats en la violència i la força dramàtica de les figures i les seves expressions. Aquesta síntesi estilística converteix el quadre en un manifest de l’art de la primera meitat del segle XX.

Models i Influències Artístiques

En el Guernica, Picasso recull tota la saviesa artística acumulada durant segles:

• La seva estructura formal recorda la d’un frontó grec (com el del temple de Zeus a Olímpia).
• L’acumulació de personatges en un caos aparent remet als grans quadres històrics i romàntics, com ara El Rai de la Medusa o La matança de Quíos de Delacroix.

Com a models directes, cal destacar La matança dels innocents del pintor barroc Guido Reni, on podem veure la referència que Picasso va fer servir per al cap de la dona que entra per la finestra duent un llum a la mà.

Pablo Gargallo i l'Escultura d'Avantguarda

Context Històric i Trajectòria

Pablo Gargallo, escultor d'origen aragonès, va viure a l'Espanya de la Segona República en els anys previs a l'esclat de la Guerra Civil, i al París de la Primera Guerra Mundial i la postguerra.

A París va conèixer les primeres avantguardes artístiques i va entrar en contacte amb Picasso, Julio González i altres artistes avantguardistes que influenciaren la seva obra.

Quan retorna a Barcelona, la Mancomunitat va reconèixer la seva vàlua i el seu prestigi, però poc després, amb la dictadura de Primo de Rivera, es va haver de traslladar a París donades les seves simpaties pel catalanisme d'esquerres.

Estil Personal: Cubisme, Buit i Expressió

L'obra de Gargallo respon a un estil personal on formalment s'observen influències cubistes i expressionistes. El seu estil es basa en:

• Descomposició del volum en plans geomètrics, juxtaposant formes còncaves i convexes (influència cubista).
• Introducció del buit com a element plàstic.
• Incorporació del ferro i les tècniques de soldadura.
• Considera la forma escultòrica no com a imitació de la realitat, sinó com un nou volum amb combinacions agosarades de buits i massissos.

Dels trets expressionistes, destaquen la deformació de cossos retorçats, rostres crispats i dramàtics, i una gesticulació exagerada, agitada i dinàmica.

Innovació Escultòrica

L'obra de Gargallo és un dels millors exemples d'una de les conquestes més revolucionàries de l'escultura contemporània: la introducció del buit com a element volumètric.

Aquesta solució també és present en altres escultors contemporanis, com per exemple, Henri Moore.