Anàlisi del Manifest del Conjunt UGT i CNT

Es fragment del manifest Conjunt de l'UGT i CNT escrit per dirigents d'ambdós sindicats el 27 de març de 1917 a Madrid i publicat en el diari La Correspondencia d'España. Un dia després de la seva creació, en aquest manifest, ambdós sindicats s'uneixen per convocar una vaga a favor dels drets i per demanar al govern una millor situació, ja que la 1a GM i la burgesia no ajudaven a la seva millora. Segons la naturalesa, correspon a un text històric, circumstancial, de contingut social/polític i amb matís de provenir de fonts primàries. Redactat al març de 1917, estant en la restauració de la crisi. El text consta d'autor col·lectiu. Aquest document té un abast popular, el fi del qual és la promulgació d'una reivindicació dels drets dels treballadors, en la pròpia opinió pública i el govern. La idea principal és el manifest de l'UGT i CNT, el qual s'imposa en una vaga general com a arma poderosa. Al llarg de les seves línies, recull la idea que, a pesar de les advertències dels sindicats al govern, la misèria del proletariat cada vegada és major, ocasionada per l'atur i l'augment de preus. D'aquí, s'adelanta l'experiment de la necessitat d'una unió de dues forces sindicalistes: CNT i UGT, que acorden degut a la situació d'una vaga general per als drets, adoptant tota mesura que sigui necessària. UGT neix el 1888 i elabora un programa que defensa la negociació col·lectiva entre obrers i patrons i la vaga. E907 és Fundació Solidària Obrera, la qual es coneix com CNT, el seu objectiu era ocupar una gran extensió dins del territori nacional, amb ideologia favorable a la lluita revolucionària i la independència del proletariat. Després de la 1a GM, Espanya vivia una crisi econòmica que provocava un augment del conflicte social i desenvolupament del sindicalisme, amb nombrosos fracassos socioeconòmics. E.917 va produir la convocatòria d'una vaga general davant la situació econòmica del país. En aquesta es van produir nombrosos incidents, hi va haver morts i detinguts. La repressió per part del govern va ser dura. La vaga va ser un fracàs, la CNT desitjava la desaparició de l'estat, les institucions, la supressió de la propietat privada i la defensa de l'associacionisme. Defensaven la revolució violenta. UGT participava en el sistema, dins de l'oposició principalment i reivindicacions laborals, com reclamacions de millores salarials, horaris i condicions de treball. Aquest també va fracassar per la poca participació del campionat. El temor a la revolució social, com la recent revolució russa, va fer que els huelguistes tampoc tinguessin el suport de reformistes parlamentaris. Així mateix, el nombre de morts i ferits va enfortir el sindicalisme i va provocar el trencament del sistema de la resta.