Anàlisi del Monestir de Poblet

El Monestir de Poblet

Context històric i artístic

El Monestir de Poblet, situat a Vimbodí (Tarragonès), va ser construït entre 1163 i 1316. La seva construcció va ser una petició del comte Ramon Berenguer IV a l'abat del monestir cistercenc de Fontfreda el 1150. L'objectiu era desplaçar una comunitat de monjos a unes terres recentment conquerides als musulmans. Els monjos s'hi van instal·lar un any més tard i les obres van començar el 1160.

L'estil del monestir és gòtic inicial, partint de models romànics i evolucionant cap a les noves formes del gòtic. Està construït amb pedra a l'exterior i fusta a l'interior. La seva construcció coincideix amb un període d'augment demogràfic i prosperitat econòmica a Europa, impulsat per les millores agrícoles, el contacte amb el món islàmic i l'expansió territorial. Aquest creixement va culminar al segle XIII amb l'aparició de la burgesia, la qual va impulsar la cultura a través d'ordres mendicants com els franciscans i els dominicans, que van crear escoles i universitats.

Estructura i elements arquitectònics

El monestir està conformat per tres recintes emmurallats. L'eix principal és el claustre, centre de la vida monacal. Les seves quatre crugies estan cobertes amb volta de creueria apuntada, i els arcs apuntats presenten decoració geomètrica i floral als capitells.

• Refectori: Davant del refectori, a l'ala nord, hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans abans de menjar, un element característic dels monestirs cistercencs.
• Sala capitular: A l'est, trobem la sala capitular, un espai quadrat i auster amb quatre pilars octogonals al centre, coronats amb capitells decorats. Des d'aquests pilars arranquen els nervis de les nou voltes de creueria que formen el sostre. Al terra hi ha les tombes d'alguns abats.
• Església: L'església és de planta basilical, amb tres naus i capelles laterals. El transsepte alberga els sepulcres reials i dues capelles. La capçalera té un deambulatori i cinc capelles radials. La nau central està coberta amb volta de canó apuntada, reforçada amb sis arcs torals, mentre que les naus laterals tenen volta de creueria. El cimbori gòtic octogonal del creuer, els panteons reials i el retaule d'alabastre del segle XVI de Damià Forment trenquen amb l'austeritat dels murs.
• Dormitori: Una nau gòtica de 87 metres de llarg i 10 metres d'ample, amb sostre de fusta de dos aiguavessos i 19 arcs apuntats sobre mènsules.

L'orde del Cister i la seva influència

El Monestir de Poblet respon a l'ideal de l'orde del Cister, nascut a Citeaux el 1098 com a resposta a l'ostentació de l'abadia de Cluny. L'orde buscava l'aïllament i l'austeritat, amb un clergat regular que seguia les pautes d'oració i treball de Sant Benet. Les dependències principals del monestir reflecteixen aquesta filosofia: església, sala capitular, refectori, dormitori, celler, biblioteca i claustre.

La introducció del Cister a Catalunya va aportar el gòtic de transició o estil cistercenc, caracteritzat per la funcionalitat i l'austeritat. Aquests principis van influir en el gòtic meridional de la Corona d'Aragó, com es pot observar a la sala del Tinell de Barcelona.

Altres exemples d'arquitectura cistercenca són: Santa Maria de Huerta, Santes Creus, Notre-Dame, la Catedral de Colònia.