Anàlisi del Monòleg de Saïd: Acte II, Escena VII de Mar i Cel

Acte II, Escena VII: Monòleg de Saïd

Context i Importància del Monòleg

Tota l’escena està constituïda per un llarg monòleg de Saïd. Cal situar-lo força al principi del segon acte, ja que ve precedit per un fet crucial que ____ el ____ de l’acció dramàtica: l’intent d’assassinat de Blanca a Saïd.

Guimerà dóna molta importància als monòlegs; els situa d’una manera simètrica i ben estudiada. Aquest monòleg de Saïd, objecte del comentari, ens revela la commoció del pirata davant l’acte reprovable de Blanca.

La Confusió Interna de Saïd

En aquest fragment se’ns mostra un Saïd que no sap el que li passa, i fa preguntes retòriques per ressaltar-ho («Què passa en mon ser?»). No entén com una dona que ha volgut assassinar-lo l’hagi pogut encisar com Blanca ho ha fet amb ell. Per aquest motiu, es contradiu dient que l’estima, que l'atreu («ofegar-la a petons i fer-la meva»), encara que fa pauses, com si pensés per un moment en el que Blanca ha estat a punt de fer. I, davant d’això, li entra ràbia («que vagi a l’harem!»).

Evolució i Complexitat del Personatge de Saïd

Saïd és un personatge molt complex dins l’obra. Al principi, sembla un home molt autoritari, capità d’un vaixell de corsaris algerians. D’entrada, el seu únic objectiu és atacar els cristians. Tot això canvia en conèixer Blanca, una cristiana que el commou sobretot per dos motius:

• Primer, que es digui com la seva mare.
• Segon, que davant el relat de la seva història, Blanca plori.

A poc a poc, la seva relació amb Blanca va evolucionant i, en conseqüència, el seu personatge també. En aquesta escena, Saïd se sent contrariat perquè pensa en el fet que Blanca, a la fi del primer acte, volia assassinar-lo i, tot i que ell la convida a fer-ho, finalment ella no el mata. Això li causa una gran commoció, perquè ell es nota diferent, sent que l’estima, encara que no és capaç d’acceptar-ho.

El Despertar dels Sentiments: La Gelosia

Saïd s’adonarà que veritablement l’estima quan una situació equívoca entre Ferran i Blanca el faci sentir gelós.

L'Estil de Guimerà: El Decasíl·lab Blanc

Quant a l'estil de l’obra, l’autor utilitza el decasíl·lab blanc perquè, com que no té rima i és un vers decasíl·lab, li permet expressar millor els sentiments, les accions i les actituds dels personatges.

Recursos Retòrics i Efectivitat Escènica

Podem apreciar l’ús d’un to emfàtic i personal gràcies als hipèrbatons, molt comuns al llarg del monòleg. Amb tot, Guimerà intenta elaborar un llenguatge teatral de gran efectivitat escènica. També cal dir que utilitza una gran quantitat de recursos poètics, com ara comparacions i paral·lelismes.

Adequació del Registre Lingüístic

Cal destacar que en aquesta obra l’autor adequa molt bé cada estrat social al registre lingüístic que li correspon. Saïd, per exemple, utilitza un llenguatge més arcaïtzant que d’altres personatges.

Conclusió: La Dualitat Sentimental de Saïd

En conclusió, aquest és un fragment on Saïd es mostra contradictori en els seus sentiments envers Blanca: l’estima i, a moments, la voldria matar. Aquí es deixen entreveure els sentiments de Saïd que, tot i que encara no són acceptats per ell, més tard evolucionaran cap a l'enamorament per Blanca, la dona cristiana.