Anàlisi del Neoclassicisme i Romanticisme: Canova, David i Delacroix

Eros i Psique d'Antonio Canova

Fitxa tècnica

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Antonio Canova
• Cronologia: 1787-1793
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre
• Mides: 1,55 x 1,68 m
• Estil: Neoclassicista
• Tema: Mitològic
• Localització: Museu del Louvre (París)

Autor i context

Antonio Canova és el màxim exponent del neoclassicisme. Va passar de ser picapedrer a treballar per a personalitats com Wellington, Bonaparte, Climent XIV o Caterina la Gran. Va ser nomenat marquès d'Ischia. Fa obres de gran elaboració, com demostra el seu treball amb el marbre. Les seves primeres escultures es caracteritzen per un aire viu i naturalista. La seva obra va ser criticada durant el Romanticisme.

Anàlisi de l'estil

És una figura no policromada i una escultura exempta. La composició dibuixa una aspa determinada per les ales d'Eros. El centre de l'obra és el petó, emmarcat pels braços de Psique. Representa l'ideal de bellesa masculí i femení. Transmet una calidesa llunyana de la fredor neoclàssica. El marbre va ser polit amb pedra volcànica i banyat en calç per aconseguir una textura suau. L'obra proporciona equilibri i proporcionalitat, seguint el model de l'antiguitat clàssica.

Tema i significat

Representa el moment en què Eros (l'amor) va a despertar Psique (l'ànima) del profund i infernal somni en el qual havia quedat sumida després d'obrir el gerro que li havia lliurat Prosèrpina, deessa de l'infern.

Models i influències

Mostra clares influències clàssiques i un rebuig de l'estil rococó. Canova va ser l'escultor més famós del període. En mostrar aquesta sensibilitat, va influenciar l'escultura moderna, com es pot veure en obres com Lucrècia de Damià Campeny.

El jurament dels Horacis de J. L. David

Fitxa tècnica

• Títol: El jurament dels Horacis
• Autor: Jacques-Louis David
• Cronologia: 1784
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 3,30 x 4,25 m
• Estil: Neoclàssic
• Tema: Literari i històric
• Localització: Museu del Louvre (París)

Anàlisi de l'estil

La composició és molt rigorosa, amb una divisió en tres grups equilibrats, una arquitectura de segon pla i una composició piramidal. El color se subordina al dibuix i al modelatge acadèmic. L'escena està banyada per una llum tènue, sense que hi hagi un focus lluminós clar. Hi predominen les tonalitats grises.

Temàtica

L'obra està inspirada en la llegenda dels Horacis. Representa la disputa entre els Horacis i els Curiacis pel control d'Itàlia central. El quadre captura el moment del jurament, simbolitzant el conflicte entre el deure civil i els lligams sentimentals, i exalçant valors com l'honor, el patriotisme i la lleialtat.

Models i influències

Les seves influències principals són els autors i temes neoclàssics, així com artistes del Renaixement. Aquesta obra va ser una font d'inspiració per a molts artistes posteriors.

La llibertat guiant el poble d'Eugène Delacroix

Fitxa tècnica

• Títol: La llibertat guiant el poble
• Autor: Eugène Delacroix
• Cronologia: 1830
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 2,60 x 3,25 m
• Estil: Romàntic
• Tema: Al·legòric i històric
• Localització: Museu del Louvre (París)

L'autor: Eugène Delacroix

Possiblement fill il·legítim de Talleyrand, Delacroix és el pintor francès més notori del Romanticisme. Va estar influenciat per Rubens i Géricault i va sentir una gran fascinació per l'exotisme africà.

Context històric

L'obra se situa en el context de l'Europa postnapoleònica, concretament durant la Revolució de Juliol de 1830 a París.