Anàlisi del Noucentisme, l'Escola Mallorquina i les Avantguardes Catalanes

Noucentisme, Escola Mallorquina i Avantguardes

NOUCENTISME: Inici del moviment el 1906, any en què se celebrà el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i es publica La nacionalitat catalana i més llibres amb un model de classicisme clau en les noves propostes estètiques del noucentisme. Aquest es va extingir el 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera.

Definició i característiques

Les paraules noucentista i noucentisme, introduïdes per Eugeni d'Ors, fan referència al segle nou-cents (segle que acaba de començar i és sinònim de modernitat). Eugeni d'Ors es dedicà a la ideologia i va definir unes paraules com a base ideològica del Noucentisme:

1. Classicisme mediterrani (els noucentistes rebutgen les teories romàntiques. El mediterrani fou valorat: Grècia i Roma clàssiques, Renaixement italià i tot el català).
2. Arbitrarisme (l'obra d'art no es veu com a fruit de la inspiració espontània).
3. Civilització (natura contemplada en el seu aspecte benigne i maternal i la humanitzen).
4. Racionalisme (es reivindica la raó i l'intel·lecte, l'ordre enfront del caos. Tot això ho han de seguir tant els artistes com els ciutadans. El Noucentisme atribueix valor social a la literatura, difonent valors ètics).

Els noucentistes rebutgen la novel·la i el teatre i reivindiquen la poesia i l'assaig. Modernisme i Noucentisme pretenen transformar la cultura i la societat catalana per europeïtzar Catalunya i crear una llengua literària apta per a tots els usos.

Diferències entre Modernisme i Noucentisme

• Modernisme: vol transformar la cultura tradicional caducada i antiga, reivindica el ruralisme, localisme i romanticisme, l'artista al marge de la societat, s'oposa al poder polític, espontaneïtat (l'art per l'art) i propostes idealistes i radicals.
• Noucentisme: vol el retorn als models clàssics, harmonia, mesura i equilibri, l'artista té una funció social necessària, col·labora amb el poder, no a l'espontaneïtat i romanticisme, propostes realitzables a curt termini, ideologia conservadora.

Josep Carner

Neix a Barcelona el 1884 i mor a Brussel·les el 1970. Llicenciat en dret i filosofia. Participa als Jocs Florals i va dirigir la revista Joventut. Líder literari i va realitzar projectes de transformacions de la cultura catalana. Escriu sobretot poesia però també teatre, narrativa, articles periodístics i traduccions com (Sant Francesc, Molière).

Etapes de la seva obra

1. Etapa d'iniciació (aprenentatge, va provar tots els gèneres, influència de Verdaguer i el Modernisme (Llibre dels poetes)).
2. Etapa noucentista (la més productiva, influència de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover (Els fruits saborosos: formal i representativa, 18 poemes on mostra el pas del temps i les etapes de la vida: infantesa (maduixes, cireres): alegria falsa perquè ignora la realitat, joventut (albercocs): alegria i festa, maduresa (taronges): plenitud, acceptació i tranquil·litat, vellesa (pomes): solitud i tristesa).
3. Etapa intimista (humanització de la poesia i coses senzilles i contemplació de l'existència, intimista i sincera (El cor quiet)).
4. Etapa pura (assimila nova poesia que prové del simbolisme, reordena poesia anterior per publicar el conjunt Poesia (Arbres)).

Escola Mallorquina

Definició i cronologia

Escola estètica poètica mallorquina 1840-1950 o 1900-1950, segons altres fonts. Inspiradors: Marià Aguiló (no només usa el català), Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover (usen català i castellà). Es troben 2 generacions d'autors (revista Mitjorn i revista La nostra terra).

Característiques

Serenor i equilibri, formal, tema: paisatge mediterrani, contenció dels sentiments.

Relacions amb la Renaixença

A les illes faltava la burgesia sorgida de la revolució industrial que impulsés el moviment de recuperació politicocultural, per això tampoc triomfa el modernisme.

Relacions amb el Noucentisme

Diferències (contextos socials i polítics són diferents, a les illes no hi ha programa cultural modernitzador, Catalunya sí que en té, amb suport del poder polític i de la institució). Coincidències (gust pel món clàssic amb mesura, contenció i formal, tema: paisatge però Noucentisme: ciutat i Escola: paisatge mallorquí idealitzat.

Miquel Costa i Llobera

Neix a Pollença el 1854 i mor a Palma el 1922. Família rica, propietària de possessions (entre elles Formentor, que inspira molts dels seus poemes). Comença estudiant dret a Barcelona, va conèixer Marià Aguiló i Jacint Verdaguer, i es va introduir en els cercles de la Renaixença. Català llengua literària no exclusiva. Deixa Barcelona i torna a Mallorca on ja és un poeta de prestigi. Dos anys després publica: Poesies (on es troba El pi de Formentor). Vocació religiosa, es va fer sacerdot a Roma. El 1902 mestre als Jocs Florals i el 1903 èxit de Tradicions i fantasies. El 1906 participa al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i presideix els Jocs Florals.

Característiques de la seva poesia

Bella, elegant, bon gust, mesura. Sentiment: religiós i paisatgístic, donen lloc a poesia romàntica que suposa la superació de la Renaixença i els tòpics dels Jocs Florals i poesia clàssica del Noucentisme. Paisatge símbol religiós, paisatge real, Mallorca (conegut, concret i limitat geogràficament.

Etapes

1. Etapa de joventut: Poesies (maduresa i seguretat creadora formal i intensitat lírica, etapa romàntica inspirada en Victor Hugo i Lamartine (El pi de Formentor: poema més brillant i conegut, reflecteix característiques del romanticisme, altres obres inspirades en llegendes populars mallorquines).
2. Etapa de maduresa (adaptacions de les formes mètriques a la llengua catalana, substitueix rima romàntica per ritme clàssic, clàssic com a model formal i de puresa (Horacianes: model del classicisme dels noucentistes) (Visions de Palestina: darrera obra publicada).

Joan Alcover

Neix a Palma el 1854 i mor el 1926. Cursa dret a Barcelona, torna a Palma i amb Antoni Maura s'introdueix al món de la política (partit liberal), després diputat provincial de Manacor, finalment diputat a les Corts de Madrid. No li agrada l'experiència política, torna a Palma, s'aproxima al catalanisme polític i als ideals de defensa de la llengua i la cultura. Comença a ser conegut com a poeta però escrivia en castellà. A casa seva se celebraven tertúlies literàries que eren un pont d'unió entre la cultura de Catalunya i Mallorca. El 1906 assisteix al 1r Congrés Internacional de la Llengua Catalana, després membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, president dels Jocs Florals i membre de l'IEC. La mort de la seva primera esposa i 4 fills, transforma el dolor en matèria poètica, troba en la llengua catalana l'instrument per expressar-lo.

Trajectòria poètica

Com volia ser conegut als cercles literaris de Madrid escrivia en castellà. Característiques dels poemes: buits, repetició de tòpics literaris, imitació de models (Poesias). A la maduresa transformació del poeta i canvi d'actitud davant de la llengua, després de les morts s'aferra des del dolor a la poesia (més sincera i autèntica) i a la llengua catalana. Obra en català: 2 llibres, el darrer, Poemes bíblics, el poeta arriba a l'harmonia espiritual. El primer, Cap al tard, el seu millor llibre, s'adona que ha arribat tard a escriure en català, és el primer fruit, recull poemes, cada un independent i amb vida pròpia, aquests estan agrupats en 5 seccions:

1. Cançons de la serra (símbol de la pàtria, desig de llibertat, aproximació amb la natura (La Balanguera)).
2. Elegies (poesia lírica més destacada, el poeta enfronta el dolor personal que justifica la seva vida. Sentit de la vida: plorar els seus morts amb la poesia).
3. Endreces (poemes dedicats als intel·lectuals).
4. Juvenils (composicions de l'etapa de joventut).
5. Varia (poemes fora de secció).

La teoria literària

Humanització de l'art, reacció literària, l'art segons Tolstoi. També destaca com a assagista. Exposa la proposta de reconciliació de l'art (humà però també popular) i la vida col·lectiva. Base de la seva estètica literària: sinceritat, realitat, claredat.

Literatura Catalana als Anys 20 i 30

Context i cronologia

1923 dictadura de Primo de Rivera fins 1931, proclamació de la 2a República. L'ambient polític i social a Espanya enrarit a causa d'una depressió general. 1932 s'aprova l'Estatut de Catalunya i l'oficialitat de la llengua catalana. A València i les Illes hi ha intents de projectes d'estatut que no arribaren a res. 1933 publiquen les normes de Castelló que suposen la normativització de la llengua comuna dels diferents dialectes geogràfics. El període de la República finalitza amb la revolta militar al 36 a Melilla. Comença la Guerra Civil (1936-39) que acaba amb la victòria de Franco, i la seva dictadura de 40 anys. Dels 20 als 30 la literatura catalana experimenta un procés de renovació dels gèneres literaris:

1. Novel·la: força l'any 1925 després de ser marginada pels noucentistes que veien aquest gènere com a producte comercial. L'auge de la novel·la psicològica, centrada en el món interior i la psicologia dels personatges. Autors més destacats: Miquel Llor (Laura a la ciutat dels sants) i Carles Soldevila (Fanny).
2. Teatre: 3 tendències: alta comèdia burgesa (refinats costums burgesia, Josep Pous i Pagès), teatre de crítica ideològica (critica la moral burgesa o defensa ideals revolucionaris, Joan Oliver), poemes dramàtics (creat per Josep Maria de Segarra, escrit en vers, popular, temàtica amorosa i moral, riquesa lingüística).
3. Poesia: les avantguardes determinen la trajectòria dels poetes catalans. Altres poetes exploren camins diferents, seguint la tradició del simbolisme. L'obra dels simbolistes i dels seus continuadors, exerceix influència en la poesia catalana del noucentisme i dels anys 30. Els poetes cerquen una poesia pura, perfecta i deslligada de la vida real. Autor important: Carles Riba. L'època consolida el periodisme i l'assaig en llengua catalana. Destaca Josep Pla.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Neix a Palma el 1913. Als 17 anys va a Barcelona, vivia a la residència d'estudiants de Catalunya, coneix Salvador Espriu i organitza la biblioteca i dirigeix edicions de poesia. Es trasllada a Madrid per enllestir el doctorat, entra en relació amb el grup de la revista Cruz y Raya, feu plans per publicar una secció sobre lletres catalanes. Però la Guerra Civil el fa retornar a Barcelona. Malalt, va ingressar al sanatori i va morir el 1938 amb 24 anys. Va ser un poeta mallorquí que no forma part de l'escola mallorquina. Poesia influenciada de Costa i Alcover, poetes castellans de la generació de la dictadura. Inaugura un nou cicle en la poesia mallorquina, ja que vol incorporar la literatura de les Balears als corrents peninsulars. L'obra manifesta experiència

lírica profunda, exigència i bellesa, diversitat d'estils i de models i llenguatge precís, mesclen records d'infantesa i al·lusions concretes i interpreta emocionadament el paisatge. Obra poètica formada per tres opuscles: Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934), poden veure's influències de l'escola mallorquina i Imitació del foc (1938), publicat després de la seva mort. Poemes distribuïts en 3 parts: fira encesa, rosa secreta, arbre de flames. El 2012 publica una antologia de les seves obres, representacions dels poemes de l'autor. També destaca com a traductor i assagista.

A Mallorca durant la Guerra Civil

Aquest poema escrit a Barcelona el 1937, quan Mallorca estava en mans de l'exèrcit rebel, va ser publicat a Imitació del foc (1938). Dirigit a Mallorca, la seva terra. Elegia: el paisatge personifica el perdut i desitjat. Contingut organitzat en: Primera part (vers vuitè: referències a elements immutables del paisatge mallorquí (la serra de Tramuntana), descripció del paisatge com a herència de l'escola mallorquina), el vers onzè (en present, es transformen els elements en figures dures del paisatge, símbols que poden referir-se a la guerra i les seves conseqüències, oposició: llum, temps, permanència, destrucció). Josep Maria Llompart comenta lo bella que és aquesta obra, que uneix el poeta i Mallorca com ho fan les flames a la fosca.

Els Moviments d'Avantguarda i les seves Manifestacions

Context i cronologia

Sorgiren a Europa al segle XX a causa de la crisi de valors provocada per la Primera Guerra Mundial. Reacció contra els poders burgesos i es caracteritzen per un esperit revolucionari i voluntat de trencament. Temes: nous, originals i polèmics, cerquen una altra realitat més enllà de les aparences, suprimeixen barreres entre gèneres artístics i valoren la imaginació creativa. Els moviments s'iniciaren a Europa el 1909 i acabaren el 1940, arran de la invasió nazi de París, que dispersa els grups principals.

Definició i característiques

Avantguarda, terme militar que designa la part de l'exèrcit que va al davant, deriva en avantguardisme, nom aplicat a un conjunt de corrents artístics de ruptura i de recerca, per la necessitat de trobar formes expressives. L'artista se situa en una posició d'avançada, innovador que precedeix els altres i obre camins cap al futur amb la voluntat de trencar amb el passat. Característiques: intent de destruir l'art com era entès, l'art és recerca i experimentació de noves formes artístiques, nou, original i polèmic, utilització de mètodes d'agitació col·lectiva, obsessió pel futur, reivindicació dels mètodes i els descobriments de la ciència contemporània, supressió de barreres entre gèneres artístics, en literatura trenquen la sintaxi lògica, creen cal·ligrames, diferents tipologies de lletres i promouen paraules en llibertat. Els moviments avantguardistes que influeixen més sobre la literatura catalana són:

1. Cubisme ("l'art de compondre i descompondre la realitat". Neix com a escola pictòrica el 1907. En pintura Picasso, en literatura Apollinaire que crea el cal·ligrama).
2. Futurisme (1909 amb un manifest de Marinetti que proclama la ruptura amb el passat i l'obligació de mirar cap al futur. L'artista rendeix a les màquines, velocitat, agressivitat i competitivitat. En literatura aboleix signes de puntuació, adjectius, ús arbitrari de majúscules i minúscules, abandona formes conjugades del verb. Val l'ús exclusiu de l'infinitiu. Finalitat: aconseguir dinamisme i rapidesa verbal per arribar a la destrucció de la sintaxi, paraules en llibertat).
3. Dadaisme (1915, màxim representant Tristan Tzara. Proposa la negació: moral, bon gust, lògica i defensa l'espontaneïtat, absurd, ironia, primitiu i elemental).
4. Surrealisme (apareix a França amb el manifest d'André Breton el 1924. Sintetitza avantguardismes anteriors i proposa arribar al coneixement profund de l'ésser humà cercant la subjectivitat, realitat superior, màgica i irracional (el subconscient),

importància al somni i la imaginació. Per a la creació i exploració del subconscient utilitza mètodes:

• Escriptura automàtica (expressar verbalment el pensament, lliure de preocupacions morals o estètiques, no té en compte el temps ni l'espai i posa en pràctica associacions de paraules i d'imatges).
• La narració de somnis i d'al·lucinacions (aflora el subconscient en forma d'imatges il·lògiques).
• El collage (frases retallades de diaris i prospectes. Amb aquests mètodes l'obra d'art no s'adreça a la raó, espera despertar reaccions inconscients, el lector no ha de comprendre racionalment l'obra surrealista, ha de rebre un impacte que modifiqui l'estat d'ànim i desperti emocions. 1916 introduït a Catalunya. Dins la literatura catalana són escriptors que incorporen a les seves obres propostes avantguardistes, amb altres lligades a la tradició. Autor destacat: Joan Salvat-Papasseit.