Anàlisi del Poema "Ahir": Estructura, Temes i Significat

Origen i Evolució del Poema "Ahir"

El poema "Ahir" és una versió d'un text sense títol que formava part del llibre Dels Poetes (1904). La forma definitiva que coneixem apareix a l'antologia de l'edició definitiva Poesia (1957).

Aquesta versió va ser reconfigurada per a l'edició de 1957, fet que explica la possible diversitat d'influències estilístiques. La versió definitiva, titulada "Ahir", incorpora una quarteta més que l'original.

Forma i Estructura Mètrica

El poema presenta una gran perfecció formal, estructural, mètrica i de rima. Formalment, s'escriu en una forma popularitzant, una cançoneta en versos d'art menor. És un poema de caràcter elegíac, centrat en la rememoració del passat perdut.

Característiques Mètriques

• Estrofes: Quartetes.
• Versos: Pentasíl·labs (art menor).
• Rima: Assonant als versos parells.

Divisió Temàtica del Poema

El poema es divideix clarament en dues parts:

Primera Part: Present i Rememoració (Dues Primeres Quartetes)

En aquesta secció es presenta el present de la protagonista, una dona gran que inicia el procés de recordar el passat.

Segona Part: El Viatge al Passat (Tres Estrofes Restants)

El poema transporta el lector al passat, presentant el record del personatge. Aquesta part es desenvolupa a través de les estrofes següents:

Estrofa 1: Les Olors i el Record

Es presenten quatre plantes aromàtiques i la protagonista. A través de les olors de les plantes, la dona vella rememora un episodi del passat (les olors la transporten al passat). La figura retòrica destacada és l'enumeració.

Estrofa 2: La Voluntat de Reviure

S'expressa la voluntat de reconfigurar el passat, un passat que ja no existeix. Això es presenta de forma paral·lelística amb el personatge de qui es parlarà després, que tampoc existeix ja.

Estrofa 3: La Infantesa i la Felicitat

Som transportats en el temps cap a un passat remot, la infantesa, associada a la felicitat. Apareix el tòpic del camí a l'escola, un símbol de la felicitat infantil.

Estrofa 4: La Tragèdia i el Tempus Fugit

Es presenta la tragèdia: la mort de l'amic. Aquesta tragèdia s'aguditza per la presentació del tòpic del "Tempus fugit" (tants d'anys fan un dia / un de sol ahir). Tot i que fa molts anys, la protagonista sent que l'esdeveniment va passar com si fos ahir.

Estrofa Final: El Tancament Cíclic

En l'estrofa que tanca el poema, apareix veladament el tema de l'amor, deixant el convenciment que sí que es van estimar. Finalment, el poema es clou cíclicament amb els dos mateixos versos que l'obrien.