Anàlisi del Poema 'Inici de Campana' de Bartomeu Rosselló

Anàlisi del Poema "Inici de Campana" de Bartomeu Rosselló

Introducció

Aquest poema forma part del llibre Quadern de Sonets, publicat el 1934, del poeta Bartomeu Rosselló. Nascut el 13 d'agost de 1913 a Ciutat de Mallorca i d'origen humil, va realitzar els estudis primaris al col·legi dels Pares Teatins. L'any 1923 va ingressar a l'Institut de Palma, on va ser alumne de Gabriel Alomar, qui li va transmetre l'interès per la literatura i el va animar a col·laborar amb la premsa local. Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres, de la qual es va llicenciar amb premi extraordinari.

En la seva obra es revelen les influències de l'Escola Mallorquina pel que fa a la contenció del sentiment i la forma. Així mateix, es percep la influència del seu mestre de joventut, Gabriel Alomar, en la recerca de la sonoritat de les paraules i en la tria temàtica.

Estructura Interna

Aquest poema comença amb el so d'una campana al capvespre, un moment que simbolitza l'efímer. Descriu un paisatge cada cop més trist i fosc: els carrers estan deserts, les vies són solitàries i les finestres de les cases romanen tancades. El poeta s'endinsa progressivament en la foscor a mesura que avança la nit.

En aquest poema s'identifica, com en cap altre, el jo poètic, el jo interior de l'autor davant la realitat sempre canviant, sota la premissa: "Tot flueix". Es posa de manifest l'efímer, la transitorietat de les coses que succeeixen i ràpidament esdevenen passat, com el capvespre que es descriu.

Estructura Externa

El poema consta d'una sola estrofa amb catorze versos hexasíl·labs, és a dir, d'art menor. Presenten rima assonant, excepte el segon, el cinquè, el vuitè, el desè i l'onzè. El novè vers no rima. Es pot afirmar que són versos femenins.

Figures Retòriques

Es fa referència al capvespre mitjançant dues metàfores: "fora porta de tarda" i "la pols dels blats apaga un or trèmul". Aquesta última al·ludeix al color daurat del blat sota els darrers raigs de llum, que s'esvaeixen. També s'hi troba una personificació, ja que "apagar" és una acció pròpia dels éssers humans.

Conclusió

El poema descriu com, amb el so d'una campana, el dia s'acaba, situant-nos en un paisatge progressivament més trist i fosc, on tot esdevé solitari. El poeta s'acosta cada cop més a la foscor, en una clara al·lusió a l'arribada de la nit. En aquesta obra, es pot apreciar la contenció dels sentiments de l'autor.