Anàlisi del Poema LXXXI d'Ausiàs March: Desamor i Sofriment

Anàlisi del Poema LXXXI d'Ausiàs March

AM: LXXXI

Cicle d'amor: «Llir entre cards»

• Estil: Combina la 1a i 3a persona per crear complicitat amb el lector.
• Simil: Comparació amb el mariner (abans era perillós) en relació amb el desamor.
• Comparació: Serveix per quantificar el dolor, la tristesa i la solitud que pateix el jo poètic a causa del desamor de la dama.
• Versos 6: «No em feu cas i m'esteu destruint» (Exageració).
• Hipòtesi: Si l'estimada li fes cas, es podria salvar; però, com els mariners, no se salva.
• Versos 5 i 6: Indiferència de la dama cap a ell.
• Versos 7 i 8: Desesperat per satisfer el desig, opta per la venjança davant el món, denunciant l'orgull de la dona.

Estructura mètrica

Cobla: 8 versos de 10 síl·labes (10A, 10B, 10B, 10A / 10C, 10D, 10D, 10C). Rima creuada.

Anàlisi de les figures retòriques

a) Terme real

La situació amorosa de desesperació que viu el jo poètic. El poeta expressa la situació amorosa real en què es troba: la seva estimada és l'única que el podria guarir de tots els seus mals.

b) Terme imaginari

Un nàufrag que s'ofega al mar en un dia de tempesta. El poeta expressa una situació al·legòrica de sofriment d'un nàufrag a la deriva en un mar encrespat de tempesta, el qual lluita per aferrar-se a algun lloc i salvar-se, però té la sort en contra i no li és possible d'arribar-hi. Està condemnat, doncs, a morir ofegat.

c) Comparació final

El jo poètic considera que la seva situació amorosa és tan desesperada i comporta tant de perill com la del nàufrag que lluita i tem per la seva vida.

Conclusió i novetat d'Ausiàs March

El poeta pren una decisió: fer saber a tothom el rebuig amorós de la dama. Als darrers versos (v. 7-8), la dama no correspon a l'amor del trobador i, per tant, l'única cosa que pot fer ell és venjar-se i difondre la indiferència que ella li demostra.

Tot el poema és un lament pel menyspreu de l'estimada; però els dos últims versos hi afegeixen un matís de reacció gairebé venjativa. Així es fa evident la novetat que suposa March respecte tant dels trobadors com dels poetes italians del dolce stil novo: enfront de la mitificació que els uns i els altres fan de l'estimada, March gosa parlar-ne com un ésser humà, amb virtuts i defectes, i criticar-la si cal per la seva altivesa en menysprear-lo.

Tema principal: El sofriment per amor, el desamor i l'amor no correspost.