Anàlisi del Sector Agrari i Industrial a Espanya

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,46 KB

Sector dinàmic: Sector de tecnologia mitjana, bones expectatives de mercat i major productivitat comprenen la indústria de l’automòbil (després d'una reconversió, va esdevenir el sector amb les majors xifres), sector de tecnologia punta freqüent a Catalunya i capital, amb una demanda creixent i insuficient inversió en R+D.

Latifundi: explotació de grans dimensions on es practica una agricultura extensiva. Predominen a Castella, Extremadura i Andalusia.

Minifundi: explotació de petites dimensions on es practica una agricultura intensiva. Predominen al nord i als arxipèlags.

Agricultura intensiva: activitat que cerca la màxima qualitat i quantitat de productes en el mínim espai. Per això necessita mà d'obra, tècniques avançades i inversions de capital.

Agricultura extensiva: conreu de grans superfícies amb reduïda inversió de capital i mà d'obra. Les grans extensions permeten mecanitzar el camp.

Deslocalització: trasllat de les activitats de producció cap a altres llocs fora de l’espai tradicional d’una empresa.

TIC: tècniques de la informació i la comunicació.
Tour operador: grans empreses especialitzades que controlen el turisme, sobretot a nivell internacional. Comercialitzen paquets turístics que inclouen el viatge, les estances i les visites, en general obtinguts a uns preus molt avantatjosos, i que el turista pot pagar en el seu país d’origen amb la seva pròpia moneda.

PIME: petites i mitjanes empreses.

Balança comercial: diferència entre les importacions i exportacions d’un país.


PAISATGES AGRARIS A ESPANYA: Mediterrani. Propi del litoral i prelitoral mediterrani, les depressions i les Balears. Clima: precipitacions escasses, la sequera s’aguditza durant l’estiu. Estructura agrària: explotacions de grandària mitjana, encara que a Andalusia predominen els latifundis. El terreny forestal és poc productiu. Agricultura: de secà, els conreus principals són la trilogia mediterrània (cereals, vinya, olivera). Els oliverars ocupen més d’un milió d'hectàrees, la majoria a Andalusia. A les zones de temperatures suaus hi ha regadiu amb tècniques sofisticades de reg, hivernacles, planters, etc. Ramaderia: l’ovina i cabruna són extensives a les zones de secà, la bovina i porcina predominen a Catalunya. Població: molt nombrosa, es concentra en pobles grans.

-LA POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA: es va potenciar l’agricultura amb la finalitat d’aconseguir abastar els països comunitaris i fer pujar les rendes agràries; per això es subvencionaven els productes.

  • Augmentar la productivitat de l’agricultura i de la silvicultura.
  • Desenvolupar la indústria agroalimentària.
  • Millorar el medi ambient i l’entorn rural.

Polígon industrial: espai on es localitzen les empreses industrials que responen amb una planificació prèvia i que disposen dels serveis necessaris per desenvolupar activitat industrial.

Es pot veure com hi ha tres subsectors que són principals a un bon nombre de comarques: el metall i el material de transport a l’espai central i l’entorn de Barcelona; l’alimentari a la plana de Lleida i les comarques de Girona, i l’energètic al Pirineu i l’interior del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. També té importància el moble i el paper a les Terres de l’Ebre, l’Empordà, l’Anoia i la Cerdanya, i, finalment, el sector químic al Tarragonès, el Maresme i el Vallès Oriental.


a) Es tracta d’un mapa de Catalunya amb les divisions administratives comarcals. A cada comarca es representa el subsector industrial que hi té més pes segons el valor afegit brut industrial comarcal per mitjà d’un símbol gràfic.

b) Es pot veure com hi ha tres subsectors que són principals a un bon nombre de comarques: el metall i el material de transport a l’espai central i l’entorn de Barcelona; l’alimentari a la plana de Lleida i les comarques de Girona, i l’energètic al Pirineu i l’interior del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. També té importància el moble i el paper a les Terres de l’Ebre, l’Empordà, l’Anoia i la Cerdanya, i, finalment, el sector químic al Tarragonès, el Maresme i el Vallès Oriental.

Entradas relacionadas: