Anàlisi del Teatre d'Epidaure: Arquitectura i Història

El Teatre d'Epidaure: Arquitectura i Estructura

Els teatres grecs aprofitaven el pendent natural dels turons per construir-hi les graderies. Els romans, en canvi, s'aguanten sobre un sistema de voltes i arcs.

Elements de suport

• Pòrtic: Hi havia un petit pòrtic d'ordre jònic a l'edifici de l'escena.
• Murs de contenció: Per les seves dimensions, es van haver de construir uns murs laterals de contenció del terreny.

Elements suportats i il·luminació

• Coberta: No hi ha coberta.
• Il·luminació: El fet de no tenir coberta fa que la construcció quedi perfectament il·luminada per la llum del dia.

Elements decoratius

L'únic element decoratiu era l'edifici de l'escena i el prosceni, on es col·locava un teló que servia per canviar de decorat. Aquest teló pujava en lloc de baixar. Els seients de primera fila, destinats a la gent important, tenien braços i respatller. Destaca la policromia a l'escena.

Espai interior: Planta

La graderia és lleugerament superior a un semicercle i l'orquestra és circular.

Parts i elements de la planta

1. L'orquestra: Lloc on canta i balla el cor.
2. La càvea: Graderia dividida en 12 sectors al nivell inferior i 22 al superior.
3. L'escena: Vestuari i magatzem. També lloc per actuar en una posició més elevada.
4. Prosceni: Plataforma elevada on actuen els actors.
5. Pàrodos: Rampes laterals per pujar al prosceni.
6. Diazóma: Corredor que separa la primera de la segona graderia.

Ritme

Simetria total, ritme en les files de seients i a l'escena, horitzontalitat.

Espai exterior: Façana

Els teatres grecs, a diferència dels romans, no tenen façana, només dues entrades laterals al nivell inferior.

Caràcter i significat

Té un caràcter públic i civil. Les obres de teatre formaven part de les festes en honor a Dionís, déu del vi i de la festa. Al principi, els teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu. A les primeres obres dramàtiques, l'acció l'explicava el cor, mentre que els actors tenien un paper secundari; per això, l'espai de l'orquestra era tan important i el prosceni ocupava un lloc menys preeminent.