Anàlisi del Temps a El Cafè de la Marina de Sagarra
Clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,49 KB
La Indefinició Temporal a El Cafè de la Marina
La indefinició s’estén a la temporalitat. La primera indicació escènica omet les dades sobre l’època dels fets. Per determinar el temps extern d’El Cafè de la Marina, hauríem de tenir en compte arguments textuals. En aquest sentit, sabem que Claudi pretén viatjar a les Amèriques i tornar ric. Somia, per tant, de ser «indiano» o «americano».
El Fenomen de l'«Indianu» i la Cronologia Externa
L’emigrant català, majoritàriament jove, que s’enriqueix al nou continent i torna nedant en l’abundància, constitueix un fenomen històric rellevant entre finals del segle XVIII i les acaballes del XIX.
L’escena XII de la cloenda conté una pista per acotar aquests cent anys: Libori es queixa a Claudi que el Cafè rajava més «quan la guerra». Si es refereix al desastre colonial de 1898, la Guerra de Cuba tan cantada a les havaneres, ens plantem al tombant de segle. Com que Libori s’hi refereix des de la distància temporal, entrem al segle XX. Al capdavall, l’acció se situa prop (en un passat recent) de la redacció d’El Cafè de la Marina (1933).
La Cronologia Difusa i la Mitificació
La cronologia difusa es deu justificar pel vernís d’intemporalitat que recobreix els poemes dramàtics. Interessa generar la impressió que l’ambient escenificat roman fora de calendari, que l’esperit és immutable. D’això, en podem dir «idealitzar» o «mitificar» el món representat a l’espectador.
Aquesta idea es reforça quan Sagarra, reflexionant sobre el seu teatre poètic, declara:
«El que m’interessa dels personatges són els sentiments, la moral, la mentalitat de cada un, i aquestes coses són gairebé eternes.»
El Temps Intern: Durada de l'Acció Dramàtica
El temps intern a El Cafè de la Marina no s’explicita enlloc, però es dedueix sense problemes. L’acció es desenvolupa de la següent manera:
- Acte Primer: A l’escena IV, la claror és «de tarda». Moreno ens assabenta que Rosa es casa «demà».
- Acte Segon: En alçar-se el teló, «és al vespre i encara dura la xerinola del casament». Ha transcorregut aproximadament un dia (més de vint-i-quatre hores) entre el primer i el segon acte.
- Interval: Dues setmanes separen el segon acte del tercer. Rufina s’exclama: «Als quinze dies de casats!», ja l’escanyi tant.
La Relació entre Llum i Conflicte (16 Dies)
La suma és fàcil: el poema dramàtic s’allarga setze dies. S’hi traça un cicle de descens i ascens lumínic:
- Plantejament (Acte I): Llum de tarda.
- Nus (Acte II): Hora de fer-se fosc (complicació).
- Desenllaç (Acte III): A ple sol (solució).
La resplendor declina i augmenta en correspondència amb el desenvolupament del conflicte, distribuït segons la divisió convencional de plantejament, nus i desenllaç. La il·luminació disminueix alhora que el destí de l’heroïna es complica (entrada de nit, Libori i Bernat s’han entès), mentre que assoleix el zenit quan se soluciona (esclata la passió, sol refulgent).
Aquest recurs s’anomena fal·làcia patètica, mitjançant el qual un element natural (exterior) simbolitza els estats emocionals (interns) dels protagonistes.