Anàlisi dels Graus de Coneixement: Substància i Percepció

Substància i Idees Simples

Substància: Aquesta idea s’obté de les idees simples que apareixen constantment agrupades. Ens enfrontem al món en el dia a dia i observem la realitat, en què sovint apareixen idees simples juntes: *groc, fusible, dúctil, dens* a l'or. Això prové de l'economia del significat. Quan veiem aquestes característiques unides sabrem que es tracta d'or. El que capta la nostra ment són sempre les idees simples. La idea d'or és una convenció del nom que rep aquest conjunt de característiques. Per tant, això és una suposició. La idea de substància marca un límit del nostre coneixement. En els fenòmens sempre hi ha una cosa que se'ns escapa, sempre hi ha alguna cosa més enllà de la substància. Per tant, no podem distingir substància pensant i extensa.

1.1 Els graus de coneixement

Coneixement: percepció (captació) de l'acord o el desacord entre les idees que s'exposen en un judici, que és la connexió entre un subjecte i un predicat.

Graus de Coneixement

• Intuïtiu: L'acord es veu de manera immediata per les mateixes idees. No hem de fer cap procés o pas en la raó. Hi ha un grau més elevat d'evidència. Són veritats molt bàsiques, molt elementals. *El blanc no és negre.* Es correspon amb el **jo**.
• Demostratiu: L'acord entre idees ja no és directe i implica la presència d'altres idees (proves). Hi ha dos tipus de coneixement dins d'aquest grau:
  • Matemàtiques: És un coneixement comprovable en què es pot trobar l'error. Hi ha una exactitud que li dóna una categoria superior a aquest grau demostratiu.
  • Moral: És més fàcil trobar l'acord entre les idees i demostrar que la qüestió que planteja és més demostrable. *És millor la justícia que la injustícia.*

Es correspon amb Déu: jo com a ésser finit i fal·lible, he d'haver estat creat per un ésser infinit i omnipotent.

• Sensitiu: Coneixement d'objectes particulars exteriors a nosaltres. És el grau més baix de coneixement, és el més difícil de demostrar que és vàlid. No podem demostrar que les coses que veiem siguin realment així. Hi ha un vel de la percepció que significa la impossibilitat de contrastar les idees amb el que realment hi ha a fora. Es correspon amb el **món**: mai sabré què és el món de manera completa degut al vel de la percepció.