Anàlisi dels Personatges de Bearn o La sala de les nines

Don Toni

El personatge de Don Toni és la base del fil argumental de la novel·la. És un home d'aspecte poc atractiu, prim i baix, amb uns ulls vius, negres i envoltats d'arrugues. La seva roba és bàsicament un hàbit franciscà, que acompanyava d'una perruca blanca. Pel que fa al seu caràcter, es pot dir que és un home aventurer, modern i progressista, i és bastant escèptic, treballador i irònic, que fins i tot pot arribar a ser cínic. Don Toni és un personatge que evoluciona amb l'obra, ja que a la primera part de l'obra està capficat amb el mite de Faust (eterna joventut) i, a la segona, viu més tranquil·lament amb Dona Antònia.

Dona Antònia

La Maria Antònia és una dona bella, però no seductora, amb els ulls blaus i tranquils. Té un fort temperament, però segueix el tòpic de la dona bé, que se sap comportar sempre de forma adequada i adaptar-se a la situació. És sincera, amable i educada. Maria Antònia no evoluciona de la mateixa manera que Don Toni, ja que els valors que té són els mateixos al llarg de tota la història. Tot i així, a la segona part es pot veure com Antònia va embogint a poc a poc.

Joan Mayol

En Joan és un home fort i àgil, amb un físic atractiu. A més, és amant de la literatura clàssica. Joan és bastant conservador (a diferència de Don Toni) i no està d'acord amb les noves idees que pretenen suprimir les desigualtats socials i els estaments. És orfe i mai no va conèixer els seus pares, per la qual cosa és criat per Toni i Maria Antònia, i és el capellà de Bearn. Joan és el narrador principal de l'obra i, com a personatge, no evoluciona.

Dona Xima

Dona Xima representa el tòpic de la femme fatale; posseeix una bellesa perfecta, atractiva i seductora, que utilitza per portar els homes on ella vol. Xima és una dona llesta, educada i sense escrúpols. Aconsegueix tot el que vol gràcies a la seva bellesa física. És una dona irresponsable, que pateix una gran degradació cap a la segona part de l'obra, tant física com mental, ja que acaba morint enverinada per uns bombons que ella mateixa havia preparat. En l'obra, es compara Xima amb el dimoni, dient que abans, el dimoni havia estat un àngel.