Anàlisi dels Personatges Clau de Tirant lo Blanc

Tirant: El Cavaller Humà i Estratega

Tirant és un cavaller valent i fort, hàbil amb les armes, un gran estrateg militar, amb gran ànim i dots de comandament innegables, a més de ser un cortesà educat i gentil. Però allò que sedueix més al lector és la seva humanitat. Tirant, en canvi, se'ns presenta ric psicològicament, ens captiva i se'ns fa molt proper per la riquesa i varietat dels seus comportaments, en consonància amb la varietat de situacions que es donen en la novel·la. La seva versemblança rau en el fet que tots els seus actes són propis del comportament humà i es mantenen dins dels límits del possible.

Carmesina: La Bellesa Angèlica

Carmesina era una dama molt bella, amb una cara angèlica. Tenia el cabell que resplendia com si fossin madeixes d'or; les celles que semblaven fetes amb pinzell; els seus ulls que relluïen com pedres precioses, i el seu nas prim i afilat, ni massa gran ni massa petit, d'una blancor extrema, com lliris i roses mesclades; llavis vermells com el coral, dents molt blanques, menudes i espesses, que semblaven de cristall. Les seves mans eren d'una blancor extrema, amb dits llargs i prims, i ungles acanalades i encarnades.

Plaerdemavida: L'Alcàvota Enginyosa

Plaerdemavida és un dels personatges principals, que juga el paper d'alcavota en la relació de Tirant i Carmesina. Intentant afavorir a Tirant i que arribi al llit de la Princesa, vol aconseguir que es consumi la relació, però la rotunda negativa d'ella fa la novel·la molt més interessant. Plaerdemavida és una de les donzelles més eixerides de Carmesina i aporta molt de joc a aquesta relació. Quan el vaixell en què anava Tirant i ella, per equivocació, naufraga, la recull un vell moro que conservava molts bons records del seu antic captiveri a les terres cristianes d'Espanya.

Diafebus: El Fidel Company i Braç Dret

Diafebus és el cosí de Tirant i és qui intervé majoritàriament en totes les batalles, ja que lluiten plegats Tirant i ell. És nomenat per Tirant Gran Conestable (una mena de braç dret), i Tirant també li atorga el càrrec de Duc de Macedònia. Està enamorat d'Estefania de Macedònia, amb qui es casarà amb el consentiment de l'Emperador. És molt fidel a Tirant, i quan Diafebus és fet presoner pels turcs, Tirant l'allibera. També fa de pont en l'inici de l'amor entre Tirant i Carmesina. La seva aportació al llibre és molt important.