Anàlisi dels Sectors Econòmics de Catalunya: Primari i Secundari

El Sector Primari de Catalunya: Agricultura, Ramaderia i Pesca

El sector primari (que inclou l'agricultura, la ramaderia, l'explotació forestal i la pesca) representa el percentatge més baix del PIB català, situant-se al voltant del 0,4%. Aquesta baixa xifra és característica d'una societat postindustrial.

Malgrat la seva petita contribució al PIB, ocupa aproximadament l'1,6% de la població ocupada. El sector es caracteritza per:

• Alta mecanització i ús de tècniques intensives per millorar la productivitat.
• Forta presència del cooperativisme, amb predomini a les Terres de Lleida i de l’Ebre.

Distribució de la Producció i Ús del Sòl

La distribució de la producció del sector primari és la següent:

• Productes ramaders: 60,4%
• Productes agrícoles: 36,6%
• Altres productes: 3%

Cal destacar que el 64% de la superfície total de Catalunya és de caràcter forestal.

L'Agricultura Catalana i el Clima

L'agricultura està fortament condicionada pel clima, combinant l'agricultura continental i la mediterrània. Els cultius principals inclouen cereals, vinya, fruiters i farratges.

La majoria de la superfície és de secà, tot i que el regadiu és important en zones com Lleida, l'Ebre, el Baix Camp i l'Empordà.

Superfície Agrícola per Províncies (en milers d'hectàrees)

• Lleida: 220K de Secà (S) i 129K de Regadiu (R).
• Barcelona: 134K S i 9K R.
• Tarragona: 131K S i 64K R.
• Girona: Presenta una superfície de regadiu menor.

Característiques de les Explotacions

El sector es defineix per:

• Diversificació: Hi ha una diversificació de subsectors tant continentals com mediterranis.
• Ramaderia: Importància de la ramaderia intensiva (porcí, aviram, boví de llet) i presència de ramaderia extensiva (boví de carn, oví i cabrum).
• Caràcter familiar: El 89% de les explotacions tenen un caràcter familiar, la qual cosa suposa un repte pel que fa al manteniment del relleu generacional i la competència.

Tendències Actuals del Sector Primari

Les principals tendències observades són:

• Descens de la superfície conreada a causa d'altres usos del territori o l'extensió dels boscos.
• Augment de la superfície de regadiu.
• Augment de la mida de les explotacions per millorar la productivitat.
• Millora de la renda agrària, impulsada per ajuts públics, la disminució del nombre d'explotacions i l'increment de la productivitat.

La Ramaderia: Tecnificació i Concentració

La ramaderia catalana es caracteritza per:

1. Un alt grau de tecnificació (sistemes intensius, selecció genètica, inseminació artificial).
2. La concentració dels sistemes productius.

Hi ha un clar predomini del sector porcí i boví, tot i que s'observa una recuperació dels sectors oví i cabrum.

Denominacions de Qualitat (DO i IGP)

El sector utilitza mecanismes de reconeixement de qualitat:

• DO (Denominació d'Origen): Reconeixement de qualitat per a productes agraris (exemples: Pla de Bages, Priorat, Arròs de l'Ebre).
• IGP (Indicació Geogràfica Protegida): Reconeixement de qualitat per a productes ramaders (exemples: Vaca Albera, Bruna dels Pirineus, Ase Català).

La Pesca: Un Sector en Recessió

El sector pesquer es troba en recessió, amb una reducció del volum de captures deguda principalment a la sobrepesca i la contaminació.

Altres factors que influeixen són l'alta salinitat i l'estretor de la plataforma continental. El sector rep ajuts del Fons Europeu de Pesca, tot i que la diversitat de captures és relativament pobra.

El Sector Secundari de Catalunya: Indústria i Construcció

El sector secundari engloba la indústria, la construcció, la producció energètica i la mineria. És el sector econòmic dedicat al processament i la transformació de les matèries primeres.

Catalunya ha estat històricament la Comunitat Autònoma protagonista de la modernització econòmica espanyola, mantenint una mitjana econòmica superior a la resta de l'Estat.

Els Polígons Industrials

Els polígons industrials són espais clau per a l'activitat econòmica, ja que permeten l'optimització d'infraestructures i serveis comuns. Les seves característiques principals són:

• Eficiència en carreteres i serveis bàsics.
• Complementació amb altres indústries.
• Especialització sectorial de l'espai.
• Baix preu del sòl.
• Bones comunicacions i accessibilitat a les xarxes de distribució.
• Proximitat a centres de serveis.

Tipologia de Polígons Industrials

Els polígons es classifiquen segons les activitats que s'hi desenvolupen:

1. Especialitzats en la transformació de matèries primeres.
2. Semi-industrials: Combinen l'activitat industrial amb la recerca i el desenvolupament (R+D).
3. Logístics: Dedicats a la gestió i planificació de productes. Aquests inclouen les ZAL (Zones d’Actuació Logística).

Detalls dels Polígons Logístics

• Plataformes Logístiques: Situades als ports de Barcelona (BCN) i Tarragona (TGN), funcionen com a zones d’emmagatzematge i distribució de mercaderies.
• Connexions: Disposen de connexions d’alta capacitat per carretera, ferrocarril i aeroport.
• Clústers Logístics: Són grans concentracions d'empreses d'un mateix sector en un espai geogràfic. Són una eina per estendre el negoci i millorar la competitivitat.

Aquests espais generen sinergies (cooperació de forces per millorar l'efectivitat, creant una economia d'aglomeració) i actuen com a hubs (nusos de comunicació d'àmbit internacional, com el Port de Barcelona).

Tendències del Sector Secundari

• Creació de polígons mixtos, que acullen empreses de sectors diversos.
• Internacionalització creixent dels mercats.
• Deslocalització selectiva de la producció cap a països perifèrics.
• Evolució positiva liderada per sectors concrets: metal·lúrgic, maquinària, agroindústria i químic. El sector tèxtil és menys dinàmic.
• Presència de multinacionals: Només el 3% de les empreses multinacionals facturen el 50% de la producció i el 60% de les exportacions.