Anàlisi dels triangles amorosos a 'Ball Robat'
Clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,03 KB
Els triangles amorosos a 'Ball Robat'
En la comèdia burgesa, la institució del matrimoni no està formada únicament per dos, sinó, sovint, per tres. La incorporació d'aquest tercer element és un dels motors de l'acció de Ball Robat.
Hi ha personatges que expliciten de manera activa la seva predisposició enamoradissa: Mercè envers Oleguer, Núria envers Cugat i Oriol envers Eulàlia. Només hi ha dos personatges que, per contra, accepten de manera passiva l'envit de la seducció: Eulàlia es complau amb els elogis de Cugat i d'Oriol, mentre que el seu marit, Oleguer, accepta les fantasies de Mercè.
Al llarg de “Ball Robat” tots es van plantejant que aquestes haguessin estat les combinacions que realment els haguessin fet uns matrimonis feliços, però quan fan aquestes afirmacions s'obliden que la vida fa el caràcter de la persona i que, si les coses haguessin anat d'altres maneres, aquella persona que els agrada potser tindria un altre caràcter que faria infeliç el matrimoni, com ho fan els aparellaments que es van dur a terme deu anys enrere.
L’obra planteja un joc de seduccions amb equilibris i desequilibris en la reciprocitat. Sempre es juga amb allò què és i allò que pot ser, és a dir, tot pot acabar en adulteri o divorci. En Ball Robat tot són expectatives i subjectivismes.
Hi ha una percepció errònia i estàtica d’uns envers els altres.
Hi ha una diferent consideració del matrimoni al cap de 10 anys. L’obra critica fins a cert punt la monogàmia.
Personatges principals
Cugat i Mercè són un matrimoni sense fills, el qual desemboca en una família “no completa”. Aquest fet pesarà sempre sobre la consciència de Mercè, ja que se'n farà culpable, ho sigui o no. Mercè ja era rica abans de contraure matrimoni i amb els seus diners Cugat tirarà endavant una professió, no obstant, mai aconseguirà l'èxit. Cap dels dos ha complert les seves expectatives i això fa que ells individualment i com a parella no siguin feliços.
Eulàlia i Oleguer formen una família amb els seus dos fills, envers els quals Eulàlia s'hi dedicarà completament mentre que Oleguer ho farà cap a la seva vida laboral, aconseguint l'èxit i, conseqüentment, adoptant una actitud de superioritat cap a la resta de gent que l'envolta, mirant a tothom per sobre l'espatlla, fet que farà a Eulàlia sentir-se nul·la davant del seu home.
Núria i Oriol tenen un fill únic, degut a la pèrdua de la filla. Oriol és un empresari mediocre (no en sabem gaires detalls ja que en el transcurs de l'obra ell està allunyat dels negocis degut a malaltia). Núria té un caràcter fort i dur, fet que provocarà un sentiment de fúria i malestar en Oriol.
L'obra s'origina en el fet que, tot i establir-se d'aquesta manera les parelles, de joves els sis protagonistes s'agraden entre ells d'altra manera que serà com estaran emparellats en el sopar de celebració del desè aniversari de les seves núpcies:
Personalitats: Mentre Cugat és reflexiu, Oleguer és pragmàtic (desatén la seva dona) igual que l’Oriol.
Cugat és un personatge autobiogràfic i és qui expressa les raons del fracàs dels potencials triangles.
L’Eulàlia reclama el paper de dona i mare, les altres dues no.
Tots estan atrapats en les relacions socials del matrimoni, l'absència de la postguerra, és una comèdia burgesa irònica i pessimista.