Anàlisi demogràfica i territorial de Catalunya

1. Descripció de la informació representada en el mapa

L’alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes formals següents:

• Caldrà que l’alumne faci referència al fet que és un mapa municipal de Catalunya.
• En trames de gris es representa el percentatge de població més gran de 65 anys.
• La font és l’Atles de la nova ruralitat, 2015.

Descripció de la informació:

• Els municipis amb una proporció més elevada de població més gran de 65 anys (>30%) es concentren a l’interior de Tarragona, al sud de Lleida i al Prepirineu.
• Els municipis amb un percentatge menor de població envellida se situen en zones metropolitanes (Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida), a la vall d’Aran i també a les comarques situades a la part nord-oriental de Catalunya. En general, a la Catalunya litoral i prelitoral.
• El corrector valorarà positivament, encara que no s’ha d’exigir, que l’alumne faci una descripció comarcal.

2. Padró municipal d’habitants:

És el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi i constitueix una prova de la seva residència. Cada ajuntament s'encarrega de la creació, la gestió i el manteniment del seu padró.

3. Taxa de dependència

Relació que s’estableix entre la població de 0-15 anys més la més gran de 65 anys i la situada entre 16-64 anys. S’expressa en percentatge. És un indicador demogràfic i econòmic que posa en relació la població inactiva i la potencialment activa.

4. Causes de l'envelliment de la població

En alguns municipis i en algunes comarques hi ha un percentatge elevat de població més gran de 65 anys, superior al 30%. Expliqueu les causes d’aquesta situació i el fenomen migratori que l’ha provocada.

Entre les causes, una manera eficaç d’explicar-les, com en tot fenomen migratori, és diferenciar:

• Factors de repulsió: la dificultat de trobar sortides laborals i econòmiques per a la població jove en municipis i comarques majoritàriament rurals explica l’emigració del jovent.
• Factors d’atracció: l’atracció que exerceixen les àrees urbanes per les possibilitats més grans que ofereixen de trobar feina i l’oferta de millors serveis educatius i sanitaris.

El fenomen migratori causant és l’èxode rural, l’emigració del camp a la ciutat.

5. Conseqüències de l'envelliment de la població

A curt i a mitjà termini, quines seran les conseqüències demogràfiques i territorials de l’envelliment de la població? Quines possibilitats hi ha d’invertir aquesta tendència

Conseqüències demogràfiques: augment, encara més, de l’envelliment de la població, que portarà al despoblament de nuclis rurals quan la generació de persones grans no tingui relleu al davant de les activitats econòmiques actuals.

Conseqüències territorials: despoblament dels nuclis petits situats en àrees interiors i de muntanya amb una economia basada exclusivament en les activitats agràries.

Revertir la tendència ha de provenir de canvis en el sistema econòmic que facin possible guanyar-se la vida en aquests municipis petits, a l’hora que s’implementin polítiques institucionals que facilitin activitats econòmiques que evitin el despoblament.