Anàlisi Demogràfica i Urbana d'Espanya: Població, Ciutats i Clima

Població a Espanya: Indicadors Demogràfics

Els indicadors demogràfics ens proporcionen informació clau sobre la població:

• Densitat de població: Nombre d'habitants per quilòmetre quadrat.
• Natalitat: Naixements per cada 1.000 habitants.
• Fecunditat: Naixements per cada 1.000 dones (entre 15 i 49 anys).
• Mitjana de fills per dona: Nombre mitjà de fills que té cada dona.
• Mortalitat: Defuncions per cada 1.000 habitants.
  • Mortalitat infantil: Morts de nadons (menors d'1 any) per cada 1.000 naixements.
  • Esperança de vida: Anys que viu una persona de mitjana.
• Migració: Moviment de persones.
  • Migració estrangera: Immigrants i emigrants que entren o surten del país.
  • Migració entre comunitats: Moviment de persones dins d'Espanya.
• Creixement de la població:
  • Creixement natural: Diferència entre naixements i defuncions.
  • Índex d'envelliment: Comparació entre la població gran (més de 64 anys) i la població jove (menys de 16 anys).

Transició Demogràfica (Canvis al llarg del temps)

FASE I (fins al segle XX)

• Elevada natalitat i mortalitat (especialment infantil).
• Esperança de vida: 35 anys.
• Causes de mort: malalties, guerres, fam, poca higiene.

FASE II (1920–1980)

• Descens de la mortalitat (millora de la medicina i la higiene).
• Natalitat encara elevada, provocant un creixement ràpid.
• Emigració i èxode rural cap a les ciutats.

FASE III (des de 1980)

• Descens de la natalitat.
• Augment de la incorporació de la dona al món laboral, canvis en la percepció dels fills com a suport econòmic i transformacions familiars.
• Mortalitat baixa i natalitat baixa.

FASE IV (actualitat)

• Baixa natalitat i baixa mortalitat, amb un creixement poblacional lent.
• Espanya continua creixent gràcies a la immigració, especialment a Canàries, la costa mediterrània i Madrid.
• Esperança de vida: 83 anys.

El Pla de la Ciutat: Emplaçament i Distribució

L'emplaçament es refereix al lloc on s'ha construït una ciutat i es tria segons diversos factors:

• Orografia: relleu, presència d'aigua, facilitat d'accés.
• Funció: militar, comercial, etc.
• Proximitat al riu o al mar: per a les comunicacions.
• Control del territori: punts estratègics com passos o ponts.

Tipus de Plans Urbans

PLA IRREGULAR (Ciutat antiga/preindustrial)

• Carrers desordenats i sense planificació, sovint dins de muralles.
• Zones antigues (com el Barri Gòtic) que avui són turístiques, però abans eren zones humils.
• Poca adaptació al trànsit modern.
• Problemes: massificació i expulsió dels veïns tradicionals.

PLA ORTOGONAL

• Origen: Grècia i Roma.
• Exemple: Eixample de Barcelona.
• Característiques: carrers rectes que es creuen en angle recte, illes de cases quadrades o rectangulars, carrers amples i assolellats.
• Ideal per a la mobilitat en línia recta.
• Molt utilitzat al segle XIX i principis del XX, pensat per a la burgesia.
• Problemes: els veïns pobres vivien en pisos alts sense ascensor i amb menys llum.

PLA RADIOCÈNTRIC

• Té un centre important (monument o plaça).
• Els carrers surten com els radis d'una roda.
• Exemple: Arc de Triomf de París.
• Té cinturons urbans (carreteres que envolten el centre).
• Problemes: encreuaments complicats, sovint solucionats separant els radis.

Tipus de Plans al Segle XX

CIUTAT JARDÍ

• Proposta de millora de les ciutats industrials, ideada per Howard.
• Objectiu: crear una ciutat tranquil·la i verda per viure millor.
• Característiques: cases unifamiliars amb jardí, trama irregular, empreses i serveis propers.
• Normes de Howard: màxim 30.000 habitants per mantenir el contacte amb la natura i evitar el caos urbà.
• Problemes actuals: moltes esdevenen urbanitzacions o segones residències; als EUA, s'anomenen suburbis o ciutats dormitori.
• Característiques: baixa densitat, moltes cases separades.
• Exemple: viure a Viladecans i treballar a Barcelona (Àrea Metropolitana).

CIUTAT RACIONALISTA

• Reacció a la ciutat jardí, considerada massa idealista.
• Ideada per Le Corbusier.
• Proposta: blocs de pisos alts per deixar més espai lliure i verd.
• Materials: formigó (barat i resistent).
• Prioritat: utilitat i ordre, no tant la bellesa.
• Problemes a Espanya: construcció de blocs de mala qualitat, sense serveis bàsics (escoles, metges, botigues) i sovint sense balcons per reduir costos.
• Exemples: Ciutat Badia (al costat de l'autopista), o el cementiri de l'Almudena (Madrid).
• A partir de 1990, la qualitat va millorar.

Funcions Urbanes Interiors

Les funcions urbanes interiors són les activitats diàries que es realitzen dins la ciutat i que ocupen espais diferents:

1. RESIDENCIAL (viure-hi)
   • Nucli antic: Si no està arreglat, hi viuen persones amb pocs recursos. Fenomen de gentrificació: el barri es posa de moda, augmenten els preus i els veïns de sempre marxen.
   • Eixample: Abans zones elegants, ara s'hi instal·len oficines.
   • Perifèria: Habitatges barats per a obrers, sovint amb poc transport públic. També hi ha urbanitzacions de luxe (com La Finca, Madrid).
2. COMERCIAL (compres i serveis)
   • Des de fires i mercats fins a botigues petites, centres comercials i transports (aeroports).
3. INDUSTRIAL (fàbriques i tallers)
   • Encara hi ha tallers barrejats amb habitatges.
   • Indústria neta: Requereix poca energia i espai, pot estar dins la ciutat.
   • Indústria bruta: Requereix molta energia i espai, se situa en polígons industrials, necessitant transport per accedir-hi.
4. POLÍTICA I ADMINISTRACIÓ
   • Les ciutats capitals tenen ajuntaments i altres organismes polítics, normalment al centre.
5. CULTURAL I EDUCATIVA
   • Museus, monuments, estadis de futbol, temples. Les universitats amb els seus campus, laboratoris i biblioteques atrauen bars, llibreries i botigues.
6. LÚDICA I TURÍSTICA
   • Algunes ciutats viuen del turisme (cultural, natural, de platja). Es promocionen i construeixen edificis icònics per atraure visitants (Museu Guggenheim, Bilbao).
7. Militar
   • Algunes ciutats van néixer com a bases militars o per a la defensa (Base naval de Cadis).

Funcions Urbanes Externes (Influència fora del límit urbà)

• Hinterland/Àrea d'influència: Territori que depèn o es relaciona amb una ciutat.
• Llocs centrals: Ciutats importants amb serveis potents (universitats, grans comerços). Com més gran és la ciutat, més serveis ofereix i més gran és la seva àrea d'influència.
• Ciutats globals: Tenen influència internacional (Nova York, París, Tòquio), afectant no només el seu país sinó també altres parts del món.

La Ciutat Espanyola del Segle XXI

DESINDUSTRIALITZACIÓ (finals Segle XX)

• Espanya va perdre moltes fàbriques i llocs de treball, especialment a les zones més industrials.
• Conseqüències:
  • Atur: Molta gent es va quedar sense feina.
  • Nous usos dels espais: Les antigues fàbriques es van transformar en centres culturals, botigues i habitatges.
  • Terciarització de les ciutats: La gent busca feina en el sector serveis (comerç, turisme). No obstant això, l'atur persisteix en algunes zones.
  • Espanya aposta pel turisme massiu com a font d'ingressos.
• Indústria actual: La poca indústria que queda prop de les ciutats es troba en parcs tecnològics o d'innovació (Parc Tecnològic de Tordera). Les empreses estan més especialitzades (Mango dissenya i ven des d'Espanya, però fabrica en països amb costos més baixos).

Exemples de Ciutats

• Bilbao (Espanya): Abans molt industrial, ara acull el Museu Guggenheim i viu del turisme i els serveis.
• Charleroi (Bèlgica): Va perdre la seva indústria i no s'ha recuperat completament.
• Milà (Itàlia): Antiga ciutat industrial, ara és la capital de la moda i el luxe.
• Nàpols (Itàlia): Ha experimentat una transició difícil, però el turisme està en creixement.

NOVA IMPORTÀNCIA DE LES GRANS CIUTATS

• Nou model econòmic: Les grans ciutats es basen en serveis com bancs, consultories i empreses tecnològiques.
• Les antigues fàbriques contaminades han estat substituïdes per edificis moderns (torres de bancs).
• Globalització i ciutats globals: Les decisions importants (estratègia, direcció) es prenen a les seus centrals (Zara decideix des de Galícia, tot i fabricar arreu).
• Grans ciutats com Barcelona, Madrid o Nova York són centres de poder global gràcies a Internet, els vols internacionals i les telecomunicacions.

Transformacions de la Morfologia de les Ciutats Espanyoles

DE CIUTAT A METRÒPOLIS

• Ciutat difusa: Moltes ciutats ja no tenen límits clars. L'àrea de Barcelona, per exemple, s'estén fins a pobles i ciutats properes.
• Col·lapses i mobilitat: La gran quantitat de persones que viuen fora de Barcelona però hi treballen genera molts desplaçaments diaris.
• Espais comercials als afores: S'han creat per descongestionar el centre (La Maquinista, Mataró Parc), situats a prop d'autopistes per facilitar l'accés.
• Reproducció de problemes a gran escala:
  • Segregació funcional: Cada zona es dedica a una activitat específica (vendre, viure, treballar).
  • Segregació social: Existència de barris amb població pobra, formant guetos.
• Només l'1,9% del territori concentra el 33% de la població (percentatge que augmenta amb el turisme i la immigració).

Parts de l'Àrea Metropolitana

1. Nucli central: Més comerç i serveis (bancs, oficines). Menys residents, ja que la gent es trasllada a la perifèria buscant habitatges més barats i llocs de treball més propers. Molts immigrants resideixen al centre des dels anys 2000. Tots els transports estan a menys de 15 minuts (metro, tren).
2. Nucli industrial: Les grans fàbriques ja no es troben al centre, sinó en polígons industrials per evitar contaminació, soroll i molèsties. Això permet aprofitar antics espais per a museus o nous habitatges, amb preus més baixos que al centre.
3. Zones de serveis i comerç: Des dels anys 80 han crescut grans centres comercials (Baricentre) als afores, amb espai per aparcar i pensats per a l'accés amb cotxe privat. Permeten fer compres, menjar, etc., en un sol dia, cosa que ha provocat el tancament de moltes botigues petites del centre.
4. Àrees residencials:

• Model compacte: Zones més antigues i denses (centre històric).
• Model difús o suburbà: Cases unifamiliars i urbanitzacions als afores.
• A vegades es combinen dins la mateixa àrea, formant una conurbació (quan ciutats s'ajunten).

CIUTAT DUAL: Desigualtats dins la Ciutat

Dins la mateixa ciutat hi ha grans desigualtats entre barris rics i pobres.

DESIGUALTAT DINS LA CIUTAT

• Segregació: Separació de grups socials per classe, origen o ètnia.
• Guetització (casos extrems): Un barri es tanca sobre si mateix, i només hi viuen persones molt pobres o d'un mateix origen, sovint amb pocs serveis.
• TENDÈNCIA GLOBAL: CIUTATS AMB MOLTA DIFERÈNCIA ENTRE RICS I POBRES.

1. SOBRECENTRALITAT: Concentració de riquesa i poder en certes zones (Passeig de Gràcia, Barcelona).
2. COMUNITATS TANCADES: Zones residencials exclusives per a gent molt rica, tancades amb murs, vigilància i serveis propis (La Finca). El preu de les cases augmenta constantment.
3. GENTRIFICACIÓ: Arribada de persones amb molts diners i empreses de luxe a barris pobres o degradats. Això millora el barri, però augmenta els preus i obliga els residents originals a marxar (Raval i Born, Barcelona). De vegades hi ha assetjament immobiliari per forçar la sortida dels veïns.
4. PERIFÈRIES DEGRADADES: Zones als afores molt empobrides degut a:

• Sòl barat.
• Autoconstruccions o blocs molt senzills.
• Manca de manteniment i serveis per part de l'administració.
• Concentració d'immigració, que pot generar rebuig o racisme.
• Exemple: Barri Ciutat Vella de Manresa, amb més del 60% d'immigrants.
• PROBLEMES SOCIALS: Atur elevat, desànim, conflictes i violència. També hi ha multiculturalitat, que pot ser positiva amb una bona planificació i la creació de comunitats diverses i integrades.

Mecanismes que Influeixen sobre el Clima

• Circulació atmosfèrica en altitud (Jet Stream).
• Circulació de l'aire en superfície.
• Factors geogràfics.

Diversos elements modifiquen les condicions meteorològiques a Espanya:

1. Anticiclons tropicals
   • Anticicló de les Açores: Sistema d'alta pressió que causa sol i poca pluja. Porta aire càlid i humit. Els vents alisis fan el clima més suau.
   • També poden arribar altres tipus d'aire:
     • Continental: fred.
     • Saharià: calor, pols i pluja de fang.
2. Depressions atlàntiques: Zones de baixa pressió que causen pluges i temps inestable, especialment al nord-oest. Els vents de l'oest aporten un temps variable i temperat.
3. Xoc entre aires freds i càlids: La trobada d'aires de diferents zones pot canviar el temps bruscament.

• Aire polar marítim (de l'Àrtic): Fred, neu i calamarsa.
• Aire polar continental (de Sibèria): Molt fred i sec, amb hiverns molt freds i estius amb tempestes.

Forma i Relleu de la Península Ibèrica

A l'interior de la península, els climes són molt extrems: hiverns molt freds i estius molt calorosos. Això es deu a l'amplitud de la península i al relleu (muntanyes i altitud), que fan que l'aire fred o calent arribi amb força, provocant un ambient sec.

Dominis climàtics de Catalunya

• Mediterrani: Ocupa la franja litoral, prelitoral i la Depressió Central, amb influència al Pirineu. Hiverns suaus i estius calorosos i secs.
  • Mediterrani litoral: Pluviositat irregular, amb pluges principalment a la tardor i estius calorosos.
  • Mediterrani prelitoral: Similar al litoral, amb major amplitud tèrmica (diferència de temperatura entre dia i nit).
  • Mediterrani continental: Estius molt calorosos i secs, hiverns freds, amb episodis d'inversió tèrmica.
  • Mediterrani prepirinenc: Període sec més curt, temperatures hivernals més baixes i més precipitacions a l'estiu que la resta del domini.
• Subalpí: Alt Pirineu. Hiverns molt freds, diferència de temperatura entre estiu i hivern, i pluviositat i nevades moderades.
• Alpí: Vall d'Aran. Pluges regulars durant tot l'any i temperatures mitjanes baixes.

CLIMES

CLIMA OCEÀNIC/ATLÀNTIC

• Ubicació: Façana nord d'Espanya (Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Vall d'Aran).
• Característiques: Alta humitat, temperatures suaus però fresques, i pluviositat freqüent (1000-2500 mm anuals). Baixa oscil·lació tèrmica, amb més de 150 dies de pluja anuals.
• Varietats:
  • A) Muntanya oceànica: A les muntanyes del nord (Massís Galàic i Serralada Cantàbrica). L'altitud provoca temperatures més altes o més baixes segons l'alçada.
  • B) Oceànica de transició: A les terres baixes de l'interior (Ourense, nord de Castella i Lleó, Navarra, Aragó, Prepirineu...). Conserva característiques de l'oceànic, però amb menys influència atlàntica, resultant en menys pluja, més sequedat i major amplitud tèrmica.

CLIMA MEDITERRANI

• Ubicació: Costa mediterrània peninsular, Ceuta, Melilla, Balears, Huelva, Cadis, i part d'Extremadura i Andalusia.
• Característiques: Estius secs i calorosos degut a l'anticicló de les Açores. Precipitacions moderades la resta de l'any, que poden ser irregulars. Pluges torrencials i estiatges (rius secs a l'estiu) són freqüents. La vegetació principal és la màquia, la garriga i l'estepa (arbustos, boscos secs).
• Varietats:
  • A) Muntanya mediterrània: Hiverns frescos i estius secs i calorosos (Montseny).
  • B) Zones àrides: (Almeria), amb molta aridesa i escassetat de precipitacions.
  • C) Influència atlàntica: Més pluja, però amb estius calorosos (Càceres).

CLIMA INTERIOR/CONTINENTAL

• Ubicació: Interior de la península (Madrid, Castella-la Manxa).
• Característiques: Forta oscil·lació tèrmica (hivern fred i estiu calorós). Moltes hores de boira a l'hivern i aire saharià a l'estiu. Precipitacions escasses i sequedat extrema a l'estiu.
• Varietats:
  • A) Hiverns freds i estius secs: Hiverns molt freds amb més de 100 dies per sota de 2 °C i estius secs i curts (Meseta Nord).
  • B) Muntanya interior: Zones muntanyoses (Sistema Ibèric i Sistema Central) amb hiverns freds (gelades) i estius frescos i secs. Reben precipitacions atlàntiques i mediterrànies.
  • C) Precipitació escassa: Depressió de l'Ebre i parts de Lleida i Tarragona, amb poca pluja i un clima més sec. Predomini del vent cerç (vent fred i reescalfat a l'estiu).

CLIMA TROPICAL

• Característiques: Clima càlid durant tot l'any, amb poques variacions de temperatura. Clima ideal per al turisme, amb molta llum solar. Aquest clima de les Canàries varia segons l'altitud:
  • A) Costa (0-600 m): Clima subdesèrtic, temperatures suaus (18-21 °C) i pluges escasses (<350 mm).
  • B) Muntanyes mitjanes (600-1500 m): Afectades pel mar de núvols, amb pluges (500-1000 mm), temperatures fresques (13-16 °C) i poca insolació.
  • C) Cims (1500-3700 m): Temperatures inferiors a 12 °C, gelades a l'hivern i molta insolació.

Els vents alisis, causats per l'anticicló de les Açores, refreden el nord (mar de núvols i pluja horitzontal) i assequen el sud. Lanzarote i Fuerteventura són més àrides per la manca de relleu.

Causes i Conseqüències: Fluxos Migratoris i Mobilitat

El concepte de força migratòria es refereix a l'impuls d'emigrar degut a una situació intolerable al país d'origen (països subsaharians) i a l'atractiu del destí (Europa).

Causes

1. Demogràfiques i econòmiques (més popular): Desocupació i salaris baixos. (Exemple: grans emigracions a Amèrica des d'Espanya i Itàlia, i després a Europa occidental a partir de 1939).
2. Catàstrofes naturals: Terratrèmols, inundacions, sequeres... A Espanya gairebé no ha succeït. (Exemple: Santorí amb terratrèmols).
3. Causes polítiques: Guerres i persecucions, exilis (A Espanya: Guerra Civil i franquisme).
4. Socioculturals: Atractiu del país, viure en estats amb millor demografia, molta fiscalitat. Jubilats europeus que trien Espanya com a residència.

Conseqüències

1. País d'origen: Menys pressió social, menys mà d'obra (provocant envelliment i despoblació d'alguns territoris).
2. País de destinació: Conflictes laborals (disminució del poder de negociació de la classe obrera per l'excés d'oferta de treball), degradació d'habitatges i perifèries, problemes d'acceptació.
3. Persona emigrant: Qüestionament de la seva pròpia identitat, adaptació a la nova societat.

Importància de l'Emigració

Els treballadors que sobraven a les zones rurals van trobar feina a les zones industrials urbanes i, especialment, com a emigrants a Europa. Aquests anys van ser els de l'èxode rural.

Mecanització de l'agricultura: Va permetre augmentar la productivitat agrària (produir més amb menys inversió) i va"expulsa" mà d'obra cap a l'emigració. L'agricultura es va reorientar, reduint la producció de cereals i llegums (blat, arròs...) en benefici de productes com la carn o la llet (pastures), que permetien una dieta més rica i variada.

El sector turístic és actualment una de les claus de l'economia espanyola, ja que permet compensar el dèficit en la balança comercial.

MIGRACIONS EXTERIORS

• Origen als anys '50: Flux del sud cap al nord.
  • Països emissors: Itàlia, Espanya, Iugoslàvia, Portugal, i més tard Marroc i Algèria francesa.
  • Països receptors: Alemanya, França, Països Baixos, Suïssa i Bèlgica.
  • Entre 1953 i 1973, 2,6 milions d'espanyols van emigrar. La crisi global de 1973 (crisi del petroli) va aturar aquest flux.
  • Motius de l'emigració:

1. Creixement econòmic dels països europeus occidentals.
2. Situació econòmica desfavorable a Espanya, amb la majoria dels emigrants procedents del món rural.
3. Caràcter temporal, mà d'obra barata i poc conflictiva (tot i les condicions desfavorables, a Espanya eren pitjors).

Sector laboral: Indústria, agricultura i mineria. Conseqüències de les migracions exteriors:

• Demogràfiques: Disminució de la població i canvi en la distribució (èxode rural).
• Econòmiques: Entrada de divises (monedes estrangeres), que redueix el dèficit comercial i reactiva l'economia. Els diners enviats pels emigrants beneficien el país receptor.
• Socials: Menys pressió social (menys queixes dels joves per manca d'oportunitats laborals, ja que emigren). Desarrelament que pot provocar la formació de guetos.

UN PAÍS D'EMIGRANTS A IMMIGRANTS I VICEVERSA

• Espanya és un país d'immigrants procedents d'Amèrica, Àsia i Àfrica.
• 4 categories d'immigrants a Espanya:

1. Jubilats d'Europa Central i Septentrional: Atrets pel clima mediterrani, bons serveis i cost de vida assequible.
2. “Expats”: Alts directius, professionals qualificats, futbolistes, persones que treballen remotament, gent de la cultura... Majoritàriament de la UE i Gran Bretanya, per les bones condicions de vida i el clima.
3. Refugiats polítics: Persones perseguides per la seva ideologia, sexualitat o per guerres.
4. Emigrants pobres (el 90%): El col·lectiu majoritari, busquen feina (sovint sense papers) i millors condicions de vida.

Població estrangera a Espanya:

• Increment anual de 600.000 a 800.000 persones (no per natalitat, sinó per mà d'obra estrangera).
• Sexe i edat: Normalment homes joves (20 a 45 anys).
• Països predominants: Marroc, Romania, Veneçuela, Colòmbia, Itàlia.
• Xarxes clandestines subsaharianes:

1. Travessar l'Estret de Gibraltar (amagats en camions o al ferry).
2. Saltar la tanca de Ceuta-Melilla.
3. Entrada a Canàries.

ELS RECURSOS NATURALS

Són béns que la humanitat pot obtenir de la natura per satisfer necessitats biològiques essencials (aliments, aigua, refugi, energia, cures...).

• Recursos renovables: Es regeneren naturalment a un ritme igual o superior al d'explotació.
  • Perennes: Radiació solar, vent.
  • Crítics: Finites si s'exploten descontroladament o se'n supera la capacitat de càrrega (aigua, fusta...).
• Recursos no renovables: Es generen lentament a la natura i existeixen en quantitats finites.
  • Combustibles fòssils: Carbó, petroli i gas natural.
  • Reciclables/Recuperables: Metalls o roques.

TIPUS DE MOBILITAT QUOTIDIANA

• Mobilitat obligada pel treball: Trajectes casa-feina i viceversa.
  • Viatges del lloc de residència al lloc de treball.
  • Els mercats de treball sovint superen l'àmbit municipal, formant àrees metropolitanes.
  • Aquesta mobilitat defineix el desenvolupament de ciutats, serveis i infraestructures.
  • Proporciona la informació més rellevant sobre els desplaçaments.
• Mobilitat obligada per estudis: Similar a la mobilitat laboral, sovint vinculada al transport públic.
  • A Barcelona, afecta la planificació de policies, semàfors, carrils de bus, etc.
  • Té efectes territorials molt definits.
  • Gran volum de desplaçaments que impacta greument les altres mobilitats.
  • HUBS “temporals”: Sortida dels nens a l'escola.
• Mobilitat per compra:
  • Desplaçaments habituals (alimentació, medicaments) fins a ocasionals (compra d'un iPhone).
  • Genera pautes de mobilitat diverses: hàbits de consum local i hàbits de consum per desplaçament.
• Mobilitat per oci:
  • Hivern/estiu (muntanya-Cerdanya / platja-Menorca): Temporalitat molt marcada. Ús intensiu de vehicles privats, ja que el transport públic sovint no és suficient.
  • Desplaçaments de caps de setmana.
  • Implica un augment de residus, consum mèdic i d'aigua potable.

CAUSA QUE HA PROVOCAT EL DETERIORAMENT DELS RECURSOS NATURALS

L'increment demogràfic provoca un major consum de recursos naturals, especialment materials energètics.

La simple presència de recursos naturals no assegura el benestar ni el desenvolupament econòmic d'un territori degut a:

• Mala gestió.
• Corrupció política.
• Explotació per part d'altres països.
• Tecnologia endarrerida.
• Manca d'infraestructures.

PER QUÈ CONSERVEM ELS BOSCOS I FEM UNA GESTIÓ SOSTENIBLE?

• Regulació climàtica: Els boscos capturen CO₂, ajudant a combatre el canvi climàtic.
• Font de recursos naturals: Tenen una funció ecològica important, són reservoris de biodiversitat i embornals de carboni.
• Cicle de l'aigua: Protegeixen l'aigua dolça i prevenen desastres naturals.
• Recursos sostenibles: Proporcionen fusta i altres materials de manera responsable.

BIODIVERSITAT

És la font de recursos i el conjunt de totes les espècies animals i vegetals terrestres, incloent-hi els oceans, l'atmosfera, les fosses marines o els deserts.

Quan consumim biodiversitat ràpidament, la naturalesa no té temps ni capacitat per regenerar-la, resultant en un consum excessiu.

COM AFECTA A LA BIODIVERSITAT EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ?

El creixement de la població i el consum dels països desenvolupats generen un increment en la demanda d'energia i recursos naturals, causant un greu impacte ambiental als ecosistemes.

Petjada ecològica: Mesura l'impacte ambiental, expressant la superfície mínima necessària per subministrar la matèria i l'energia bàsica requerida per a una activitat (per exemple, mantenir l'estil de vida d'una societat determinada).

Biocombustibles: Combustibles derivats de fonts orgàniques com la vegetació i els residus orgànics.