Anàlisi Detallada: La Coronació Papal i els seus Preparatius Històrics

Anàlisi Detallada: La Coronació Papal i els seus Preparatius

Estructura Temàtica del Text

Pel que fa a la temàtica, el text es troba dividit en dos blocs, tot i que ambdós estiguin dins del mateix paràgraf.

Primerament, trobem una contextualització, ja que el mateix personatge principal ens introdueix dins l’escena, datant els fets (vint-i-sis d’agost de l’any [...] mil quatre-cents noranta-dos, l. 1). Seguidament, descriu el clima d’aquell moment com a idea principal, i tots els records, situacions i desitjos que aquest implica com a secundària (l. 2-6).

Una vegada introduïda l’acció passada (coronació com a Papa), comença la descripció d’uns fets més recents, ja inclosos en la vida papal, com les seves rutines i costums (l. 7-10) o els seus desitjos (l. 10-13).

Ja a partir d’aquest moment, comença la segona part, en la qual descriu les seves noves obligacions en haver adquirit la condició de cap suprem de l’Església, com la litúrgia (l. 19-18), els preparatius (l. 20) i la seguretat (l. 21).

Descripció de la Coronació Papal

En un calorós dia d'agost té lloc la coronació d'un papa. Un papa que té por que tanta calor se’l porte per davant, com li va ocórrer a cinc pontífexs; un papa que pensa que sempre serà papa, vaja en camisa o estiga al barber, fins que Déu ho vulga. Un papa que no dorm gaire la nit prèvia a la seva coronació per l'enrenou dels preparatius d'última hora, els quals inclouen el tracte amb les tropes i la guàrdia, ja que un papa ha de començar a obrar correctament des del primer dia, i això inclou encarregar-se dels fidels, però també d'aquells que controlen els fidels i defensen la seva tasca.

Anàlisi d'Emissor, Receptor i Veus Narratives

Aquest, com tot text, presenta un emissor i un receptor, que manifesten la seva presència al text des de diferents perspectives, amb diferents graus d’implicació. El discurs del text és directe, ja que el narrador és el protagonista i escriu en primera persona.

Així, el locutari (qui transmet el text) és el protagonista, el papa que serà coronat, però hi ha una altra veu d’un altre enunciador, el cubiculari, que despertarà el papa i li diu: “Santedat, és l’hora, Santedat”. L’autor real (Joan F. Mira) del text hi introdueix així aquesta veu en estil directe (però sense marcar-ho).

El lector real, aquell que llegeix el text, som els alumnes de segon de batxillerat. Per altra banda, el lector model, que és la imatge mental que l’autor real es fa sobre les persones que llegiran el seu text, fa referència a tota la cristiandat, tot aquell que estigui interessat en la seva persona.

En canvi, l’autor model és la representació mental que el lector real fa de l’autor després de llegir el text. En aquest cas, l’autor model és un home religiós i important, amb una mentalitat prou autoritària i absolutista.

Anàlisi de Metàfores Clau

“...no pot ser bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir, sense ni un error ni un mal pas, la majestat dels seus actes...” (l. 21-23)

Aquesta metàfora fa referència al fet que, en arribar algú nou a un lloc en el qual ha de realitzar una tasca determinada (príncep), i amb més raó si és el cap suprem, la realització d’aquesta ha de ser absolutament perfecta si l’objectiu, a part que aquesta pugui complir-se, és guanyar el respecte i l’admiració d’aquells que envolten aquesta persona.

“...ni pot ser bon pastor qui no té un ull posat en els gossos de guarda i l’altre en l’amor i el temor de les ovelles.” (l. 23-24)

Amb aquesta metàfora es vol explicar que un bon governant (pastor) ha de tenir vigilats i en compte tant aquells que envolten la seva cúpula de poder (gossos de guarda) com els seguidors (ovelles), que han d'estar complets per tal de no perdre mai el seu suport.

Altres Observacions i Citacions

Observacions Gramaticals

• No hi ha.
• La "e" (el).
• La "e" (es).
• No hi ha.

Funcions Sintàctiques

• Atribut
• Complement Directe (CD)
• Complement del Nom (CN)
• Complement de Règim Verbal (CR)

Fragment Clau del Text

He dormit poc aquesta nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en places i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els comptes de despeses amb el cardenal camarlenc. Ja sé prou que no pot ser bon príncep qui des dels primers dies no fa sentir, sense ni un error ni un mal pas, la majestat dels seus actes...