Anàlisi Detallada dels Paisatges Agraris Espanyols

Paisatge Agrari Atlàntic

El paisatge agrari atlàntic s'ubica al nord-oest d'Espanya (Galícia, Cantàbria, Astúries i el País Basc).

Característiques principals:

• Relleu: Accidentat, amb predomini del paisatge muntanyós.
• Clima: Suau i amb precipitacions abundants.
• Vegetació: Presència de prats i boscos caducifolis. Els boscos han estat explotats i actualment s'hi fan repoblacions de pins i eucaliptus.
• Agricultura: Ocupa poca extensió.
• Ramaderia: Principalment bestiar boví, destinat a la producció de llet (Cantàbria i Astúries) i carn (Galícia).
• Estructura agrària: Minifundista.
• Poblament: A causa de la dedicació ramadera característica del paisatge agrari atlàntic, la població agrària viu dispersa en caseríos o en poblets.

Paisatge Agrari d'Interior

Comprèn les terres interiors de Castella i Lleó, Castella - la Manxa i enclavaments de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.

Característiques principals:

• Relleu: Predominen les zones planes d'altitud elevada.
• Clima: De tendència continental, amb altes temperatures a l'estiu i hiverns molt freds.
• Vegetació i ús del sòl: Terreny forestal escàs, de vegades associat amb conreus herbacis o guaret i pastures, com les deveses.
• Agricultura: Conreu de cereals amb rotacions de cultiu.
• Ramaderia: Predomina el bestiar oví a les zones de secà.
• Estructura agrària: Predominen les explotacions grans amb agricultura extensiva mecanitzada.
• Poblament: Població escassa i envellida.

Paisatge Agrari Mediterrani

Ocupa les terres litorals i del prelitoral mediterrani, les zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir, i les illes Balears.

Característiques principals:

• Relleu: Majoritàriament accidentat, però amb planes litorals i valls sedimentàries de sòls fèrtils. Abundant terreny forestal, encara que poc fèrtil.
• Clima: Caracteritzat per precipitacions escasses i una marcada sequera estival.
• Agricultura: De regadiu, amb tècniques de reg sofisticades, difusió d'hivernacles, selecció acurada de planters i ús de productes fitosanitaris.
• Poblament: Molt nombrós, amb tendència a concentrar-se en pobles grans, tot i que també hi ha habitatge dispers.

Paisatge Agrari de Muntanya

El paisatge agrari de muntanya s'ubica a altituds altes i mitjanes.

Característiques principals:

• Relleu: Accidentat.
• Clima: Fred, amb precipitacions en forma de neu a l'hivern. Existeix un contrast de temperatures entre els vessants sud (solana) i nord (obaga).
• Usos del sòl segons l'orientació:
  • Muntanyes del nord: Terres de pastura, hortes i conreus al fons de les valls, boscos als vessants i prats d'altura.
  • Muntanyes del sud: Els conreus s'enfilen fins a 1.500 i 2.000 m a la part solana.
• Explotació forestal: Amb repoblacions de pins i eucaliptus.
• Ramaderia: Principalment bovina i ovina, criada de manera extensiva.
• Estructura de la propietat: Predominen les petites propietats d'àrees conreades a les valls i al peu de les muntanyes. Les superfícies forestals solen ser de propietat municipal o mancomunada.
• Poblament: Escàs, concentrat en petits nuclis a les valls.

Paisatge Agrari de les Canàries

Característiques principals:

• Relleu: L'arxipèlag té un relleu costerut.
• Clima: Càlid subtropical amb pluviositat molt escassa.
• Vegetació: Bona part dels boscos canaris està protegida. Hi ha zones declarades Patrimoni de la Humanitat.
• Agricultura: Es caracteritza per conreus principals com plàtans, tomàquets i patates. S'instal·len grans superfícies de conreus sota plàstic.
• Ramaderia: La més comuna és la de bestiar cabrum, seguida de l'oví. El bestiar boví i porcí estan en retrocés.
• Estructura de la propietat: Als llocs tradicionals, predominen les propietats petites. A la costa, hi ha propietats més extenses.
• Poblament: La població agrària està en retrocés. La població dedicada a la pastura està envellida. L'hàbitat rural és concentrat.

La Producció Agrícola

La producció agrícola depèn de diversos factors:

• La superfície dedicada a cada conreu (secà o regadiu).
• La qualitat dels sòls.
• La intensitat dels cultius.

Aqüicultura

L'aqüicultura és la tècnica de cultiu d'espècies aquàtiques, tant vegetals com animals, en ambients físics controlats. L'objectiu és recrear les condicions òptimes que aquestes espècies necessiten, similars a les del seu medi natural, per afavorir-ne el desenvolupament i la producció.