Anàlisi d'El dinar campestre i La nit estelada

El dinar campestre d'Édouard Manet

Fitxa tècnica

• Títol: El dinar campestre
• Autor: Édouard Manet
• Cronologia: 1863
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 2,08 x 2,64 m
• Estil: Realista-impressionista
• Tema: Costumista
• Localització: Museu d'Orsay, París

L'autor: Édouard Manet

Va ser alumne de Thomas Couture i va rebre una forta influència dels pintors venecians i de Velázquez. El seu viatge a Espanya va ser decisiu, i la seva obra El guitarrista espanyol va ser acceptada al Saló de París de 1861. Després de la mort del seu pare, va adoptar una actitud més rebel, especialment en la representació del nu femení. A partir de 1870, va començar a experimentar amb la llum.

Context històric i cultural

L'obra se situa durant el Segon Imperi Francès, sota el mandat de l'emperador Napoleó III. Va ser una època de gran creixement industrial i expansió colonial. Poc després, la Guerra francoprussiana (1870-1871) va donar pas a la Tercera República.

Anàlisi formal i estil

La composició s'organitza en tres plans que formen un triangle, amb el punt de fuga en un tros de cel al fons. Es percep una manca d'unitat entre els elements i una perspectiva lineal alterada. Manet utilitza diferents tonalitats de verd i una llum uniforme, gairebé sense clarobscurs. El seu estil és difícil de catalogar: tot i que practica la pintura a l'aire lliure, es caracteritza pel predomini de colors plans, fent que les figures ressaltin retallades sobre el fons.

Funció i significat

L'obra representa una escena quotidiana, una pausa per dinar. No va ser admesa al Saló oficial de 1863 i es va exposar al "Saló dels Rebutjats", on va generar un gran escàndol. Va ser criticada tant pel tema (un nu contemporani sense justificació mitològica) com per la seva composició. Amb aquesta obra, Manet volia renovar el llenguatge pictòric.

Influències i llegat

Manet es va inspirar en obres clàssiques com El judici de París de Rafael i el Concert campestre de Ticià, a més de la pintura veneciana i espanyola del segle XVI. Al seu torn, va ser una influència cabdal per als impressionistes i els cubistes.

La nit estelada de Vincent van Gogh

Fitxa tècnica

• Títol: La nit estelada
• Autor: Vincent van Gogh
• Cronologia: 1889
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 74 x 92 cm
• Estil: Postimpressionista
• Tema: Paisatge
• Localització: MoMA (Museum of Modern Art), Nova York

L'autor: Vincent van Gogh

Nascut el 30 de març de 1853 i fill d'un pastor, va tenir una vida marcada per problemes mentals. Va treballar com a missioner en una regió minera, fet que va influir en les seves primeres obres, de tonalitats fosques. El 1886 es va traslladar a París amb el seu germà Theo, on va entrar en contacte amb l'impressionisme.

Context històric

L'obra s'emmarca en la Segona Revolució Industrial i la Tercera República Francesa (1870-1940). Aquest període, conegut com la Belle Époque, es va caracteritzar pel creixement econòmic, les innovacions tecnològiques i el desenvolupament de l'oci.

Anàlisi formal i estil

El quadre es divideix en dues meitats horitzontals (cel i terra), connectades verticalment pel xiprer i el campanar, que trenquen l'horitzontalitat. Els xiprers i les muntanyes aporten profunditat. Les pinzellades són ondulades i enèrgiques, transmetent moviment i una gran expressivitat. Utilitza principalment colors primaris, i els contorns foscos de les formes ajuden a dominar la mescla cromàtica.

Temàtica i significat

Pintada el 1889 des de l'asil de Saint-Rémy, l'obra representa un paisatge en part fictici amb una forta càrrega simbòlica i emocional. Els xiprers, tradicionalment associats al dol, aquí tenen connotacions espirituals i d'elevació.

Influències i llegat

Les seves influències inclouen el cromatisme de Delacroix, l'impressionisme i l'art japonès. L'obra de Van Gogh va ser una inspiració fonamental per a moviments posteriors com el fauvisme i l'expressionisme.