Anàlisi de Documents Clau de la Història Contemporània Espanyola
Document 2: El Fuero de los Españoles (1945)
1. Anàlisi i tipologia del document
Es tracta d’una selecció d’articles d’un document de caràcter juridicopolític i social, elaborat el 17 de juliol de 1945 i anomenat Fuero de los Españoles. És una font primària o directa, ja que els articles foren escrits en el mateix moment dels fets.
2. Context històric del document
Acabada la Segona Guerra Mundial, la Dictadura va fer un canvi a contrarellotge davant el temor de la invasió de les potències aliades: abandonà les formes més feixistes del règim i elaborà tres lleis que configuraren la democràcia orgànica:
- 1945: Fuero de los Españoles: Drets sense anar contra el règim.
- 1945: Ley de Referéndum Nacional: Es poden sotmetre a consulta algunes qüestions.
- 1947: Ley de Sucesión a la Jefatura de l'Estat: El dictador té dret a escollir el seu successor, i es declarà Espanya com un regne.
Hi va haver una cooperació nord-americana i espanyola quant a economia i àmbit militar amb els Pactes de Madrid, ja que a canvi de renovar el material obsolet de l’exèrcit espanyol i concedir un ajut econòmic, els americans aconseguiren bases militars a Saragossa, Torrejón, Rota, entre altres.
El 1955, Espanya entrà a l’ONU, i cap als anys 60, es liberalitzà l’economia, tot i que encara hi van haver algunes actuacions que van aconseguir ser focus de discrepàncies internacionals, com l’afusellament de dos etarres i tres membres del FRAP.
3. Característiques del règim i Lleis Fonamentals
No, perquè Franco ostentava tots els poders. Es fonamentà en les Lleis Fonamentals:
- 1938. Durant la Guerra Civil: Fuero del Trabajo: Crea els sindicats verticals, que inclouen empresaris i obrers, fent que els acords siguin impossibles; regula salaris i jornades.
- 1942. Davant l’evolució del conflicte europeu: Ley de Cortes: Divideix les Corts en terços.
- 1945. Davant la por de la invasió dels aliats: Fuero de los Españoles: Drets, sempre i quan no vagin contra el règim.
- 1947. Davant la por de la invasió dels aliats: Ley de Sucesión a la Jefatura de l'Estat.
- 1958. El nou govern de 1957, que creix en el context de la independència del Marroc i la creació de la CEE amb el Tractat de Roma: Ley de Principios Fundamentales del Movimiento Nacional: Declara les bases no democràtiques de l’estat.
- 1967. Durant els 60, quan la Dictadura lluita per modernitzar-se i cerca la seva legitimitat.
Document 4: El Decret de Col·lectivitzacions (1936)
1. Tipologia del document
Es tracta d’una font secundària o indirecta, i de caràcter politicoeconòmic.
És secundària perquè va ser publicat en un llibre d’A. Pérez-Baró.
És una font econòmica perquè s’autoritzava la col·lectivització dels béns privats.
2. Mesures de col·lectivització
- Les empreses amb més de 100 treballadors i les que no tenen patró seran col·lectivitzades.
- La gestió de les empreses anirà a càrrec d’un Consell d’Empresa nomenat pels treballadors en l’assemblea general.
- En les indústries no col·lectivitzades serà obligatori crear un comitè obrer de control.
- El comitè de control s’ha de fer càrrec de les condicions de treball, l’administració i la producció.
3. Context del Decret de Col·lectivitzacions
Aquest document se situa en la primera etapa de la Guerra Civil, a l’octubre del 1936. Després de la sufocació de l’aixecament militar a Barcelona, els obrers es van anar reincorporant al treball. Així, els obrers van assumir el control de les seves fàbriques i van continuar la producció. El govern de la Generalitat va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions.
4. Conseqüències de l'aixecament militar a Catalunya
Després de la sufocació de l’aixecament militar, Catalunya es va trobar amb milers d’obrers armats. Molts d’aquests obrers armats van realitzar actes violents contra persones considerades enemigues de la revolució. A Catalunya es va començar a gestionar un moviment revolucionari, en què els obrers es farien amb el poder. L’exèrcit gairebé havia desaparegut, ja que molts oficials havien estat detinguts, altres executats i altres amagats. Tot això, sens dubte, recordava la revolució russa del 1917.
Objectius del Govern Català
- Restituir els ajuntaments reemplaçats durant el cop d’estat.
- Centralitzar l’ordre públic i reconstruir o recuperar l’aparell judicial.
- Militaritzar les milícies, és a dir, que depenguessin de l’exèrcit i no de les organitzacions obreres.
5. Objectius del Govern Republicà
Els objectius del govern republicà, format per Largo Caballero i amb presència anarquista, van ser:
- Reorganitzar l’estat i traslladar la capital a València.
- Formació de l’exèrcit popular per tal de frenar els insurrectes.
- Acabar amb la violència dels grups més radicals amb la incorporació d’anarquistes al govern.
6. Conceptes clau
- Largo Caballero: Va ser un dirigent del PSOE, de tendència revolucionària, i que va ser president del govern durant el 1936 i 1937.
- Batalla de Madrid: Van ser el conjunt d’accions bèl·liques desenvolupades durant la Guerra Civil a Madrid. La capital va ser el principal objectiu de l’exèrcit sublevat i des del principi de la guerra es coneix com a Batalla de Madrid.
- Legió Còndor: Va ser el nom donat a les forces aèries alemanyes que van actuar en la Guerra Civil Espanyola. Va ser una peça clau per a la victòria de Franco.
- Fets de Maig del 37: Van ser una sèrie de sublevacions populars que es van realitzar a Catalunya el maig del 1937 i que es van iniciar amb motiu del desallotjament de l’edifici de Telefònica, on anarquistes interferien les comunicacions de la Generalitat amb el govern republicà.
Document 3: Discurs de Martínez Barrio (1936)
1. Tipologia del document
Es tracta d’una font històrica pública, primària o directa i de caràcter polític.
És una font primària perquè està datada en el moment en què es van produir els fets; és pública perquè es va publicar amb la intenció d’informar el país i de caràcter polític perquè tracta d’un acte de força en contra del sistema polític espanyol, la República.
2. Idees principals del discurs
- Totes les excuses que han donat i propagat per tal d’aixecar-se contra el govern són absolutament mentides.
- No es pot atacar els règims polítics que estan recolzats per la immensa majoria del poble.
- La representació autèntica d’Espanya només la té el Cap d’Estat, no els insurrectes.
- La República Espanyola és la legalitat i la continuïtat.
3. Causes de la Guerra Civil Espanyola
Causes Profundes o de Llarga Durada
- Els historiadors consideren la IV Guerra Carlina com una causa de llarga durada, ja que va enfrontar dos bàndols completament diferents: els conservadors, tradicionals i catòlics contra una societat liberalista.
Causes Conjunturals
- La burgesia i els grans propietaris estaven en contra dels governs d’esquerres perquè amb les seves reformes veien perillar el seu nivell econòmic.
- L’anticlericalisme en alguns sectors socials va fer que prenguessin una posició antirepublicana.
- La violència al carrer entre feixistes i anarquistes.
- La impaciència dels sindicats i dels treballadors agraris per la lentitud de la reforma agrària.
4. Abast i fracàs del cop d'estat
Es podria dir que el cop d’estat va fracassar a les ciutats més industrials i urbanitzades, mentre que va triomfar a les zones més agràries i ramaderes.
L’èxit dels rebels es va concretar en la part superior de la Meseta Central, Galícia, Saragossa, les Illes Balears, les Canàries i alguns petits punts d’Andalusia.
El cop va fracassar a les principals ciutats de l’estat: Madrid, Barcelona, Bilbao, València, gairebé tota Andalusia, Castella-la Manxa i Badajoz.
Raons del fracàs a Catalunya
- Poca implantació dels partits de dreta (Falange, CEDA...).
- Alguns militars compromesos amb el cop d’estat no van acudir i els seus companys els van detenir.
- El govern republicà comptava amb les competències d’ordre públic i de les guàrdies d’assalt, que juntament amb la Guàrdia Civil van aturar els rebels.