Anàlisi Econòmica: Tractat de Maastricht, UEM i Indústria Espanyola

Tractat de Maastricht: Origen i Objectius

El Tractat de Maastricht, signat el 1992, va representar la culminació política d'un conjunt normatiu que va expandir les polítiques comunitàries. No obstant això, presentava dèficits democràtics. La política inicial de mercat comú, la política comercial i, posteriorment, l'aranzelària, van expandir les polítiques comunitàries, incloent la protecció de consumidors i la política industrial, econòmica i monetària, esdevenint una font de cohesió.

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) va ser la culminació del procés de convergència real i no només nominal, buscant assegurar la coordinació de les polítiques econòmiques. L'objectiu principal era el desenvolupament harmoniós i equilibrat de les activitats econòmiques, amb un creixement sostenible i no inflacionista, un alt nivell d'ocupació i protecció social, i solidaritat. Es va dissenyar un sistema que forcés la convergència, amb criteris com una taxa d'inflació creixent i un deute públic no superior al 60%.

El SEBC i el BCE: Funcions Clau

El Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) té la funció de definir i executar la política monetària de la Comunitat, realitzar operacions amb divises, i posseir i gestionar les reserves de divises dels estats membres. El Banc Central Europeu (BCE) té el dret exclusiu per autoritzar l'emissió de bitllets.

Condicionants del Tractat de Maastricht

Els condicionants del Tractat de Maastricht incloïen:

• Eliminar la política monetària nacional.
• Eliminar la política del tipus de canvi.
• La coordinació es realitza en el si del Consell.
• Prohibit adquirir directament el deute dels estats per part del BCE.
• En cas de dèficit excessiu: recomanacions, reconsiderar la política de préstec i imposar sancions.

Debilitats Estructurals de la Indústria Espanyola

1. Especialització productiva en sectors de no molt elevada intensitat de tecnologia i coneixement, amb una recepció de canvi tècnic i un canvi de concepte de producció.
2. Reduïda dimensió mitjana dels establiments productius, predominant les petites i mitjanes empreses (PIMES), amb un retard en la integració i dificultats sense les polítiques aranzelàries (que preservaven el treball nacional).
3. Escassa despesa en R+D+I en el sector privat.
4. Moderat avenç de la productivitat i competitivitat de l'economia espanyola.

Conclusió: El model productiu es basava en el creixement del factor de treball, però amb escàs capital físic i un ús poc intensiu del capital humà format.

Política Industrial: Objectius i Estratègies

La política industrial busca contribuir al creixement de la productivitat agregada de l'economia, centrant-se en millorar la Productivitat Total dels Factors (PTF).

• Reforçar avantatges derivats de l'escala: Rendiments creixents lligats a la dimensió empresarial, promovent economies d'escala.
• Reforçar avantatges derivats de l'entorn: Rendiments creixents associats a la concentració de PIMES, fent-les més eficients.

Programa Nacional de Reformes 2005: Pilars

El Programa Nacional de Reformes 2005 es basava en els següents principis:

• Estabilitat macroeconòmica.
• Pla estratègic d'infraestructures i transport.
• Millora i creixement del capital humà, elevant la funció de producció.
• Foment de la R+D+I.
• Més competència i regulació.
• Millora del mercat de treball.
• Pla de foment empresarial.

R+D+I: Quatre Enfocaments Clau de la Innovació

La Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+I) es pot abordar des de quatre enfocaments principals:

• Baumol: Innovar a través de la innovació incremental, no radical, amb petites variacions per millorar el sistema existent.
• Schumpeter: L'empresari innovador en un oligopoli, que innova radicalment l'entorn.
• Becattini-Porter: Districtes industrials i clústers, on la competència genera avantatges i processos d'innovació, com la creació de tècniques noves o la creativitat.
• Perroux-Nadal: Innovació a través d'empreses tractores, com Airbus, que generen un entorn que no existia prèviament.

Conseqüències de la Unió Econòmica i Monetària (UEM)

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) planteja la qüestió de si Europa és una Àrea Monetària Òptima (AMO). La realitat és que no hi ha lliure moviment de factors, i els preus i salaris no són flexibles, generant desajustos i xocs asimètrics. No obstant això, la UEM ha potenciat un mercat interior amb una moneda única, eliminant les devaluacions i el risc de canvi.

Avantatges Microeconòmics de la UEM

• Disminució dels costos de transacció.
• Eliminació del risc de canvi.
• Assignació de recursos millorada.
• Especialització productiva.
• Aparició d'economies d'escala.

Avantatges Macroeconòmics de la UEM

• Designació d'una única moneda i tipus d'interès únic.
• Reducció del risc i la incertesa en la inversió.
• El creixement de la base monetària controlat pel BCE redueix les expectatives d'inflació, facilitant la inversió i el creixement del PIB.
• La centralització en un macroregulador com el BCE disminueix les expectatives d'inflació.

Oscil·lacions Clau de l'Economia Espanyola

L'economia espanyola presenta oscil·lacions significatives en la taxa d'atur, la distribució de la renda i l'ocupació.

Factors d'Oferta en l'Economia Espanyola

• Augment de la població activa.
• Afectació al capital i al capital humà.
• Mecanismes de flexibilitat externs.
• Insuficient mobilitat geogràfica com a mecanisme de reassignació de recursos.
• Baixa productivitat total dels factors en relació a l'entorn europeu.
• Dèficit energètic.

Factors de Demanda en l'Economia Espanyola

• Canvis en la demanda externa.
• Demanda d'habitatges.
• Sector turisme.
• Sector exterior.
• Sector industrial.
• Els sectors de turisme i construcció s'activen en el cicle econòmic.
• Consum: demanda alta en proporció al PIB.
• Inversió: oscil·lacions molt grans.
• Exportació: volatilitat de la demanda d'exportació de l'economia espanyola.