Anàlisi d'Un enigma i set tricornis de Jesús Moncada

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,31 KB

Un enigma i set tricornis: Anàlisi del conte

1. Escenari geogràfic i personatges

L'acció se situa a la vila de Mequinensa. Entre els personatges habituals de la vila destaquen:

  • El cronista, Cristòfol: Observador de la vida local.
  • Mossèn Silvestre: El rector del poble, gran amant del futbol.
  • Epifanio Torrijos, "la Broca": Primer guàrdia civil.
  • Don Hermógenes Martínez: Sergent comandant del lloc i, secretament, l'àrbitre pirata.

2. Escenari temporal i històric

Els fets s'esdevenen cap als anys 60. L'espai físic inclou indrets emblemàtics com el Cafè de la Granota, el camp de futbol, la rectoria i Ca la Marieta Peris.

3. L'humor i la ironia

La trama gira al voltant d'un àrbitre pirata que imita el xiulet de l'àrbitre autèntic per desbaratar els partits i afavorir l'equip local. Els punts clau de la narració són:

  • La Guàrdia Civil (formada per set membres) rep instruccions de les altes jerarquies per descobrir el culpable, sense saber que l'àrbitre pirata és el seu propi sergent, Hermógenes.
  • El cronista i el capellà de la vila fan cua a Ca la Marieta Peris i apallissen el guàrdia "la Broca" per evitar que assisteixi a l'últim partit de lliga i descobreixi l'engany.
  • El secret del capellà: Mossèn Silvestre sap que l'àrbitre pirata és el sergent perquè aquest s'havia anat a confessar per mala consciència. El capellà, lluny de detenir-lo, l'havia atiat i impulsat a continuar per guanyar la lliga.

La ironia principal del conte és el fet que el policia sigui el delinqüent i el mossèn esdevingui el seu aliat.

4. Crítica social i política

L'obra transmet que no t'has de fiar ni dels que semblen més virtuosos. A través de la ironia, es diu que si l'equip perd i baixa de categoria, els habitants hauran de dedicar-se exclusivament a la política, ironitzant així sobre la corrupció i criticant els estaments de poder del moment.

5. Estil i llenguatge

L'estil es caracteritza per un lèxic català nord-occidental, amb un to molt oral, ràpid, àgil, concís i enginyós que capta immediatament l'atenció del lector. El llenguatge inclou mots i expressions propis de Mequinensa:

  • Agutzil: Secretari judicial.
  • Baster: Sastre de corretges.
  • Feia una calor de torradora: Expressió per indicar que feia molta calor.
  • Bufava el cerç o la garbinada: Referència als vents de l'oest (Mestral o Garbí).
  • Calcer: Sabater.
  • Guipava: Veure o observar.
  • Cigar: Cigarreta.
  • Acaçar lladrucant: Seguir algú tot bordant.
  • Sense solta ni volta: Sense sentit.

6. Estructura narrativa

La història és explicada per un narrador omniscient que se situa fora de la història però coneix profundament tots els personatges. Pel que fa a l'estructura, l'obra es presenta sota la forma de crònica.

Entradas relacionadas: