Anàlisi de L'Enterrament del Senyor d'Orgaz d'El Greco
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,72 KB
F53-L’enterrament del senyor d’Orgaz
Classificació de l’obra
- Títol: L’enterrament del senyor d’Orgaz
- Autor: El Greco (Doménikos Theotokópoulos)
- Cronologia: 1588
- Escola o país: Església de Santo Tomé, Toledo, Espanya
- Estil: Manierista
Tema
Tema religiós.
Descripció
Anàlisi tècnica
- Elements de suport: tela, fusta
- Elements tècnics: oli sobre tela
Elements formals i compositius
- Forma: Oberta o pictòrica.
- Composició: Oberta o centrífuga.
- Perspectiva: Aèria.
- Línia de l’horitzó: Present.
- Simetria: Present.
- Geometria: Línia horitzontal que separa el quadre en dues parts: el cel i la terra. Composició en forma de rombe que defineix el centre de la part superior.
- Llum: Real.
- Cromatisme: Combinació de colors càlids i freds.
Antecedents i influències
Formació bizantina. Influència escassa fins al segle XIX i XX, en què és reconegut el seu mèrit amb l’arribada de l’Expressionisme.
Relacions similars
Obres semblants d’ell mateix són El martiri de sant Maurici i la legió tebana i El cavaller de la mà al pit.
Diferències solucions coetànies
Influències de Miquel Àngel, de qui El Greco va utilitzar el seu cànon allargat de les figures; Ticià i Il Tintoretto, de qui va heretar el ric cromatisme venecià; i els gravats de Dürer, en què es va basar.
Funció i significat
Funció religiosa i propagandística; el quadre se situa en l'ambient d'intens fervor religiós viscut durant la Contrareforma.
Context
Pertany a l’època del Cinquecento (s. XVI), segona etapa del Renaixement, juntament amb l’etapa manierista, nascut a Itàlia. Durant aquest període hi ha una renovació del sistema de representació: l'aplicació de la perspectiva artificial a les representacions plàstiques, utilització dels mòduls, transformació dels espais arquitectònics segons l’ésser humà. Tot això va donar lloc a una nova concepció del món: l’antropocentrisme, és a dir, l’home com a centre i mesura de totes les coses. La plàstica es fixà en els models d’arquitectura de les ruïnes i en els relleus d’arcs i columnes commemoratives.