Anàlisi de L'Enterrament del Senyor d'Orgaz d'El Greco

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,72 KB

F53-L’enterrament del senyor d’Orgaz

Classificació de l’obra

  • Títol: L’enterrament del senyor d’Orgaz
  • Autor: El Greco (Doménikos Theotokópoulos)
  • Cronologia: 1588
  • Escola o país: Església de Santo Tomé, Toledo, Espanya
  • Estil: Manierista

Tema

Tema religiós.

Descripció

Anàlisi tècnica

  • Elements de suport: tela, fusta
  • Elements tècnics: oli sobre tela

Elements formals i compositius

  • Forma: Oberta o pictòrica.
  • Composició: Oberta o centrífuga.
  • Perspectiva: Aèria.
  • Línia de l’horitzó: Present.
  • Simetria: Present.
  • Geometria: Línia horitzontal que separa el quadre en dues parts: el cel i la terra. Composició en forma de rombe que defineix el centre de la part superior.
  • Llum: Real.
  • Cromatisme: Combinació de colors càlids i freds.

Antecedents i influències

Formació bizantina. Influència escassa fins al segle XIX i XX, en què és reconegut el seu mèrit amb l’arribada de l’Expressionisme.

Relacions similars

Obres semblants d’ell mateix són El martiri de sant Maurici i la legió tebana i El cavaller de la mà al pit.

Diferències solucions coetànies

Influències de Miquel Àngel, de qui El Greco va utilitzar el seu cànon allargat de les figures; Ticià i Il Tintoretto, de qui va heretar el ric cromatisme venecià; i els gravats de Dürer, en què es va basar.

Funció i significat

Funció religiosa i propagandística; el quadre se situa en l'ambient d'intens fervor religiós viscut durant la Contrareforma.

Context

Pertany a l’època del Cinquecento (s. XVI), segona etapa del Renaixement, juntament amb l’etapa manierista, nascut a Itàlia. Durant aquest període hi ha una renovació del sistema de representació: l'aplicació de la perspectiva artificial a les representacions plàstiques, utilització dels mòduls, transformació dels espais arquitectònics segons l’ésser humà. Tot això va donar lloc a una nova concepció del món: l’antropocentrisme, és a dir, l’home com a centre i mesura de totes les coses. La plàstica es fixà en els models d’arquitectura de les ruïnes i en els relleus d’arcs i columnes commemoratives.

Entradas relacionadas: