Anàlisi de l'Escultura de David de Donatello i l'arquitectura de San Lorenzo de Florència

David de Donatello

L'obra és una escultura exempta en bronze d'1,58 m d'alçada. És d'estil renaixentista i va ser realitzada entre 1444 i 1446. Actualment es troba al Museu Bargello de Florència.

Donatello representa un jove nu, dret, amb els cabells llargs, amb un barret i calçat amb unes botes fins al genoll. A la mà esquerra porta una pedra amb la qual ha estabornit el gegant Goliat i a la dreta porta una espasa amb la qual li ha tallat el cap. Per tant, l'escultura se'ns mostra després de l'acció.

El jove es troba en posició de contrapposto dibuixant una línia corba (praxiteliana) que marca tota la composició perquè la cama dreta del jove és la que suporta tot el pes i l'esquerra es troba reposada sobre el cap del gegant.

La nuesa de la figura permet observar l'anatomia perfecta del jove i el suau modelatge del cos gràcies a les línies corbes que el constitueixen. Això fa que es ressaltin els contorns de la figura donant així una ambigüitat a la sexualitat del personatge.

Aquesta actitud gràcil, de repòs, és corresposta pel rostre, que transmet una sensació de serenitat gràcies a les proporcions molt estudiades de les faccions.

San Lorenzo de Florència

Va ser un encàrrec de Cosme de Medici a Brunelleschi, qui ja havia treballat per a ell en la construcció de la cúpula de la catedral.

Com a església, San Lorenzo de Florència tenia una funció litúrgica. Per això, des del punt de vista arquitectònic, la simplicitat distributiva dels elements constructius i l'ús de la geometria per ordenar regularment l'espai estan pensats per provocar una sensació de pau i equilibri al visitant. Les seves proporcions a escala humana reflecteixen el naixement d'una nova societat humanística que ha deixat enrere l'Edat Mitjana.

Brunelleschi, com altres artistes d'aquest segle, experimentava sobre nous models, en el seu cas, sobre com devia ser una església cristiana moderna. Va experimentar sobre la planta central a la Capella Pazzi i sobre la basilical en aquesta obra.

Característiques de San Lorenzo

• Aquest temple és una reinterpretació de la planta de nau única de les basíliques romanes i les primitives paleocristianes.
• Aquesta basílica va ser la primera església plenament renaixentista, en la qual es va tenir en compte la mesura de l'home, es va recuperar a consciència el llenguatge clàssic i es va intentar mostrar un nou model d'ordre arquitectònic basat en la idea d'equilibri i sobrietat constructiva.
• Se li atribueix també l'invent de la perspectiva, tècnica que també va utilitzar en les seves construccions.