Anàlisi de l'escultura 'Primers Freds': Estil i Simbolisme

Primers Freds: Anàlisi de l'escultura

Anàlisi formal i tècnica

L'obra és un grup escultòric format per la figura principal d’un ancià amb barba, acompanyat d’una nena. Ambdós estan asseguts en un banc i completament nus. L'ancià mostra una composició simètrica marcada per angles i línies rectes. La noia jove, en canvi, presenta una composició dominada per la línia corba, que permet a l'escultor representar l'actitud del moviment cap al personatge central.

El tractament té un grau alt de realisme, amb una minuciositat extrema en l'anatomia de l’ancià, la textura de la pell i els plecs de la seva carn. És extraordinari el naturalisme amb què l’artista aconsegueix representar la sensació de fred en el rostre de l’ancià, esculpint amb detall la construcció muscular en el gest facial i al coll. Les mans són molt expressives, entrellaçades com si volgués suggerir que no hi ha cap altra esperança o alternativa. Aquesta força es transforma en tendresa en el cas de la noia, la cara de la qual és concebuda per l’artista a partir de l'sfumato, tècnica amb la qual s'aconsegueix realçar les formes suaus de la seva anatomia.

Estil: Realisme, Modernisme i Simbolisme

En l'obra conflueixen diversos estils:

• El Realisme, que es pot veure en la figura de l’ancià.
• El Modernisme, observable en les formes corbes de la nena.
• El Simbolisme, present en les actituds i l'estat d'ànim que mostren els personatges.

Hi ha una influència de Rodin en el detallisme anatòmic, ja que podem observar les formes arrodonides de la noia i la inclusió del color blanc.

Temàtica: La vulnerabilitat de l'ésser humà

L'escultura reflecteix una metàfora de la vulnerabilitat de l'ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. La finalitat és convidar l’espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida. L'ancià presenta una musculatura robusta, que fa pensar en la fortalesa i el treball dels anys de joventut. La seva mirada trista sembla assumir la debilitat de la vellesa. La nena, delicada i tendra, mostra una actitud d'indefensió i temor. La nuesa dels dos personatges contribueix a donar una major credibilitat a aquest missatge ple de simbolisme i permet remarcar l'estat d'indefensió. Amb tots aquests elements, l'artista transforma una escena de tendresa commovedora en una representació idealitzada del sofriment humà.

Models i influències: Rodin i Clarasó

La influència de Rodin en l'obra és evident en el tractament del marbre, ja que marca la musculatura del personatge amb una gran exactitud i utilitza la tècnica de l'sfumato en el rostre de la nena. El contrast entre realisme, simbolisme i idealisme va significar la transició de l’academicisme cap a una modernitat escultòrica desenvolupada en l'obra d'Enric Clarasó.