Anàlisi de l'escultura El Profeta de Pablo Gargallo

El Profeta

L'escultura El Profeta va ser creada el 1933 (versió de guix) i el 1936 (versió de bronze) per Pablo Gargallo. Pertany a la dècada dels anys 30, durant la II República Espanyola, un període de gran polarització social entre dretes i esquerres, just abans de la Guerra Civil. París continuava sent la capital cultural i artística, com al segle XIX. Els nous corrents artístics del segle XX reflectien un món en constant canvi: a nivell científic, amb noves formes de pensament i canvis polítics. Innovacions físiques i matemàtiques com la teoria de la relativitat, teories òptiques que aportaven noves visions del món a través de microscopis i telescopis, les fotografies aèries, el cinema i la gran velocitat del transport. Les noves teories de la psicoanàlisi de Sigmund Freud exploraven els nous llenguatges del subconscient i dels somnis. Políticament, la rivalitat entre els estats europeus a causa de les ambicions colonials va culminar en la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Després de la guerra, la situació va empitjorar tant econòmicament (Crac del 29) com políticament, amb l'enfrontament entre els feixismes i el comunisme, que amenaçaven les democràcies liberals. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van demostrar que la destrucció humana no tenia límits. Els artistes europeus, sensibilitzats amb la situació, van buscar nous llenguatges creatius i expressius, creant un art combatiu per conscienciar la societat de la situació política del moment i animar-la a prendre partit.

Característiques

Aquesta obra pertany a l'estil cubista. Es preocupa principalment per l'expressió del moviment i no tant del temps. Pretén representar al mateix temps totes les formes possibles de veure una figura. Descompon les formes i figures en múltiples parts, totes elles geomètriques; l'objectiu és examinar-les i ordenar-les per separat. No recorre a les perspectives. Descriu una naturalesa morta per mitjà d'una monocromia definida per clarobscurs i ombres.

Descripció

Descripció: Escultura exempta de bronze, dempeus i monocroma, feta a base de planxes de metall retallades, que representa un profeta que clama en el desert. Composició: És asimètrica per la diferent posició de braços i cames i desproporcionada a causa del cap petit i extremitats exagerades i llargues. Predomina la línia recta vertical, formada pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra, sobre la qual s'articulen línies corbes còncaves i convexes que creen jocs de llums (clarobscurs). La composició és oberta amb el braç enlairat i la mirada cap a l'observador. Admet diferents punts de vista i convida a envoltar-la i admirar-la des de diferents angles. Llum: Les superfícies tenen molts entrants i sortints i hi ha un contrast de textures: fina la pell i rugosa la barba i la túnica de pell de camell. Les diferents textures, línies i els forats creen jocs de llums (clarobscurs). Pel que fa al volum, Gargallo juga amb el contrast entre l'espai i la matèria. Deixa buits els espais que teòricament haurien de ser més voluminosos per donar més expressivitat: la galta esquerra, el buit de la boca que expressa el crit, els espais del cos o les cames. La importància dels forats. La transparència de la massa és molt més expressiva que els volums tradicionals. Per tant, busca l'equilibri entre espais i buits, rectes i corbes, còncaves i convexes, llum i ombra. Moviment: Figura dinàmica pel joc de corbes i un moviment real, ràpid, amb el braç aixecat dirigint-se a les masses amb el seu discurs, com el que predica en el desert. Expressivitat: Expressa seguretat, lideratge, crida, el braç alçat... és molt expressiva. El resultat és una figura dinàmica, canviant que es pot veure des de diferents punts de vista i amb gran expressivitat gestual: el braç dret aixecat amb fermesa, mentre que la mà esquerra aguanta amb autoritat un bàcul. La figura està coberta amb una esquematitzada pell de camell i combina les superfícies llises i polides amb les dentades.