Anàlisi de l'Escultura Romana: Context, Característiques i la Columna Trajana

Context Històric de l'Imperi Romà

L’imperi comença amb Octavi August, hereu de Juli Cèsar. Després de vèncer Marc Antoni i Lèpid, fou proclamat primer emperador l’any 27 aC. El Senat li atorga el títol d’August («l’escollit pels déus»). Tot i mantenir aparentment el Senat, concentra el poder polític, militar i religiós i organitza les províncies amb governadors fidels. El seu regnat inicia la Pax Romana, més de dos segles de relativa pau, prosperitat i expansió. Les ciutats es desenvolupen i embelleixen, i les arts floreixen (Virgili, Horaci, Ovidi). A partir del segle III comença una greu crisi. Finalment, al segle V, les invasions bàrbares provoquen la caiguda de l’Imperi d’Occident quan Odoacre destitueix l’últim emperador l’any 476 dC.

Anàlisi Formal de l'Escultura

Detall i Dinamisme Compositiu

• Els personatges apareixen amb un gran realisme, naturalitat i un gran detallisme.
• A mesura que s’allunya del terra, l’alçada de la franja del relleu va augmentant.
• La combinació de línies diagonals i verticals aporta un gran dinamisme a la composició.
• S’aprecia una manca de perspectiva.
• En el seu inici estava completament policromat amb colors vius.

Anàlisi de Contingut: La Columna Trajana

Funció i Narrativa

La Columna Trajana commemora la victòria de l’emperador romà sobre els dacis. Al llarg dels 200 m esculpits en espiral s’hi representen cronològicament i en sentit ascendent, els episodis més rellevants de les dues campanyes de la guerra.

Elements Arquitectònics i Simbòlics

• A la part inferior de la columna, hi havia una cambra on es guardaven les cendres de l’emperador dins d’una urna d’or.
• Sobre aquesta cel·la hi ha una escala de cargol que porta a la part més alta, on hi havia l’estàtua de bronze de Trajà, substituïda al segle XVI per una estàtua de Sant Pere.

Propòsit de la Columna

• Funció propagandística: era un element bàsic en la política imperial romana.
• Funció històrica: actualment, constitueix una font d’informació molt valuosa per conèixer la història de Roma.

Característiques Generals de l'Escultura Romana

Dependència i Influències

L’escultura romana està supeditada a l’arquitectura ja que la majoria de les escultures servien per decorar els edificis. L’escultura romana mostra una clara influència etrusca (REALISME) i grega (IDEALISME). Els materials més habituals eren el bronze, la pedra i el marbre de Carrara.

Tipologies Escultòriques

Les tipologies més importants són:

1. Els retrats.
2. Els relleus històrics («Columna Trajana»).
3. Els arcs de triomf.

De Déus Humanitzats a Humans Divinitzats

Si a la Grècia clàssica s’intentava humanitzar els déus mostrant-los en sandàlies, en canvi, en l’art romà s’intentarà divinitzar l’emperador.

Policromia i Estructura de la Columna

L’escultura romana sovint estava pintada (cabells, barba, vestits, ulls), es policromaven per donar una major semblança amb la realitat; a partir del segle III aC, es va abandonar la policromia.

Descripció Estructural de la Columna

La columna de marbre s’aixeca sobre un pedestal quadrangular amb una base cilíndrica decorada, un fust de 29 m d’alçada i coronat per un capitell dòric. Sobre el capitell, s’aixeca una estructura on hi havia una estàtua de Trajà feta de bronze; encara que posteriorment (segle XVIII) va ser substituïda per una estàtua de Sant Pere. El fust hi ha esculpits 200 m de relleus en espiral. Les escenes succeeixen sense interrupció amb la presència d’una gran quantitat de figures humanes, entre elles destaquen la de l’emperador Trajà.

Models i Influències Posteriors

Inspiració i Models

Probablement la pràctica d’introduir els relleus narratius en els monuments commemoratius es va inspirar en el fris de l’altar de Zeus de Pèrgam. La Columna Trajana és un dels màxims exponents de relleus de temàtica històrica i la seva estructura va servir de model en d’altres columnes posteriors com és el cas de les columnes de l’Església de Sant Carles Borromeu de Fischer von Erlach.

L'Ascens del Cristianisme

A partir del segle I dC el cristianisme es comença a estendre arreu de l’imperi. Al segle IV dC es va aprovar l’Edicte de Milà, en què l’emperador Constantí acceptava la religió cristiana. A finals del segle IV es va aprovar l’Edicte de Tessalònica per la qual el cristianisme esdevé la religió principal; a partir d’aleshores totes les manifestacions artístiques quedaran impregnades per aquesta religió (paleocristianisme).

El Paper de la Basílica

L’edifici més important per als cristians va ser la basílica: Sant Joan de Laterà i Sant Pere del Vaticà. Els romans no van utilitzar els temples clàssics sinó que utilitzaren la basílica com a lloc de culte i de reunió dels fidels, ja que s’ajustava millor a les seves necessitats.