Anàlisi d'Escultures Catalanes del Segle XX: Miró, Chillida, Gallardo, Leandre

Clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,52 KB

El Profeta

Fitxa Tècnica

  • Autor: Pablo Gallardo
  • Cronologia: Dècada de 1930
  • Estil: Cubista
  • Localització: Espanya
  • Material: Bronze

Context Històric

  • Segona República Espanyola
  • Guerra Civil Espanyola
  • Segona Guerra Mundial
  • Teoria de la relativitat

Anàlisi Formal

  • Descripció: Escultura exempta de bronze, dempeus i monocroma, feta a base de planxes de metall retallades, que representa un profeta que clama en el desert.
  • Composició: Asimètrica. Línia vertical amb línies còncaves i convexes que creen clarobscurs.
  • Llum: Les superfícies tenen molts entrants i sortints, generant jocs de llum i ombra.
  • Volum: Juga amb el contrast entre espai i matèria.
  • Moviment: Moviment real ("predicar").
  • Expressivitat: Lideratge.
  • Tema: Religiós.

Estil

Es caracteritza per la utilització del buit com a absència de la massa per augmentar l'expressivitat. És una escultura canviant, pensada per ser vista des de diferents angles, amb un marcat ús del clarobscur.

Funció

Estètica i propagandística d'idees pacífiques.

Interpretació

S'identifica amb Sant Joan Baptista i busca transmetre un missatge de pau.

Nit de Lluna

Fitxa Tècnica

  • Autor: Leandre Cristòfol
  • Localització: MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
  • Dimensions: 71 x 40 cm
  • Cronologia: 1935
  • Material: Fusta
  • Estil: Surrealisme

Context Històric

  • Segona República Espanyola
  • Guerra Civil Espanyola
  • Segona Guerra Mundial
  • Teoria de la relativitat

Anàlisi Formal

  • Descripció: No és figurativa. És una escultura formada per tres peces de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una plataforma circular pintada de blau.
  • Forma: Exempta.
  • Material: Fusta.
  • Tècnica: Talla.
  • Tipologia: No figurativa.
  • Composició: Molt senzilla, creada a partir de dos elements: la línia diagonal del fus i les formes circulars de l'ou i de la plataforma. Presenta un efecte tridimensional i es pot observar des de tots els punts de vista, tot i que està pensada per ser vista frontalment.
  • Moviment: El poc moviment existent el proporcionen les formes circulars i cilíndriques.
  • Expressivitat: Expressa la infància de l'autor.
  • Llum: Fusta natural, que proporciona una llum uniforme.
  • Policromia: Base pintada de colors blaus.

Estil

Surrealisme, caracteritzat per la transformació d'objectes quotidians en objectes poètics.

Funció

Estètica i decorativa. Va ser exposada a l'exposició Logicofobista.

Interpretació

Representa un fus de filar i un ou de sargir, reproduint el món de l'inconscient de l'artista.

Dona i Ocell

Fitxa Tècnica

  • Autor: Joan Miró
  • Cronologia: 1983
  • Localització: Barcelona
  • Mides: 22 m (alt) x 5,29 m (diàmetre)
  • Tipologia: Escultura exempta
  • Material: Formigó i ceràmica
  • Estil: Surrealisme

Context Històric

Durant la dècada dels 80 hi havia una profunda crisi econòmica i social. Es va produir un acostament entre la Unió Soviètica i els Estats Units, que va posar fi a la Guerra Freda i que va tenir un moment culminant en la caiguda del mur de Berlín el 1989. Barcelona va ser capital dels Jocs Olímpics de 1992.

Anàlisi Formal

  • Composició: 22 m d'alt, situada sobre l'estany del Parc de Miró. Està pintada de vermell, groc, verd i blau (com un trencadís). Està formada per tres elements: 1) una estructura vertical fàl·lica, 2) un tub cilíndric, i 3) una mitja lluna a la part superior. L'aigua de l'estany reflecteix la figura.

Estil

Surrealisme, caracteritzat per la transformació d'objectes quotidians en objectes poètics.

Funció

Renovació urbanística i benvinguda als turistes.

Interpretació

Representa la fertilitat femenina, i la corona groga simbolitza un nadó.

Elogi de l'Aigua

Fitxa Tècnica

  • Autor: Eduardo Chillida
  • Cronologia: 1987
  • Localització: Parc de la Creueta del Coll, Barcelona
  • Material: Formigó armat i acer
  • Estil: Abstracte

Context Històric

Durant la dècada dels 80 hi havia una profunda crisi econòmica i social. Es va produir un acostament entre la Unió Soviètica i els Estats Units, que va posar fi a la Guerra Freda i que va tenir un moment culminant en la caiguda del mur de Berlín el 1989. Barcelona va ser capital dels Jocs Olímpics de 1992.

Anàlisi Formal

  • Forma: Exempta.
  • Tècnica: Encofrat.
  • Descripció: Forma de formigó de 54 tones subjectada amb quatre cables d'acer sobre un estany artificial.
  • Composició: Forma de cub de línies rectes d'on surten quatre braços recargolats. Totes les línies són senzilles però pures. L'aigua reflecteix la figura. Composició tancada i asimètrica.
  • Moviment: Ritme lent, però dinàmica, ja que està suspesa en l'aire.
  • Expressivitat: La natura que l'envolta.
  • Monocromia: Depèn de la llum que hi reflecteix.
  • Llum: Clarobscurs generats per les formes corbes.

Estil

Abstracte. Prescindeix de les formes figuratives. Obres de grans proporcions, amb formes molt simples i pures, connectades amb la natura.

Funció

Embellir la ciutat per als Jocs Olímpics de 1992.

Interpretació

Explica el mite de Narcís i Eco: els quatre braços representen quatre dits que no poden arribar a agafar el seu reflex a l'aigua.

Entradas relacionadas: