Anàlisi de les Escultures Koúros i Kóre

Koúros i Kóre

Són unes escultures anomenades Koúros d’Anavyssos i Kóre del pèplum. El seu autor és desconegut, però sabem que van ser fetes entre el 510 i 500 a.C. En aquella època, va ser important la filosofia i va ser el moment en què es van fer molts canvis a Grècia, ja que es volia instaurar la democràcia. Aquest període marca el temps entre els inicis de Grècia i el moment en què s’instaura la democràcia.

Característiques de les Escultures

Koúros i Kóre són unes escultures exemptes creades de marbre i de marbre policromat de Paros. Utilitzen un estil grec arcaic i es troben en el Museu Arqueològic Nacional (Atenes) i al Museu de l’Acròpoli (Atenes). Durant l’època arcaica, la figura masculina atlètica es representa nua, ja que aquest podia fer esport nu. És una figura sovint representada en aquesta època.

Representació i Significat

Aquestes figures masculines, anomenades koúroi, no representaven el déu Apol·lo o un retrat d’alguna persona important, sinó que eren representacions que es feien en honor als grans atletes guanyadors dels importants jocs d’Olímpia. Aquestes estàtues, segons la inscripció que consta esculpida a la base del Koúros d’Anavyssos, a més de commemorar una victòria esportiva, també eren estàtues funeràries fetes en honor del jove Kroisos.

La Figura Femenina

Cal afegir que la paraula Kóre volia dir donzella i aquesta, en l’antiga Grècia, no tenia cap dret, i per això a ella no se l’ha mostrat nua. En la societat grega, la dona només estava per sobre dels esclaus. Les estàtues de dones eren votives que es dedicaven al culte. Solien portar una fruita, flor o un animalet.

Simetria i Geometria

Aquestes dues escultures podem veure que representen un home nu i una dona vestida amb una túnica (pèplum en llatí). Ambdues presenten unes característiques formals comunes: la simetria, la frontalitat i l’ús de la geometria. Pel que fa a la simetria, s’observa en les figures la possibilitat d’establir un eix central que divideix l’estàtua en dues meitats exactament iguals, a excepció de la posició del braç en el cas de Kóre, ja que aquest estava tirat cap a endavant però no s’ha conservat, i de la cama avançada en el cas de Koúros.

Posició i Moviment

Un altre aspecte que cal destacar és la seva posició totalment hieràtica, ja que no mostren cap tipus de moviment. Les dues estàtues estan determinades per la posició frontal del cos i del rostre, i aquesta sensació d’immobilitat també ens la dóna Kóre amb la seva túnica. L’element geomètric, que provoca molta desnaturalitat, està format per la cabellera de Kóre i per l’expressió del seu rostre, amb ulls amellats.

Policromia i Influències

Per últim, és important dir que les restes de policromia que s’han conservat en la figura femenina, com els cabells, el rostre i la roba, mostren la presència que va haver en el seu moment de coloració. L’escultura grega arcaica es va desenvolupar a partir de l’evolució d’uns referents propis, la xòana, i de la influència de l’estàtua egípcia. Les xòanes eren escultures en fusta caracteritzades per la rigidesa i la geometria formal.

Novetats de l'Escultura Grega

Quant a la influència grega, va imitar aspectes com la monumentalitat o el moviment de l’extremitat inferior, i la tècnica de la talla en pedra. L’escultura grega presenta algunes novetats com ara la nuesa i el fet de no utilitzar un suport posterior. Per últim, dir que l’escultura arcaica mostra una evolució cap al naturalisme i anticipa amb això una de les característiques essencials de l’estatuària clàssica dels segles V i IV a.C.