Anàlisi de l'Església San Carlo alle Quattro Fontane

-N: San Carlo alle Quattro Fontane Tipus: Església Arquitecte: Borromini Cronologia: 1634-1682 Localització: Roma Dimensions: reduïdes dimensions Materials: variats, pedra a l’exterior i maons d’estuc i marbre a l’interior. Sistema constructiu: voltat amb arquitravat a la façana Elements de suport: murs i columnes Elements de sostre: cúpula, arcs de mig punt, voltes de quart d’esfera, entaulament a l’exterior.

-E. Int Si ens fixem en la planta, podem diferenciar vàries parts:

1. L’església: Té una planta el·líptica i nau única amb una ondulació als murs que fa desaparèixer qualsevol angle i dóna gran dinamisme estructural. L’eix longitudinal comença a la porta i acaba a l’altar. L’edifici té a sota una cripta que repeteix l’esquema de l’església. En el primer nivell, trobem murs ondulants amb 16 columnes adossades, en grups de 4 separades per altars i fornícules. En el primer nivell, trobem un entaulament clàssic que recorre tota l’església amb l’ondulació de tot l’edifici. En el segon nivell, trobem voltes de quart d’esfera en els extrems així com quatre arcs de mig punt. En el tercer nivell, trobem una cúpula ovalada sobre petxines, amb finestres convexes que proporcionen il·luminació a la cúpula.

Tot l’interior presenta una gran teatralitat donada per les corbes ondulants i la impressió d’un organisme viu amb molts elements decoratius i constructius. 2. El Claustre: De petites dimensions, presenta una planta rectangular amb columnes d’ordre toscà en els dos pisos. Contrast de formes oposades; al primer pis, arcs de mig punt i arquitravat, i al superior, estructura allindada. Espai Exterior: Per donar-li més visibilitat a l’edifici, a sobre del xamfrà s’aixeca una torre campanar quadrada. En aquesta torre hi ha el llanternó de la cúpula, on trobem també unes finestres. L’element fonamental de l’exterior és la façana. En el pis inferior de la façana, trobem una divisió en 3 carrers separats per columnes clàssiques.

A la part inferior dels laterals, veiem dues finestres ovalades amb una corona. A la part superior, una fornícula amb la figura de Sant Carles entre dos àngels estàtues. Elements no constructius: Es manifesta una gran decoració tant a l’interior com a l’exterior. A l’interior, podem veure diverses escultures i pintures. L’enteixinat de la cúpula i els cassetons completen l’interior. A l’exterior, podem veure escultures. Encàrrec: Trinitaris Funció: religiosa; dedicada a Sant Borromeu i a la Santa Trinitat. Marc històric:

- Edifici molt representatiu del barroc italià. Importància de l’església, reivindicació d’aquesta. CONCLUSIÓ: És una síntesi de l’arquitectura barroca italiana sota la visió de Borromini. Un dels autors més innovadors que busca la bellesa. Ell es va acabar suïcidant, però ens deixarà grans obres per a la posteritat.