Anàlisi de l'Estil Literari: Estellés, Fuster i l'Aforisme Català

Clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,4 KB

L'Estil Literari de V.A. Estellés i els seus Recursos Retòrics

L'estil de V.A. Estellés és molt polifacètic, emprant principalment un llenguatge proper, col·loquial i directe, sense abandonar, però, alguns elements cultes. Aquests elements són heretats dels autors clàssics castellans i catalans, i també es basen en la seva interpretació del realisme històric.

Estellés mostra un sentiment de poble molt important. En molts poemes, destaca la importància de representar el seu poble de manera fidel. Un exemple clar és "Un entre tants", on s'inspira en una lletania i representa el poble mitjançant un recurs que s'assembla a la resposta d'un oficiant religiós.

També podem trobar exemples d'aquest estil en "Assumiràs la veu d’un poble", on utilitza recursos retòrics com la repetició o l'anàfora, també per representar aquest sentiment de poble i de servei a la comunitat.

(Anàlisi per Víctor Galvany)

Característiques de l'Estil de Joan Fuster

L'estil de Joan Fuster és afable, net i, en algunes ocasions, utilitza la ironia. L'obra de Fuster és un gran exemple d'un contingut molt profund, amb una expressió molt fàcil i una gran claredat expositiva.

El seu assaig "Diccionari per a ociosos" és un text escrit en un registre formal i literari, amb un to familiar i estàndard. En moltes ocasions, Fuster escriu en primera persona per transmetre'ns les seves reflexions i pensaments; això fa que, de vegades, el to de formalitat variï.

(Anàlisi per Valentina Espí)

Què és un Aforisme? L'Ús de Fuster

L'aforisme és el subgènere breu de l'assaig, gènere que utilitza Fuster. Consisteix en una proposició contundent que resumeix de manera sintètica i provocativa un pensament, una norma científica, filosòfica o moral.

L'assagista llança una idea, una argumentació condensada que el lector ha de dissoldre i digerir per extreure les seves pròpies conclusions. És impossible referir-se a Joan Fuster sense parlar dels seus aforismes, que li van permetre expressar les seves opinions sobre diversos temes, combinant la saviesa i el sentit comú alhora que estableix un debat intel·lectual amb el lector.

(Anàlisi per Alberto Igual)

Entradas relacionadas: