Anàlisi Estructural i Temàtica d'Èdip Rei de Sòfocles

Anàlisi d'Èdip Rei

L'Èdip Rei manté les tres unitats prescrites per Aristòtil a la Poètica: 24 hores de durada, un sol espai per a l’acció i una sola trama. Tan sols hi ha una acció (la investigació sobre l'assassinat de Laios) que transcorre en un sol lloc (Tebes) en un sol dia (Tirèsies, a la pàgina 67, vaticina que “el dia d’avui et farà néixer i et destruirà”).

Estructura de l'Obra

Èdip Rei es forma estructuralment per:

• Un pròleg que recorda breument els antecedents del mite i presenta la situació.
• Un pàrode o cant d’entrada del cor, que representa un personatge col·lectiu.
• Episodis recitats pels autors que s’alternen amb els estàsims cantats pel cor.
• L’èxode, l’última escena amb la sortida del cor.

L'obra es construeix al voltant de la investigació d’Èdip sobre la mort de Laios.

Desenvolupament dels Episodis

L'acció avança cronològicament:

Episodi 1

Tirèsies, un endeví cec, revela la veritat a Èdip (“tu ets l’assassí que busques”), però aquest no se la creu.

Episodi 2

Iocasta relata la mort de Laios, fet que fa sospitar a Èdip que ell és l'assassí, ja que s'adona que va passar pel lloc del crim.

Episodi 3

Arriba un missatger de Corint amb la notícia de la mort de Pòlip, rei de Corint i pare adoptiu d’Èdip. Es confirma que Pòlip no és el seu pare biològic.

Episodi 4

El pastor que va dur Èdip a Corint (l’únic supervivent del seguici de Laios el dia de l'assassinat) aclareix la identitat d’Èdip. Es produeix doncs l'“anagnòrisi” d’Èdip.

Clímax i Desenllaç

L'obra avança de forma cronològica “in crescendo” fins al clímax final, quan es revela la veritat: Èdip s’arrenca els ulls i s’exilia. Tot i així, el final és obert ja que el mite continua amb la presa del tron, etcètera.

Característiques de la Tragèdia

Tot i haver-hi diverses característiques que defineixen la tragèdia (com personatges elevats –déus, semidéus, herois...–, la presència del cor, el to solemne i grandiloqüent, l’absència d’humor, el desenllaç tràgic o “catàstrofe”), l’essencial és l’existència d’un destí fatal que arrossega inevitablement l’heroi cap a la seva destrucció. Aquest destí se suggereix durant l'obra introduint-hi elements premonitoris que l'anticipen. També s’anomena “fatalitat” (“fatum” en llatí, “pathos” en grec).