Anàlisi Estructural i Temàtica de l'Obra 'Antígona'

Anàlisi de l'Obra

Pròleg

És una veu. Comença amb un tòpic molt utilitzat en les obres clàssiques: la falsa modèstia (disculpes per la gosadia de tractar un tema clàssic esgotat pels grecs). Ens situa en els antecedents de la història de la família de Tebes per tal de situar-nos dins el context on es desenvoluparan els fets. És la veu del passat.

Primera Part

Context Temporal i Referents

Temporalment ens situem hores abans de l'atac a la ciutat de Tebes, a l'interior del palau dels reis de Tebes. Té com a referent el plany de les dones que Èsquil desenvolupa a la seva obra Els set contra Tebes. Els esdeveniments de la guerra el trasbalsen i els avoca en la interpretació d'aquesta tragèdia grega basada, igual que la guerra civil, en una lluita fraticida. Aquestes dones fan la funció del cor que apareix a la versió clàssica de Sòfocles i demostren diferents actituds.

Segona Part

L'Ambient de Destrucció

L'acotació que dóna pas a la segona part ens situa al final de la ciutat de Tebes, al costat del cos de Polinices. La sensació de destrucció ve reforçada per la tempesta, símbol negatiu de guerra i mort. També perquè els fets es desenvolupen de nit (foscor, ignorància, mort).

Tercera Part

Enfrontament i Destí

Ens situa a l'interior del palau de Tebes a la matinada. Ens parla sobre l'enfrontament entre Creont i Antígona. Antígona li retreu les seves intrigues per aconseguir la corona. Finalment, accepta el seu destí i mor dignament per trencar el malefici que pesa sobre la seva nissaga. El discurs del lúcid conseller, amb una visió irònica i escèptica, introdueix l'òptica del sacrifici inútil, sense sentit, d'Antígona.

Llenguatge de l'Obra

Estil i Vocabulari

• El llenguatge presenta una certa austeritat.
• Destaca un lèxic molt precís i esquemàtic.
• És una llengua força senzilla si la comparem amb la llengua clàssica.

Possibles Lectures d'Antígona

Clau Mística vs. Clau Històrica

Es pot llegir de dues maneres:

Lectura Mística

• Temes: la tensió entre els principis morals civils i la llei de la sang.
• Té un caràcter conflictiu el tema que la justícia dels homes no és infal·lible.

Lectura Històrica

• Temes principals: les conseqüències de les guerres fraticides.
• Esdevé una metàfora de la guerra civil entre germans (Republicans i Franquistes).
• També apareix el tema de la repressió dels vençuts.