Anàlisi de la Filosofia de Descartes: Cogito, Déu i el Món

Descartes: El Dubte Metòdic i el Cogito

Descartes planteja el dubte metòdic, on rebutja com a absolutament fals tot allò en què pogués conduir al menor dubte. Intenta veure si en realitat hi ha alguna cosa a la seva ment que sigui enterament indubtable. Sotmet al seu dubte tot allò existent, i a poc a poc va rebutjant elements i principis.

El Cogito: La Primera Veritat

El cogito és la primera veritat en l'ordre del coneixement; i això en dos sentits: d'una banda, perquè és la primera veritat a què arribem quan fem ús del dubte metòdic, i en segon lloc, perquè a partir d'ella podem fonamentar totes les altres. El “cogito, ergo sum” va ser una de les seves conclusions: que com que ell raona, existeix.

Criteri de Veritat

Criteri que ens permet decidir la veritat de les nostres creences: són veritables aquelles proposicions evidents, és a dir, les proposicions “clares i diferents”. Descartes obté el criteri de veritat a partir de la primera veritat descoberta amb l'exercici del dubte metòdic.

El Mètode Cartesià

El mètode cartesià, desenvolupat per René Descartes, és un procediment mitjançant el qual es tracta de trobar la veritat. Per això, basant-se en el dubte per tal d'obtenir el veritable coneixement.

Res Infinita: L'Existència de Déu

Res infinita es refereix a Déu, perquè és perfecte i infinit. Descartes dóna tres raons per les quals Déu existeix: perquè tot el que existeix ha estat creat per quelcom infinit i perfecte, Déu existeix perquè m’ha creat.

Res Extensa: El Món que Ens Envolta

La res extensa és el món que ens envolta.

El Jo i l'Altre

Descartes fa molt èmfasi en el jo, però s’oblida de l'altre, del tu. Hi ha més persones a part del jo? Amb el seu mètode tampoc queda molt clar com es podria resoldre aquest problema, no puc tenir evidència de la consciència de l'altre. Seguint el mode coherent dels seus arguments, hauríem d'acabar afirmant que dels demés l'únic que conec amb evidència i certesa és l'extensió, perquè no tinc accés a la consciència de l'altre, a diferència del que passa amb mi mateix. Els demés queden reduïts al món material i mecanicista. Nosaltres arribem a ser conscients i a tenir una idea de jo i de nosaltres mateixos només a partir de la interacció dels demés. Per tant, en cert sentit és anterior el tu que el jo.

Altres Conceptes Clau

• L’argument ontològic, que s’utilitza per demostrar l'existència de Déu = és un argument a priori defensat per Anselm de Canterbury
• La filosofia d'Aristòtil es pot qualificar de = finalista i realista
• Guillem d’Ockham = màxim representant de la crisi escolàstica, defensa el voluntarisme i la separació radical entre la fe i la raó.
• L’ètica d’Aristòtil és = eudemonista
• El més representatiu de les escoles hel·lenístiques és = l’interès per la moral i la tranquil·litat d’esperit.
• Tomàs d'Aquino = màxim representant de l’escolàstica, prova de fer compatible el cristianisme amb la filosofia d’Aristòtil.
• L’hedonisme = és l'ètica basada en la recerca del plaer.
• Epokhé = és la suspensió del judici que defensen els escèptics.