Anàlisi filosòfica de la llibertat i el poder a través de Montesquieu, Weil, Nietzsche, Weber i Harris

Montesquieu: Llibertat i divisió de poders

Montesquieu defensa que hi ha més llibertat a les repúbliques que a les monarquies. A la pel·lícula, observem una monarquia absoluta on Jack, el monarca, imposa i incompleix les lleis, mentre que els altres són els seus esclaus. Montesquieu proposa la divisió de poders en tres:

• Poder legislatiu: crear lleis temporals i corregir-les si cal (Jack no ho compleix).
• Poder executiu: decidir sobre la pau o la guerra (Jack només fa la guerra).
• Poder judicial: castigar els crims i jutjar segons els actes (Jack ho fa des del seu punt de vista).

Quan el poder legislatiu i l'executiu estan units, no hi ha llibertat. Si els tres poders estan units, esdevé poder absolut, com el que exerceix Jack, creant una dictadura.

Weil: La força i les seves conseqüències

Weil defineix la força com allò que sotmet qualsevol persona. Si s'exerceix fins al final, converteix l'ésser humà en un cadàver (crea la mort, violència segons Weber). Distingeix entre:

• Força que mata (primària).
• Força que no mata: converteix l'home en pedra, sense dolor.

Quan la força és forçada, és violència. Els humans tenen el poder d'aturar i modificar els moviments per evitar la violència. Ningú no posseeix la violència realment, sinó que pot ser controlada. Tothom està destinat a patir violència, però el fort no és sempre fort ni el feble és sempre feble. On no hi ha pensament, tampoc hi ha justícia ni prudència.

Nietzsche: Manar i obeir, la creació de valors

Nietzsche afirma que tothom dona ordres a qui no sap obeir-se a si mateix. Per tant, manar és més difícil que obeir, ja que implica el pes dels qui obeeixen, convertint-se en jutge i víctima. El més fort és el més feble a la seva voluntat, que no el domina. El més petit s'allibera del més gran (com a la pel·lícula dels bessons) per obtenir plaer i poder sobre el més mínim.

El bé i el mal, si no fossin moridors, no existirien. A part d'un mateix, s'ha de dominar un mateix, ja que els valors i les paraules practiquen la valoració de les coses. Qui ha de ser creador del bé i del mal ha de ser un anihilador i destructor de valors; per això, el bé suprem pertany al mal suprem.

Weber: L'Estat i el monopoli de la violència legítima

Weber argumenta que l'Estat posseeix la violència física, tot i que no és l'únic mitjà del qual es val, però sí que és el seu mitjà específic. L'Estat és la comunitat humana que, dins d'un territori determinat, reclama per a ell el monopoli de la violència física legítima. És l'única font de dret a la violència.

És una relació de domini d'homes sobre homes que se sosté per mitjà de la violència legítima i, per subsistir, necessita que els dominats acatin l'autoritat que pretenen tenir aquells que dominen. Weber identifica tres tipus de justificació:

• Legitimitat tradicional.
• Autoritat de gràcia, personal i extraordinària.
• Legitimitat basada en la legalitat.

Harris: Hobbes i la societat primitiva

Harris explica que Hobbes creia que, a causa de l'anhel de poder, la vida anterior a l'Estat constituïa una guerra de tots contra tots. Creia que era necessari per al manteniment de la llei i l'ordre entre la població. Dentan argumenta que expressem agraïment per la ració deguda, indicant que tothom és el tipus de persona que calcula el que dona i el que rep (egoisme).

El que Hobbes no entenia és que, en les societats petites, redundava en l'interès de tots els seus membres mantenir obert a tothom l'accés a l'hàbitat natural.