Anàlisi Filosòfica: Nietzsche, Kant i Plató - Conceptes Clau i Crítiques

1. Afirmacions: Certes o Falses?

Digues si les següents afirmacions són certes (C) o falses (F):

1. Nietzsche va ser un defensor de la democràcia.
   Falsa.
2. L’ètica utilitarista és una ètica formal.
   Falsa.
3. La voluntat schopenhaueriana està relacionada amb el noümen kantià.
   Certa.
4. Podem considerar Marx i Freud com dues influències del pensament nietzscheà.
   Falsa.
5. Nietzsche reivindica el pensament dels sofistes.
   Certa.

2. Definició de Conceptes Filosòfics Clau

Defineix breument (entre 5 i 25 paraules) els següents conceptes:

1. Últim home: figura de l'ésser humà que, per comoditat i covardia, renuncia a la seva llibertat i creativitat, conformant-se amb la monotonia vital.
2. Etern retorn (sentit vital-existencial): tot allò que ha ocorregut, està ocorrent i ocorrerà en el futur, es repetirà infinitament de la mateixa manera. Aquesta concepció destaca la importància de viure plenament en el moment present.
3. Imperatiu hipotètic: regla moral de Kant que estableix la necessitat d'actuar d'una manera determinada per assolir un objectiu concret. És condicional, supeditat a una circumstància o desig previ.

3. Plató: Apol·lini o Dionisíac?

Tenen les idees de Plató més a veure amb allò apol·lini o amb allò dionisíac?

Argumenta-ho breument, de tal manera que amb la teva resposta quedi clara la diferència entre allò apol·lini i allò dionisíac.

Les idees de Plató tenen més a veure amb allò apol·lini que amb allò dionisíac. Això es deu al fet que Plató va defensar una concepció racionalista i idealista de la realitat, en la qual la veritat i la virtut són accessibles a través de la raó i el coneixement. Aquesta visió reflecteix una perspectiva apol·línia que valora la mesura, l'ordre i la claredat. D'altra banda, allò dionisíac fa referència a les forces caòtiques i emocionals de la vida, que es manifesten a través de l'art, la música i la celebració. Aquesta perspectiva destaca la passió, l'èxtasi i la intensitat de la vida. Per tant, la diferència entre allò apol·lini i allò dionisíac radica en la contraposició entre la mesura i l'ordre racional d'una banda, i la passió i l'emoció irracional de l'altra. En aquest sentit, Plató es va inclinar cap a una perspectiva apol·línia, ja que va considerar que la veritat i la virtut es troben en la racionalitat i la mesura, mentre que allò dionisíac és una font de desordre i descontrol que cal evitar.

4. Imperatiu Categòric i Nihilisme en Nietzsche

Tenen relació l'imperatiu categòric i el nihilisme? Argumenta-ho breument, de tal manera que amb la teva resposta quedi inserida en el context del pensament nietzscheà.

Nietzsche diria que l'imperatiu categòric és una forma de nihilisme passiu. El discurs de l'imperatiu categòric del deure i el bé seria considerat per Nietzsche nihilisme, perquè demostra l'esgotament de la voluntat; segueix amb els valors de la filosofia occidental, prioritzant la raó davant la vida. Nietzsche ho considera un insult.

5. Anàlisi d'un Text de Nietzsche sobre Sòcrates

Llegeix aquest text breu de Nietzsche i contesta les preguntes:

Sòcrates va ser un malentès… La més encegadora llum diürna, la racionalitat a qualsevol preu, la vida lúcida, freda, previsora, conscient, sense instint, en resistència contra els instints, no era ella mateixa més que una malaltia, una malaltia diferent, i de cap manera un retorn a la ‘virtut’, a la ‘salut’, a la ‘felicitat’.

a) La "Malaltia Diferent" de Sòcrates

Per què Nietzsche parla d’una ‘malaltia diferent’? Argumenta la resposta, de tal manera que quedi inserida en el context del pensament nietzscheà.

Nietzsche parla d'una "malaltia diferent" per referir-se a la racionalitat i la vida conscient que Sòcrates va promoure. Segons Nietzsche, aquesta forma de vida és una malaltia perquè suprimeix els instints i les passions, i busca la seguretat i la claredat a qualsevol preu. Això implica que aquesta racionalitat diürna és una forma de negar la vida i l'energia vital, i de convertir els éssers humans en màquines calculadores.

En el context del pensament nietzscheà, aquesta racionalitat és vista com una forma de decadència que es va desenvolupar a partir de la cultura occidental. Nietzsche va criticar aquesta racionalitat perquè nega l'energia vital i els instints, forces que impulsen la vida. En aquest sentit, Nietzsche va defensar una concepció més natural i instintiva de la vida, que abraça la vitalitat i l'energia, i que accepta els aspectes irracionals i emocionals de l'existència. Per això, Nietzsche va considerar que Sòcrates va ser un malentès perquè va promoure una forma de vida que nega la vida i els instints, i que suprimeix les passions i les emocions. En canvi, Nietzsche va proposar una perspectiva més vitalista i instintiva, que accepta la vida en la seva totalitat, incloent-hi els aspectes irracionals i emocionals, i que busca la llibertat i l'energia vital com a valors fonamentals de l'existència.

b) Les Cometes de Nietzsche: Virtut, Salut, Felicitat

Per què creus que Nietzsche posa les paraules ‘virtut’, ‘salut’ i ‘felicitat’ entre cometes? Et pots centrar únicament en una de les paraules, si ho consideres convenient.

Nietzsche posa les paraules 'virtut', 'salut' i 'felicitat' entre cometes perquè estan relacionades amb la filosofia de Sòcrates i la seva influència en la cultura occidental. Per Nietzsche, Sòcrates va ser un filòsof que va promoure la racionalitat, la moralitat i la filosofia com a mitjà per aconseguir la virtut, la salut i la felicitat. No obstant això, per Nietzsche, aquesta visió socràtica de la virtut, la salut i la felicitat era una forma de negar la vida i la seva diversitat, i va conduir a una cultura malaltissa i repressiva. Per aquest motiu, Nietzsche posa aquestes paraules entre cometes, per mostrar que estan relacionades amb una visió tràgica i problemàtica de la vida que va ser promoguda per Sòcrates i altres filòsofs de la tradició occidental.

6. La Voluntat de Poder i la Recerca

Llegeix aquest text breu de Nietzsche i contesta les preguntes:

Com a geni de la construcció, trobament no hi ha molt a lloar.

a) La Recerca i el Trobament: Manca de Lloança

Per què Nietzsche diu que ‘en aquesta recerca i en aquest trobament no hi ha molt a lloar’? En la teva resposta, t’has de referir al terme ‘voluntat de poder’.

Nietzsche diu que 'en aquesta recerca i en aquest trobament no hi ha molt a lloar' perquè considera que l'acte de buscar i trobar, en el context d'aquest text, una cosa oculta darrere d'un arbust no són actes que demostren una autèntica expressió de la "voluntat de poder". Aquesta acció de buscar i trobar té una naturalesa passiva i conformista, ja que simplement confirma o verifica una expectativa prèvia. No implica un impuls cap a la veritat o el coneixement pur de les coses.

Per tant, Nietzsche no veu aquesta acció com una demostració de la força vital i creativa de l'ésser humà, sinó més aviat com una tasca rutinària i poc significativa. Lloa més les expressions de la "voluntat de poder" que revelen una genuïna força i afirmació de la vida, enfront de simples accions que confirmen expectatives prèvies o troben allò que ja es coneix.

7. El Superhome i el Sentit de la Terra

Llegeix aquest text breu de Nietzsche i contesta les preguntes:

Mireu, jo us predico el superhome!

El superhome és el sentit de la terra. Que la vostra voluntat digui: sigui el superhome el sentit de la terra!

a) El "Sentit de la Terra" en Nietzsche

Què vol dir en el text sentit de la terra?

En el text, el "sentit de la terra" representa el valor més alt que els éssers humans han de seguir i promoure. Nietzsche considera que la vida ha de ser valorada en si mateixa, i no en relació amb alguna entitat sobrenatural o amb alguna idea abstracta com la moralitat. El "sentit de la terra" implica l'acceptació i la valoració de la vida terrenal, amb tots els seus aspectes, incloent-hi el sofriment i la mort. En aquest sentit, el superhome, que és la figura que Nietzsche proposa com a ideal humà, és aquell que abraça plenament el sentit de la terra i viu de forma autèntica i creativa.

b) Esperances Sobrenaturals i "Emmetzinament"

Qui són els que parlen d’esperances sobrenaturals? Per què són gent que emmetzinen?

En el text, Nietzsche fa referència a aquells que parlen d'esperances sobrenaturals com a gent que emmetzina. Això es deu al fet que, segons Nietzsche, la creença en una vida després de la mort o en un món sobrenatural menysprea la vida terrenal i la valora només com un lloc de preparació per a alguna cosa millor en el futur. Això, per Nietzsche, és una negació del valor i la importància de la vida terrenal, i per tant, una forma d'"emmetzinament" o enverinament de la vida. Nietzsche considera que aquesta actitud menysprea el valor més alt, que és el sentit de la terra, i que impedeix l'evolució i el progrés de la humanitat.

8. La Revolta Moral i la Transvaloració de Valors

Text:

La revolta que té una història de dos mil anys darrere seu i que ara nosaltres ja no percebem perquè ha triomfat.

a) Idees Principals del Text

Explica breument la idea principal –o idees principals– del text. En el cas que n’hi hagi més d’una, digues com estan relacionades (40-80 paraules). Recorda que has d’explicar-ho amb les teves paraules.

En aquest text, Nietzsche critica una transvaloració moral que considera que els desafortunats i els oprimits són els únics que són bons, piadosos i beneïts per Déu. Aquesta visió de la moralitat, que l’autor atribueix als jueus, representa una inversió dels valors tradicionals i està basada en l’odi i la impotència. Nietzsche considera que aquesta transvaloració ha triomfat i ha influenciat la moralitat occidental durant dos mil anys, però la gent actual no n’és conscient. L’autor també critica la idea que els poderosos i nobles són sempre els malvats, els cruels i els insaciables, i que estan condemnats per a tota l’eternitat. En resum, les idees principals del text són la crítica de la transvaloració moral jueva i la idea que els oprimits no són necessàriament els únics que són virtuosos i beneïts per Déu.

b) La Revolta dels Esclaus i la Moral Cristiana

Explica les raons que té Nietzsche per fer aquesta afirmació, de tal manera que l’explicació quedi contextualitzada en el seu pensament: ‘La revolta...’

L'afirmació de Nietzsche sobre la revolta dels esclaus pel que fa a la moralitat que té una història de dos mil anys i que ja ha triomfat es basa en la seva crítica a la moral cristiana i occidental, que considerava que s’havia basat en la inversió dels valors noble i esclau. Segons Nietzsche, els jueus van ser els primers a invertir els valors, proclamant la bondat dels pobres i necessitats i la maldat dels poderosos i nobles. Aquesta inversió va ser adoptada per la moral cristiana, que es va fonamentar en la idea de l'igualitarisme i la misericòrdia enfront de la força i la voluntat de poder. Això es veu reflectit en la frase del text que diu: «els desgraciats són els bons;...»

En resum, la raó per la qual Nietzsche afirma que la revolta dels esclaus pel que fa a la moralitat ha triomfat és perquè creu que la moral cristiana i occidental s’ha basat en aquesta inversió de valors, que va ser iniciada pels jueus. Aquesta moralitat es basa en la idea de l'igualitarisme i la misericòrdia enfront de la força i la voluntat de poder, la qual considera una debilitació de la moralitat i una negació de la vida.