Anàlisi Financera: Balanç, Fons de Maniobra i Ràtios Clau

Estructura Econòmica i Financera

Estructura Econòmica

En l’actiu es recull el que l’empresa posseeix, és a dir, ens mostra la relació dels elements patrimonials que l’empresa ha anat adquirint per a poder funcionar. Per això, l’actiu també es diu estructura econòmica o capital productiu de l’empresa.

Estructura Financera

En el net i el passiu es recullen les diferents fonts de finançament que utilitza l’empresa, és a dir, ens informen sobre quin és l’origen dels fons utilitzats.

Tècniques d'Anàlisi de Balanços

• Les ràtios.
• Percentatges i gràfics de balanços.

El Fons de Maniobra (FM)

L’equilibri financer ens exigeix la creació d’una espècie de fons de seguretat que permeti fer front als possibles desajustaments que poguessin produir-se entre el corrent de cobraments i el de pagaments. Per a això, és recomanable que els recursos permanents financin, a més de la totalitat de l’actiu no corrent, una part de l’actiu corrent. Aquesta part de l’actiu corrent que es finança amb recursos permanents o finançament a llarg termini es coneix com a fons de rotació o fons de maniobra.

Càlcul del Fons de Maniobra

Es pot obtenir de dues maneres:

1. Com a diferència entre els recursos permanents i l’actiu no corrent: FM = RP - Actiu No Corrent.
2. Com a diferència entre actiu corrent i passiu corrent: FM = AC - PC.

Interpretació del Fons de Maniobra

• FM positiu: L’actiu corrent és superior a l’exigible a curt termini, així es comprova que aquesta empresa té un FM positiu, que garanteix la seva solvència financera. (El fons de maniobra positiu ens indica que té tot l’immobilitzat i part dels seus actius corrents coberts amb finançament permanent, la qual cosa garanteix l’equilibri entre les inversions i el seu finançament).
• FM negatiu: Significa que part de l’actiu no corrent (inversions a llarg termini) estaria sent finançat amb exigible a curt termini, fet que podria generar dificultats per a afrontar els deutes a curt termini de l’empresa. (Com que és negatiu el FM, l’empresa haurà de fer front durant enguany a un conjunt de deutes (passiu corrent) per una quantitat superior als actius en liquiditat a curt termini. Si aquesta situació perdura, l’empresa pot tenir dificultats per a afrontar els seus pagaments a curt termini. Per a evitar-ho, l’empresa haurà de fer alguns ajustaments. Per exemple, podria negociar amb el seu banc per a convertir el deute a curt termini (250) en deute a llarg termini. Té, a més, un deute molt alt amb proveïdors (450) que hauria de disminuir. També hauria de tractar d’incrementar els seus fons propis retenint pròxims beneficis).
• FM = 0: Tot l’actiu corrent estaria finançat amb exigible a curt termini. Si hi hagués dificultats en cobraments a clients o en la venda de les existències, l’empresa tindria problemes per a pagar els seus deutes a curt termini.

Equilibri Financer a Curt Termini

L'equilibri financer a curt termini ve determinat per la liquiditat o solvència de l’empresa, és a dir, per la seva capacitat de fer front als seus compromisos de pagament a curt termini. Per a diagnosticar-ho, s'utilitzen les ràtios següents:

Ràtios a Curt Termini

1. Ràtio de liquiditat o solvència a curt termini (R1): Aquesta ràtio mesura la relació entre l’actiu corrent i el passiu corrent o exigible a curt termini.
   R1 = AC / PC = (Disponible + Realitzable + Existències) / Exigible a Curt Termini = (Efectiu + Clients + Efectes a Cobrar + Inversions + Caixa) / (Efectes a Pagar + Proveïdors + Hisenda).

   Perquè no hi hagi problemes de liquiditat, el seu valor ha d'estar aproximadament entre 1,5 i 2, és a dir, l’actiu corrent ha de ser major que l’exigible a curt termini, perquè el que es cobra durant tot l’any sigui més que tot el que s'ha de pagar en el mateix període.

   • Si fos menor que 1, indicaria que els actius corrents són insuficients per a afrontar els deutes corrents a curt termini i, per tant, podria haver-hi problemes de liquiditat, amb el risc de suspensió de pagaments.
   • Si és igual a 1, indicaria que l’actiu corrent coincideix amb els deutes a curt termini. No hi hauria problemes de liquiditat si els actius es converteixen en diners al mateix ritme que vencen els deutes, fet que pot resultar arriscat per a l’empresa per la possible morositat d'alguns clients o les dificultats per a vendre les existències a curt termini.
2. Ràtio de tresoreria (R2): Relaciona el realitzable més el disponible amb els deutes a curt termini.
   R2 = (Disponible + Realitzable) / Exigible a Curt Termini (PC).

   El seu valor òptim ha d'estar prop de la unitat, encara que es consideren valors d'equilibri els compresos entre 0,75 i 1, és a dir, que el realitzable més el disponible han de cobrir els deutes a curt termini.

   • Si estigués per davall de 0,75, ens avisaria del risc de manca d'efectiu per a poder atendre els pagaments immediats.
   • Es produiria el problema contrari si el quocient fos més gran que 1. Això indicaria que l’empresa disposa d'excés de tresoreria, o excés de recursos ociosos (infrautilitzats). En aquest cas, caldria valorar la conveniència de reduir el realitzable o el disponible.
3. Ràtio de disponibilitat (R3): Relaciona el disponible amb els deutes a curt termini.
   R3 = Disponible / Exigible a Curt Termini (PC).

   Els fons líquids o disponibles han de suposar com a mínim un 10% dels deutes a curt termini; per tant, es recomana un valor entre 0,1 i 0,3. No obstant això, depèn molt del tipus d'empresa i de la velocitat amb què es cobra i es paga, encara que un valor excessiu suposa un excés de disponible (recursos ociosos).

Ràtios a Llarg Termini (Ràtios d'Endeutament)

S'utilitzen per a diagnosticar la quantitat i qualitat del deute, així com la independència financera.

1. Ràtio de garantia (R4): Es refereix a la capacitat dels actius de l’empresa per a fer front a la totalitat de les obligacions concretes.
   R4 = Actiu Total / Exigible Total = AT / (PC + PNC).

   Mesura la garantia o seguretat que tenen els creditors de cobrar els seus deutes, tant a curt com a llarg termini. Es recomanen valors entre 1,5 i 2,5.

   • Quan es redueix el valor i s'acosta a 1, la fallida s'aproxima.
   • Quan és menor que 1, l’empresa està en situació de fallida tècnica, ja que ni tan sols venent tots els seus actius (immobilitzats i corrents) tindria suficient per a fer front als seus deutes.
2. Ràtio d'endeutament (R5): Analitza el pes dels deutes respecte de la totalitat dels recursos financers utilitzats.
   R5 = Exigible Total / (Net + Passiu).
3. Ràtio de qualitat del deute (R6): Relaciona els deutes a curt amb la totalitat dels deutes.
   R6 = Exigible a Curt Termini / Exigible Total = PC / (PC + PNC).
4. Ràtio d'autonomia financera (R7):
   R7 = Recursos Propis / Exigible Total = Patrimoni Net / (PC + PNC).

Conceptes Clau: Liquiditat i Solvència

Liquiditat

Facilitat amb què un actiu es pot convertir en diners.

Solvència a Curt Termini

És la capacitat que té una empresa per a fer front als deutes exigibles dins de l'any. Per tant, a més liquiditat dels actius d'una empresa, més solvència té aquesta empresa per a fer front als seus pagaments.

El Període de Maduració (PMM)

Durant aquest període, cada euro emprat en la compra de primeres matèries estarà invertit un cert temps en magatzem o període d'emmagatzematge, passarà després un període de fabricació en el qual s'estarà realitzant la seva transformació, més endavant, es detindrà en magatzem de productes acabats o període de venda i, finalment, es reflectirà com un crèdit als clients per l'ajornament del pagament corresponent o període de cobrament. Una vegada conclou aquest procés, comença de nou un altre cicle.

Període Mitjà de Maduració (PMM)

És el temps que l'empresa tarda, de mitjana, a recuperar cada euro invertit en el seu cicle d'explotació.

PMM Econòmic

1. Període d'emmagatzematge (MP): Dividint els dies de l'any entre NA, obtindrem el període mitjà d'emmagatzematge o nombre de dies que romanen les primeres matèries emmagatzemades. (NA = nombre de vegades que es renova el magatzem de MP al llarg de l'any).
2. Període mitjà de fabricació (PF): Dividint els dies de l'any entre NF, sabrem els dies que l'empresa tarda a fabricar els seus productes o període mitjà de fabricació. (NF = nombre de vegades que es renova a l'any el magatzem de productes en curs de fabricació).
3. Període mitjà de vendes (PV): Nombre de vegades que es renova a l'any el magatzem de productes acabats.
4. Període mitjà de cobrament (PCob): Nombre de vegades que es renova el deute amb els clients al cap de l'any.

PMM Financer

PMM Financer = PMM Econòmic – T5 o PMp.

5. Període mitjà de pagament (PMp o T5): Nombre de vegades que es renova a l'any el deute amb proveïdors.