Anàlisi: Fluorimetria, Turbidimetria i Nefelometria

Espectrometria de Fluorescència (Fluorimetria)

Fonament

L'espectrometria de fluorescència, també anomenada fluorimetria o espectrofluorimetria, és un tipus d'espectroscòpia electromagnètica que analitza la fluorescència d'una mostra. Es tracta d'utilitzar un feix de llum, generalment llum ultraviolada, que excita els electrons de les molècules de certs compostos i provoca que emetin llum de menor energia, generalment llum visible (encara que no necessàriament). Una tècnica complementària és l'espectrometria d'absorció.

Els dispositius que mesuren la fluorescència s'anomenen fluoròmetres o fluorímetres.

Instrumentació

En l'espectrometria de fluorescència s'utilitzen dos tipus generals d'instruments:

• Fluoròmetres de filtre: Utilitzen filtres per aïllar la llum incident i la llum fluorescent.
• Espectrofluorímetres: Usen monocromadors de reticle de difracció per aïllar la llum incident i la llum fluorescent.

Un instrument típic consta d'una font de llum i d'un sistema de selecció de la longitud d'ona d'excitació. Quan la mostra és excitada amb radiació d'energia apropiada, emet radiació en totes les direccions de l'espai. No obstant això, la llum emesa es detecta millor en angle recte respecte al feix d'excitació, ja que s'eviten problemes de dispersió de la llum i la interferència del feix de llum excitant, que és de molta major intensitat que el feix de llum emesa. La llum emesa és recollida seleccionant una longitud d'ona apropiada i conduïda a un detector, on queda registrada per sistemes similars als d'un espectrofotòmetre d'absorció.

Aplicacions

L'espectroscòpia de fluorescència s'usa en camps de recerca com el bioquímic, mèdic i químic, entre d'altres, per a l'anàlisi de compostos orgànics. El seu ús també s'ha reportat en la diferenciació de tumors malignes i benignes a la pell. Les tècniques d'espectroscòpia atòmica de fluorescència es practiquen en altres tipus d'anàlisis i mesuraments d'un compost present en l'aire, en l'aigua o en un altre medi, com la CVAFS (Espectrometria de Fluorescència Atòmica amb Vapor Fred), que s'usa per a la detecció de metalls pesants com el mercuri. També es pot usar per a redirigir fotons.

Turbidimetria i Nefelometria

Fonament

Són tècniques relacionades amb l'espectroscòpia d'absorció molecular a la zona visible. Es basen en el comportament de la matèria en incidir-hi una radiació electromagnètica. Es produeixen fenòmens de reflexió, dispersió, bloqueig i transmissió de la resta de radiacions fins a arribar al detector.

La nefelometria estudia la radiació dispersada per la mostra en angles diferents al de la incidència de la radiació, i la turbidimetria, la radiació no dispersada (transmesa). S'utilitzen amb finalitats analítiques, tant qualitatives com quantitatives.

Instrumentació

En la turbidimetria s'utilitza un turbidímetre, que sol ser un fotòmetre de filtre. Per a l'anàlisi de la llum, el fotòmetre pot mesurar la llum després que hagi passat a través d'un filtre o per mitjà d'un monocromador per a la determinació de longituds d'ona definides o per a l'anàlisi de la distribució espectral de la llum.

Aplicacions

Aplicacions de la Turbidimetria

• Determinació de proteïnes totals en orina i líquid cefalorraquidi.
• Determinació de certes proteïnes plasmàtiques mitjançant mètodes d'immunoturbidimetria.
• Comptatge del creixement bacterià en cultius.
• Aplicacions en hematologia (detecció de formació de coàguls, etc.).

Aplicacions de la Nefelometria

• Immunonefelometria: es determinen proteïnes plasmàtiques i també s'utilitza per a la determinació de fàrmacs.
• Hematologia: els citòmetres de flux (que poden utilitzar principis nefelomètrics) per al recompte de cèl·lules.