Anàlisi de Fonts Històriques: Restauració Borbònica i Crisi del Sistema

Anàlisi de Fonts Històriques (Tema 2)

Font 1: La Càrrega (Ramon Casas, 1899)

a) Identificació i Descripció de la Font

• Aquesta font és una pintura a l'oli titulada “La càrrega” o “Barcelona 1902”, elaborada per Ramon Casas el 1899.
• És una font no textual, de caire social.

Aquesta font tracta sobre una manifestació obrera i burgesa. Al centre de la imatge podem veure un Guàrdia Civil a cavall. Just sota seu, trobem una persona aparentment burgesa per la forma de vestir. Al fons, s'observen més guàrdies civils a cavall i més manifestants, a més de fàbriques cremant-se.

b) Context Històric: El Tancament de Caixes

Aquesta font pertany al context temàtic de la Restauració Borbònica, concretament al període del Tancament de Caixes.

És un context històric caracteritzat per fortes protestes a Catalunya a causa de la reforma fiscal de Villaverde. Els burgesos, en no voler pagar els impostos que obligava aquesta reforma, van tancar les seves caixes d’estalvi com a protesta pacífica. Aquest fet va anar acompanyat d'una vaga general, a la qual l’Estat va respondre amb una forta repressió, eliminant la Constitució durant 17 mesos i declarant l’estat de guerra a Catalunya.

c) Anàlisi i Intencionalitat

Podem considerar dues possibles intencions a l’hora de fer aquest quadre:

1. La pintura podria haver estat feta per a denunciar les càrregues policials que hi va haver durant el Tancament de Caixes, ja que Ramon Casas era un burgès català.
2. D'altra banda, podria haver estat encarregada per l’Estat per a demostrar la seva força i per a evitar futures revoltes socials.

No obstant això, el fet que el pintor fos un burgès català dona a pensar que segurament la intenció principal va ser denunciar aquest abús policial.

En segon lloc, podem observar que al fons hi ha moltes fàbriques, per tant, podem suposar que els fets es troben en una zona industrial, com Barcelona.

Font 2: Mapa Històric sobre la Crisi del 1917

a) Identificació i Descripció de la Font

• Aquesta font és un mapa històric titulat “Revolución burguesa, oligarquía y constitucionalismo: 1834-1923”.
• Va ser elaborat per Gabriel Tortella Casares l’any 1985, publicat a Barcelona per l’editorial Labor.
• És una font no textual, secundària (no contemporània als fets), i de caire social.

Tracta sobre la situació d’Espanya durant la Crisi del 1917, concretament sobre la paralització laboral i les àrees i nuclis on aquesta va ser més important, com Catalunya, Biscaia, Astúries o Lleó.

b) Context Històric: La Crisi del 1917

Aquesta font pertany al context temàtic de la Restauració Borbònica (1875-1931), concretament a la Crisi del 1917.

El context històric es caracteritza pel fet que el Règim de la Restauració no va saber donar solució a la conflictivitat social que anava creixent a principis del segle XX, just després de perdre les colònies d’ultramar i la guerra contra els Estats Units. A més d’aquests conflictes, s’hi van sumar els efectes de la Primera Guerra Mundial, la qual cosa va provocar un augment de preus.

A causa d’aquesta crisi i de la tensió social, es va desencadenar una protesta militar, una greu crisi política i una vaga general revolucionària dirigida pels sindicats de la UGT i la CNT.

c) Anàlisi de la Paralització Laboral

A partir d’aquesta font podem extreure les idees següents:

1. En primer lloc, veiem que les àrees de paralització laboral són Catalunya, Astúries, Lleó i Biscaia. Les tres primeres es caracteritzen perquè hi ha molta indústria minera. Això es deu al fet que són els territoris més industrialitzats d’Espanya i és on es troben la majoria dels obrers, la classe social més nombrosa i que viu en pitjors condicions. A més, la majoria d’aquests formen part de partits polítics reivindicatius per tal d’aconseguir un augment de sou i menys hores de jornada laboral.

2. En segon lloc, es pot observar que a la zona de la Meseta i d’Andalusia no hi ha presència de zones industrials. Això dona a entendre que eren zones rurals on la gent vivia al marge de la política.

Font 3: Anàlisi de la Personalitat de Primo de Rivera

a) Identificació i Descripció de la Font

• Aquesta font és un fragment traduït del volum “La crisis del Estado: dictadura, república, guerra (1923-1939)”, escrit per Manuel Tuñón de Lara i publicat a Barcelona el 1981.
• És una font textual, secundària (no contemporània als fets) i de caire historiogràfic.

En aquesta font s’explica la biografia de Miguel Primo de Rivera i es fa una anàlisi de la seva personalitat. S’hi explica quins valors van educar el dictador i quins va aprendre a l’Acadèmia militar, on es poden destacar l’honor, el valor, la pàtria, la família i la religió (1r paràgraf). També es diu que té alguns trets de la seva personalitat que en un principi no es relacionen amb un dictador feixista, com tenir un caràcter obert o ser receptiu (2n paràgraf).

b) Context Històric: La Dictadura (1923-1930)

Aquesta font pertany al context temàtic de la crisi del sistema de la Restauració (1898-1931), concretament la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

El context històric es caracteritza per l’elaboració de l’Expedient Picasso, en el qual s’investigava qui havien estat els responsables del Desastre d’Annual. Entre aquests responsables es trobava el rei i membres de l'alt comandament, entre els quals hi havia Primo de Rivera. Per això, els militars van decidir fer un cop d’Estat militar amb el suport indirecte d’Alfons XIII.

Aquesta dictadura es va dividir en dues etapes: el Directori Militar i el Directori Civil. Aquesta etapa va acabar a principis del 1930, quan, després del Crac del 29, hi va haver una forta crisi, la qual va causar que el rei fes dimitir Primo de Rivera.

c) Anàlisi dels Valors i la Política de Primo de Rivera

A partir d’aquesta font podem extreure les idees següents:

1. En primer lloc, quan diu “honor, valor, pàtria, família, religió, etc.” fa referència als valors que té el dictador, els quals podem relacionar fàcilment amb els militars. Això ens serveix per a justificar els sectors de la societat que li donaven suport (l’Exèrcit, el sector a favor de la monarquia, l’Església i una part de les classes dirigents), ja que comparteixen els mateixos ideals. Aquests valors també justifiquen algunes de les seves actuacions, com la creació d’un Directori Militar, la voluntat de crear un règim a l'estil del feixisme italià, i la intenció d'acabar amb els territoris d’Espanya que volien la independència. (Exemples durant la dictadura? Aneu més enllà.)

2. En segon lloc, el text diu que Primo de Rivera era de Jerez de la Frontera, tot i que abans de fer el cop d’Estat era Capità General de Catalunya. Això ens permet entendre per què, tot i ser Capità General de Catalunya, un dels grans conflictes polítics que va tenir va ser amb el catalanisme, ja que no era català. Ell va aplicar mesures repressives contra Catalunya, fins i tot amb aquells que, com la Lliga Regionalista, havien accedit a la dictadura. (Com s’entén la bona relació amb la burgesia catalana? Els hi fa alguna mesura a favor? I en contra?)

   (I què hi té a veure el seu passat andalús? Relaciona-ho amb el seu tracte al moviment obrer.)