Anàlisi de les forces de Porter: Barreres, substituts i poder de negociació

Barreres d'entrada en un sector

Són aquells obstacles que dificulten l’accés de noves empreses mitjançant la disminució de les expectatives de beneficis dels possibles nous competidors. Frenen els nous entrants i protegeixen les empreses existents.

Necessitats de capital inicial

Els costos de capital necessaris per establir-se per primera vegada en un sector poden ser tan elevats que faci fer-se enrere fins i tot a les companyies més grans.

Política governamental

Els governs poden establir diferents lleis que protegeixin directament determinats sectors o mercats prohibint-hi l’entrada de noves empreses (legislacions dels sectors entre països).

Economies d’escala

Per ser eficients cal fabricar grans volums de producte. Les empreses que ja estan consolidades en un mercat poden fabricar i vendre grans quantitats de producte a un cost baix. Una empresa que acaba d’accedir s’ha de guanyar a poc a poc aquesta quota de mercat, i no pot fabricar i vendre tant volum de producte, de manera que pateix un cost unitari superior i resulta menys competitiva.

Accés als canals de distribució

Els punts de venda on els clients poden comprar els productes normalment tenen una capacitat limitada, hi ha una resistència del distribuïdor a tenir en estoc un nou producte.

Productes substitutius

Són aquells que cobreixen les mateixes funcions des del punt de vista dels clients, però que s’han produït en indústries o sectors diferents i amb una tecnologia també diferent. Les empreses no només hauran de competir amb altres empreses amb marques comercials diferents, sinó també amb algunes empreses que pertanyen a altres sectors d’activitat. Si augmenten el preu del producte s’augmentarà el consum de productes substitutius i això provocarà una disminució dels seus beneficis. (Sucre – Sacarina / Bombeta – LED / Mantega – Oli)

Poder negociador de proveïdors i clients

L’empresa ha de tractar i negociar amb els proveïdors que li proporcionen les primeres matèries necessàries per fabricar els seus productes i també amb els clients. En aquests casos sempre hi ha algú que té més força de negociació.

Poder o força de negociació

És la capacitat que té l’empresa per imposar qualsevol condició de l’operació de compravenda realitzada, ja sigui fixant els preus, les qualitats dels productes, els terminis de lliurament o les formes de cobrament i pagament.

Si la força de negociació la té l’empresa, aquesta obtindrà més beneficis. En canvi, si els proveïdors o els clients tenen la força de negociació, aquests tindran més beneficis.

Els elements que donen força o poder a una empresa per a negociar són:

Grau de concentració

Un nombre reduït d’empreses grans en un sector, els dóna molt poder de negociació. Si, en canvi, els que es troben concentrats són els clients, aquests seran els que imposin les condicions. En l’altre extrem, si són poques les empreses que proveeixen una matèria primera concreta, serà elles les que tinguin el poder de negociació.

Volum de transaccions realitzades amb l’empresa

Com més grans siguin les compres d’un client a una empresa, més força tindrà a l’hora de negociar les transaccions, ja que suposarà la majoria dels ingressos de l’empresa. Al contrari, si el percentatge de les compres d’un sol client és petit, la seva força per a demanar rebaixes de preus disminuirà.

Grau d’informació

Com més important sigui la informació sobre l’estructura de costos de l’empresa client o proveïdora, més poder de negociació es tindrà, ja que se sabrà per quina banda es pot forçar millor la baixada de preus.