Anàlisi Formal en l'Art: Composició, Materials i Color

Qüestions Formals en l'Anàlisi d'Obres d'Art

Com a especialistes, en l'anàlisi formal d'una obra d'art, ens centrem en els següents aspectes:

Composició

És la relació de les parts, com s'organitza l'obra a nivell formal. No obstant això, no es pot analitzar només des d'aquesta perspectiva, ja que depèn de molts factors, principalment de la funció de l'obra. Per exemple, la funció d'una església és diferent de la d'un museu, com també ho és la d'un Judici Final respecte a una Bodega en pintura. El cànon de cada època també influeix en la composició. Les proporcions en una escultura de Giacometti difereixen de les de Leonardo.

Materials i Tècniques

Cada llenguatge artístic utilitza tècniques i materials específics. Gravar una pel·lícula no és el mateix que pintar un quadre. A més, cal considerar el significat que uneix el material i la tècnica. Per exemple, una roca dura pot simbolitzar la durada en la cultura egípcia, mentre que un material fràgil pot representar l'efímer en un context de qüestionament de l'art tradicional.

Color

El color és important perquè transmet significat, però és un element variable històricament i depèn de la perspectiva i la percepció. Wittgenstein deia que els colors inciten a filosofar. Si analitzem un color només des d'una perspectiva formal, podria semblar que emet un missatge unívoc, però no és així. El blanc, per exemple, provoca reaccions diferents en nosaltres i en un esquimal. A més, cal tenir en compte la lluminositat, la intensitat, etc.

Significat i Tema en l'Art

El significat d'una obra d'art no s'ha de confondre amb el seu tema. Un mateix tema pot vehicular diferents significats, i un mateix significat pot ser expressat per diferents temes. La iconologia s'encarrega d'estudiar com un mateix tema es representa de diferents maneres en un mateix període o com varia al llarg de la història.

La Interpretació de l'Art Segons Baxandall

Baxandall, en el seu llibre "Pintura i Vida Quotidiana en el Renaixement", argumenta que quan mirem al Renaixement des de l'actualitat, apliquem la nostra manera de mirar el món i la nostra subjectivitat. Si bé això té certa validesa, hem d'intentar comprendre com es percebia l'art en aquella època. Podem adoptar una postura postmoderna i admetre la impossibilitat d'entendre completament el codi renaixentista, o bé podem intentar comprendre l'emissor. Encara que no podem reconstruir el passat de manera absoluta, podem intentar apropar-nos-hi de la manera més objectiva possible.

La Importància del Context en la Interpretació

Estem acostumats a que una imatge ens transmeti un missatge, però aquest sempre depèn del context i dels codis culturals. La imatge no necessita text sempre que comprenguem les convencions culturals. Les persones que interioritzen estímuls similars poden percebre de forma semblant. Tot és relatiu, però sempre en relació amb alguna cosa. En l'àmbit de la interpretació, podem interpretar segons els nostres codis interns, però no de forma individual i subjectiva, sinó en relació amb el context al qual pertanyem. La pluralitat no és dolenta, però la ciència històrica ens demana que respecti la necessitat absoluta de reconstruir la realitat tal com va succeir.