Anàlisi Formal del Palau de Versalles i l'Arquitectura Barroca

El Palau de Versalles: Anàlisi Formal i Integració Paisatgística

L'Estil Lluís XIV i la Teatralitat Barroca

L’arquitecte Le Vau fou un dels creadors de l’anomenat Estil Lluís XIV, caracteritzat per la simplicitat i l’elegància decorativa. Versalles és plenament barroc pel que fa a la seva teatralitat escenogràfica i la seva escala monumental. L’exterior classicista té interiors absolutament barrocs, plens de decoracions voluptuoses.

Estructura i Façanes del Palau

L’estructura del palau conforma un cos central en forma d’U i dues ales allargades amb patis interiors, adossades a cada costat. L’edifici, que combina el sistema arquitravat i voltat, presenta dues façanes:

• Façana de la ciutat: Més antiga, de totxana visible i teulades de pissarra amb mansardes.
• Façana dels jardins: Encarada als jardins, de pedra calcària, molt classicista i majestuosa.

Organització en Alçada de la Façana

En alçada, la façana s’estructura en tres nivells:

1. El basament: Presenta carreus encoixinats que recorden els palaus italians renaixentistes.
2. El cos principal (Intermedi): Pilars massissos sostenen els arcs de mig punt que coronen els grans finestrals que donen llum a l’interior. Pilastres jòniques adossades als pilars sostenen un entaulament ornamental. Per trencar la monotonia, la continuïtat longitudinal de la façana alterna cossos entrants i sortints. Aquests últims, a manera de llotges, estan decorats amb columnes exemptes i escultures coronant l’entaulament.
3. L’àtic: D’alçada reduïda amb finestres rectangulars i balustrada al capdamunt decorada amb escultures de gerros i trofeus.

L'Interior del Palau: Sales i Galeria dels Miralls

Pel que fa a l’interior, tot s’articula al voltant d’una escala interna al cos principal. Cal destacar:

• La gran Capella Reial, obra de Mansart.
• La Galeria dels Miralls: Sala de festes plena de cristalleria, marbres, escultures, daurats i miralls que eixamplen l’espai. Una volta decorada amb pintures i finestres que miren als jardins remata aquest espai barroc.

La resta de l’edifici és una sèrie interminable de sales disposades en fila i decorades.

Els Jardins de Versalles: L'Obra de Le Nôtre

Els jardins, dissenyats per Le Nôtre, s’estructuren a partir d’un eix longitudinal que parteix del palau en direcció al gran canal cruciforme de braços desiguals. En aquest eix central trobem una natura racionalitzada i simètrica.

• Eix Central: Davant del palau, trobem dos parterres d’aigua, i seguint en direcció del canal, la Font de Latona.
• Espais Lúdics: A ambdós costats de l’eix apareixen espais lúdics i natura controlada.
• Altres Espais: Ja fora de l’espai controlat hi ha natura que dóna pas a altres espais arquitectònics, entre els quals destaquen el Trianon de Marbre, el Temple de l’Amor i el Petit Trianon.

Característiques de l'Arquitectura Barroca

1. Caràcter Propagandístic

   L’objectiu és seduir l’espectador amb obres impactants, monumentals i expressives, que emocionin o provoquin admiració.

2. Integració Urbanística i Teatralitat

   Amb aquest caràcter propagandístic, durant el Barroc es desenvolupa l’urbanisme. Les ciutats creixen i les grans capitals es converteixen en centres i símbols de poder polític o religiós. El seu atractiu depèn de la seva relació amb l’entorn, pensada per atraure la mirada de l’espectador. Es cerca la teatralitat escenogràfica.

   Es facilita l’accés als nuclis més significatius a través de grans carrers rectes i regulars que generen perspectives espectaculars. Aquests espais s’omplen d’edificis monumentals, palaus i esglésies. També és freqüent l’arquitectura efímera.

3. Noves Plantes Arquitectòniques

   En les esglésies, la planta central clàssica típicament renaixentista tendeix a desaparèixer i es retorna a la planta longitudinal que focalitza l’atenció cap a l’altar i una nau central ampla. També és freqüent la planta oval o el·líptica, i apareixen plantes irregulars.

4. Elements Formals i Plàstics

   Es conserven elements clàssics, però utilitzats de forma original. S’accentuen els contrastos de llum i ombra i es combinen murs rectes amb d’altres còncaus i convexos. Es multipliquen els elements ornamentals. Cal tenir present, però, la pervivència d’un llenguatge més classicista.