Anàlisi Formal i Temàtica de Les Tres Gràcies (Rubens) i Las Meninas (Velázquez)

Anàlisi Formal de Les Tres Gràcies (Rubens)

Elements Tècnics

• Colors: Molt vius. Predomini del color carn i el blau del cel. Destaquen altres gammes fosques, com per exemple, les flors. El color dels cossos s'ha aconseguit mitjançant el blau, el groc i el vermell.
• Llum: Natural, prové de la part frontal del quadre.
• Pinzellada: Llarga, solta i no detallada minuciosament, però tampoc marcada.

Elements Formals i Composició

• Composició: Tradicional. Les tres gràcies formen un cercle compacte. Una d'elles dóna l'esquena a l'espectador.
• Detalls superiors: Damunt els caps hi ha una garlanda de flors i un angelet que aboca aigua amb un corn.
• Paisatge: Idíl·lic i minuciós.
• Unitat del grup: Reforçada per la relació entre les figures (mans, vel, mirada).
• Dinamisme: Generat per la interacció, el moviment corporal, el contraposto de les cames i el predomini de la línia corba i sinuosa.

Temàtica i Anàlisi de Las Meninas (Velázquez)

Context i Nomenclatura

• Nom inicial: El quadre de la família.
• Nom actual (1843): Las Meninas (del portuguès, que significa "dames d'honor").
• Localització: L'escena se situa en una estança de l'Alcàsser de Madrid, on el pintor tenia el seu taller.

Personatges i Figures

L'escena inclou:

• Al centre: La infanta Margarida.
• A l'esquerra: Maria Agustina de Sarmiento.
• A la dreta: Isabel de Velasco.
• Porta: José Nieto Velázquez (aposentador del palau).
• Reflectits al mirall: El rei Felip IV i la reina Marianna d'Àustria.
• Autorretrat: El pintor (Velázquez) amb la paleta a la mà i una creu de l’Orde de Sant Jaume.
• Segon pla (dreta): Marcela de Ulloa (serventa) i Diego Ruiz de Azcona (guardadames). També hi ha els nans.
• Paret: Dues escenes mitològiques penjades, copiades de Rubens i Jordaens.

Interpretacions Temàtiques

El quadre ha generat moltes interpretacions. La més acceptada és:

• La tela mostra la irrupció de la infanta Margarida i el seu seguici a l’estudi del pintor, l’efígie de la qual es mostra al mirall.
• Segons la reconstrucció de perspectives, el mirall també podria representar la tela que s’està pintant.
• Alguns pintors creuen que el quadre és una al·legoria de la noblesa de la pintura.