Anàlisi Fotogràfica: Nude, Baie des Anges (Bill Brandt, 1959)
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,29 KB
Nude, Baie des Anges, França, Bill Brandt (1959)
2.1. Anàlisi Formal i Estructural
Composició
Estem davant d’una composició poc natural en què la part central de tota l’obra són els dits encreuats que simulen pedretes. Les pedres de la part inferior i el cel buit de núvols a la superior serveixen de marc per a aquest cos que mostra la seva nuesa.
Enquadrament
La simplicitat de l’objecte fotografiat ens porta a observar un únic pla de lectura que atrapa i transporta la mirada de l’espectador cap al mur dels dits. L’objecte retratat està en *primeríssim pla* i ocupa gairebé la totalitat de la imatge, fet que augmenta el seu poder d’abstracció i evocació.
Textures
En contrast amb el cel, que està absolutament net, la càrrega de textura recau en els dits i les pedres que es confonen entre ells, cadascuna diferent però dins d’un conjunt homogeni.
Il·luminació
També aquí s’imposa la naturalitat, atès que es tracta d’una imatge presa aprofitant la **llum natural**, sense il·luminació artificial. S'aprofita un moment del dia en què la posició del sol permet l’efecte visual que fa que els dits es confonguin amb les pedres.
2.2. Tècnica i Posada en Escena
Es tracta d’una fotografia *analògica*. La imatge està captada en un escenari natural i no ha sofert cap tipus de modificació ni procés de fotomuntatge. És evident que hi va haver una posada en escena prèvia, per tal d'evidenciar el moment en què la llum fa confondre els dits amb les pedres, però no hi ha cap il·luminació artificial.
La preparació prèvia es limita a la posició dels dits i a la configuració de l’enquadrament buscat per l’artista, sense que intervingui cap element decoratiu o d’atrezzo artificial (com ara decorats o vestits). Tampoc no hi ha cap mena de manipulació posterior a la presa de la fotografia, com ara un fotomuntatge o alteració del negatiu en laboratori. Segurament l’autor vol fugir de qualsevol artifici i destacar l’aspecte **naturalista** de la seva fotografia.
El poder evocador de la imatge recau, doncs, no en posades en escenes artificioses ni en manipulacions al laboratori de revelat, sinó en la tria d’una imatge suggeridora i d’un punt de vista arriscat.